Fer un post sobre la situació política d'aquests dies, pot ser d'alló més pesat, suat i cansí que hi hagi. Estem tots esgotats, emprenyats, crispats els uns amb els altres, decebuts, amoïnats..... i tot i així, penso que els dies que vivim al Parlament de Catalunya són la demostració de la democràcia i la política en estat més pur i autèntic dels darrers anys. Una gran qualitat democràtica. I si, si, ja sé que molts es posaran les mans al cap amb aquesta afirmació, per allò que com pot ser que deu diputats esguerrin una majoria de seixanta-dos, però rotundament, així ho penso.
La setmana passada, en un sopar, una amiga votant del Junts per sí ens va retreure el vot d'uns quants a la CUP. En el fet que nosaltres no volem investir Mas.
En aquell moment, vaig tenir la necessitat d'explicar el meu vot. Sembla que tots els que hem votat la CUP siguem uns terroristes (i mira que ara el terror ens fa por a tots), uns insolidaris, uns maleducats, uns que no volem la independència. I sincerament, n'estic més que cansada d'haver de justificar el meu vot.
I si, vaig votar la CUP. I estic molt convençuda del meu vot.
Jo no era independentista. Molts dels que em coneixeu en aquest petit espai des de fa temps, ho sabeu. A mi, em mouen les persones, construir un món més just, sense tanta desigualtat social, amb oportunitats de viure bé per tots. I sóc treballadora pública. Els dos tripartits em van trencar, la meva concepció del poder i la política es va esquinçar. I les retallades i el govern liberal de CiU, encara més. Per no parlar dels casos de corrupció, del sistema, vaja.
En un moment donat, vaig visualitzar que no era la única que em trobava en aquest atzucac. Al contrari, en vam ser molts. I alguns es van començar a organitzar. Els nous partits, en cap moment m'han acabat de convèncer. Molta base del sistema anterior i parlar bonic, però en el fons no és gent que entengui una realitat social com la que visc.
I enmig d'aquest maremàgnum, molta gent va començar a explicar que independents, podíem construir un nou estat, una nova oportunitat de començar. Això i els constants menyspreus, humiliacions i atacs espanyols, em van fer prendre la determinació d'optar per la independència. I sé que aquest raonament no només és meu, que el comparteix molta gent. I crec que és important que les persones que sempre han estat independentistes ho entenguin.
Jo no puc votar una opció política que no em diu què i com ho farà. Com governarà durant el temps que duri la desconnexió. Que s'ompli de paraules però no digui ni un esborrany de les polítiques que farà servir durant el temps. I no em val que és un tema de prioritats. Per molta gent, la prioritat és trobar feina, guarir-se, portar els fills a escola, poder pagar les factures. Per mi, també. I no puc votar a algú que em diu que ha fet el govern dels millors,.... és un acudit al meu dia a dia.
Per tant, la meva opció de vot és per aquells que no tenen por. Que tenen molt clar les prioritats de les persones i que tenen molt clar que el govern anterior ens ha portat a moltes de les situacions que tenim ara. Sé que, en un futur, no seré votant de la CUP, el seu model econòmic i social llibertari tampoc acaba de ser el meu. Segurament, tinc un pèl de social demòcrata que no m'agrada reconèixer, però que és més clar que no pas una radicalitat extrema com el de la CUP. Però ara si que per mi és qui millor pot representar el que vull.
No investir a Mas? Per mi no és prioritari. De fet, considero que és un bon polític, que ho ha fet molt bé i que sap parlar i convèncer. Però m'agrada pensar que en la negativa de la CUP hi ha molt més rerefons de Convergència que no pas en la figura d'una persona. O no. Per això també estic molt cansada.
Avui, per la tele explicaven que hi ha tensions dins la CUP. El Sr.E, gran politòleg, fa temps que m'ho va explicar, que no té res a veure la CUP del territori a la CUP barcelonina. De fet, abans de les eleccions municipals mai havia votat a la CUP per el plantejament llibertari, i a les municipals ho vaig fer, mig a contracor, precisament per defensar el procés.
No sé què passarà. M'agrada pensar que hi haurà acord. Que no anirem a eleccions. Però torno a dir que en el fons, per molt que ens faci mal, el que estem vivint és d'una gran qualitat democràtica. Tothom defensa les seves postures, parlen, acorden, discuteixen. I sols així és com pot avançar un país. I no pas havent-se repartit el govern com fitxes de parxís que havien fet els dos partits majoritaris de la coalició independentista.
O si més no, és la meva petita opinió.
ps. La veritat és que explicar el vot en públic és quelcom que no hauria d'importar, però importa. M'incomoda fins i tot!
Bona setmana a tots!
