22/3/15

RC: La petita obrera



Ostres, tan debò el Maurici no em vigilés tant, m'escaparia una estona a veure si tenia raó. L'envejo tant, al Josep. 
Ahir, en sortir de la fàbrica, com cada dia, vaig anar a buscar la mare, que acabés de treballar pels seus pares abans d'anar al pis petit que tenim a la colònia. Ens vam trobar al jardí de casa seva. Les magnòlies estan florint, son tan boniques i fan un perfum, el perfum del Josep. Li vaig portar un pastisset que havia fet la mare, era el seu sant. Vam jugar a la xarranca, em vaig deixar guanyar, de tant en tant, ho faig. Em va explicar que a l'escola els havien dit que avui passaria una cosa fantàstica, que faria por i tot. El sol desapareixeria, tot es tornaria fosc. Però que no m'havia d'espantar, que és perquè la lluna es posa al davant del sol, i que sols dura una estona, que no es pot mirar el sol directament, però que han inventat un sistema per veure-ho. Li vaig dir que era mentida i ell es va riure de mi "ets una mica tòtila, eh! si vinguessis a l'escola, ho entendries". 
Li vaig clavar un cop de peu al turmell i me'n vaig anar corrents. He plorat tota la nit, però no ho sabrà pas, no penso anar a jugar cap dia més amb ell.

- Pst, pst, Aurora, aquí, gira't, a la finestra! Que et vinc a buscar! què deus estar pensant! Va, gira't i mira'm, el Maurici té per estona a la teixidora que he espatllat! Va corre, que et portaré a veure l'eclipsi! 

ps. Nova aportació per als Relats conjunts. L'havia de penjar divendres, però millor tard que mai.

17 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Oh! que bonic!!!

M'ha agradat molt i molt!!!

Un aplaudiment ben fort!

Sergi ha dit...

Entranyable. I diu moltes més coses de les que semblen. El fet que la nena treballi, que no pot anar a l'escola... i la relació que té amb els altres, madura en alguns casos, però també infantil en altres. Un text molt maco i ben fet.

Garbí24 ha dit...

potser algun dia serà ella la que tingui avantatge sobre ell, aleshores les coses poden tornar a ser igual

Glo.Bos.blog ha dit...

Bon relat, Rits, lo bo es fa esperar!

Assumpta ha dit...

Què maco en Josep! :-)
Va, Aurora, afanya't, gaudeix d'aquests instants petita...

Molt maco, Rits, molt dolç ;-)

Relatus ha dit...

Preciós i trist. Pensar que encara hi ha nenes i nens que no van a escola...

Elfreelang ha dit...

tendresa tristoia en el teu magnific relat ....com m'ha agradat!!!

Deric ha dit...

Molt maco!

Eva ha dit...

M'ha agradat molt, és molt original.

montse ha dit...

M'agrada aquest relat adolescent i ple de vida.

Audrey ha dit...

Una història molt entranyable, m'agrada!.

ignasi ha dit...

Una bona història, amb un rerefons dur que ni la lluna l'eclipsa...

Gemma Sara ha dit...

Molt maco enllaçar la història amb l'eclipsi i molt murri, el Josep!

Gemma Sara ha dit...

Molt maco enllaçar la història amb l'eclipsi i molt murri, el Josep!

Ada ha dit...

Bé, doncs ara ja ha pogut veure un i que sí que era veritat... Molt bona la patada, hehehe...

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Celebro que us hagi agradat. Reconec que la inspiració em va arribar gràcies a un munt de casualitats, que em van portar a les colònies catalanes, i als infants que no poden anar a l'escola en els nostres dies.
Un petó per a tots i totes!

xavier pujol ha dit...

Una promesa de futur?