22/12/14

L'estrés durant l'advent

L'advent és el temps de desembre per preparar-nos pel Nadal, pel neixament de Jesús, pel neixament, o reneixament de l'amor que ens tenim els uns als altres. Temps per preparar la casa, posar-la bonica, per pensar en el que ens dóna cadascuna de les persones amb les que fem camí, les que estimem. Per reconèixer els actes d'amor que fem, els que voldríem fer. Dies per cuidar-nos, per pensar en el que volem, els nostres millors desitjos, per il·lusionar-nos com un infant.


I totes aquestes paraules tan boniques es transformen en ganes de fer dinars o sopars. De veure tots aquells que passen per la nostra vida dia a dia abans del dia de Nadal. De fer compres, sovint més del que necessitem, de engalanar la casa, de posar-nos guapos. De mostrar tot allò que fem, tot allò que vivim. 


Però alhora, totes aquestes bones intencions, tota aquesta bellesa que es troba en el nostre cor, s'enterboleix. En presses, mal entesos per no quadrar dates, pressupostos,... En caminades amunt i avall, en passar-se caps de setmana sencers pensant en les mil i una accions d'allà on estem associats. De la necessitat de veure a tothom, de quedar, de fer mil i un detalls, simplement perquè toca i no pensar en la importància que poden tenir.

És com una contradicció. Sovint dic que la setmana abans de Nadal és la pitjor de l'any. Quan en canvi, hauria de ser just a l'inrevés.

M'agradaria poder-me aturar i gaudir cada moment. Com el dinar d'avui amb els amics de la feina o la celebració de dissabte amb els nens. M'agradaria assaborir cada somriure dels amics dissabte a la nit, però estava tan cansada després d'un dia maratonià que era incapaç de dir res, ni d'acomiadar-me amb una gran abraçada del qui marxa demà. Donaria el que fos per no haver-me enfadat divendres per no poder preveure com m'organitzaré la setmana vinent i en canvi assaborir una carícia. I ni amb agenda, ni amb horaris pactats, amb amics que et recorden el que has de fer o que et fan més fàcil el camí, ni així, aconsegueixo no tenir la sensació d'estrés. De no arribar.

En fi, falten tres dies per Nadal. Demà darrer esprint de feina, de voluntariat, de família. I el primer sopar. Masses coses, però no en vull deixar cap!

ps. Espero ser una mica rareta i que ningú més tingui aquesta sensació. Però, parlant-ho dissabte, crec que en som uns quants, que vivim els dies abans de Nadal així.

13 comentaris:

PS ha dit...


Ja em semblava massa idíl·lic al principi... El que expliques ens passa o passava a molta gent, quan sembla que pots amb tot.Quan pel factor que sigui has de ralentir la marxa - com jo aquest any- pares i prioritzes. No hi ha més camí si no vols acabar arrossegant-te.

Que tinguis un Bon Nadal Rits i dintre de tot trobis un moment per tu.

Sergi ha dit...

I tant que passa això que dius, aquests dies són un estrès, i durant totes les festes les agendes treuen fum. A més, s'ha de buscar temps per comprar regals, per no dir que la feina continua. Potser són festes, però vacances no.

Però ara t'ho posaré d'una altra manera. Imagina que no tens família, ni parella, ni amics. Imagina que arriba Nadal i no tens previst quedar amb ningú, ni celebrar cap d'any, i no regalaràs res, ni rebràs cap regal. Si aquest panorama et resulta depriment i desolador, menys queixar-se per l'estrès d'aquests dies! Si té alguna puta gràcia el Nadal és precisament aquesta, que són dies diferents, que vols veure la gent perquè ho marca el protocol, però és l'excusa perfecta. A menjar sopes i a deixar-s'hi la pell, i que no et torni a sentir dir que no vas ser capaç de fer una abraçada a algú o de mantenir una conversa, però què és això!??

Carme Rosanas ha dit...

No sé massa què dir... Jo simplifico molt les coses i per exemple no decoro la casa. No em diu res. No gasto ni temps ni doners en això. Que em fa una certa enveja la il·lusió que hi posen alguns en aquestes coses? Sí, peró es veu compensada per la cara que dan d'obligació pesada uns altres que s hi esforcen. Jo entre mig. El tema dels regals és diferent perquè hi juga la il·lusió de l'altre. I m'agrada més. I el tema dinars i sopars d'abans de festes, tampoc ens hi matem. Amb els de la feina en vam fer un a a tardor per un altre motiu i ja el vam donar per vàlid.

No sé... No tinc estrés pre-nadalenc. No tinc motius, no faig tantes coses, com tu dius. La família... Però ño massa més.

Després de la bronca den XeXu, espero que no se t'escaparà cap més abraçada.

Cuida't molt, rits... I que tinguis molt bones festes.

Gemma Sara ha dit...

Eiiii, que és això d'estressar-se tant?! Keep calm... és fàcil de dir, ja ho sé, però potser no cal que arribis a tot arreu... després passa això de les abraçades, que sempre porten cua ;))
Jo ho porto força bé, per sort no tinc gaires esdeveniments socials, d'aquells que fan il.lusió i pal a parts iguals.

Bon Nadal, i que gaudeixis de la seva part religiosa que molts no vivim, petons!!!

Anònim ha dit...

Veus com no anava tan desencaminat amb els meus posts anti-nadal. De cara a la galeria dius que si, que molt maco el nadal, però a la realitat es un estrès.

Galionar ha dit...

Jo també comparteixo aquesta sensació dels últims dies abans de Nadal tan estressant, aquesta por de creure que no podré arribar a tot el que s'espera de mi. M'hi poso molt nerviosa. Però al final sempre queda tot fet, ja veuràs que a tu també et passarà. Això sí, el cansament acumulat, que també comparteixo, caldria evitar-lo d'alguna manera, possiblement organitzant-nos d'alguna altra forma. Però al capdavall, tot entra dins les festes de Nadal. Espero que les teves estiguin plenes de felicitat!
Una abraçada, Rits!

Judit ha dit...

Doncs a mi m'encanten les festes de Nadal (de fet, m'agraden totes les festes i les celebracions, siguin quines siguin)
Per això desitjo a tothom un Bon Nadal!!!!

Elfreelang ha dit...

jo estic estressada però de la feina així que aquests dies encara que m'omplen de nostàlgia deixo de banda l'estres ....suposo que com no m'encarrego de comprar ni de fer sopars ni dinars , més aviat vaig a dinar i a sopar i ja m'ho trobo fet, tranquil·la que tot sortirà tal com havies previst bones festes sense estrès!

Garbí24 ha dit...

sovint aquestes festes en compte de portar pau i tranquil·litat, porten un estrés que no ens les deixa gaudir al màxim. Hauriem de posar una mica de fre

maria ha dit...

Rits, poc a poquet i anar vivint. I sinó tenim temps doncs ho deixem per demà.^-^
Bones festes, maca!

Assumpta ha dit...

Jo, com faig poquetes coses, doncs és impossible que m'estressi...

No puc fer dinar de feina, perquè no tinc feina hehehe... això també m'estalvia alguns amics invisibles i altres compromisos.

No decoro la casa però sí que poso pessebre. Aquest any l'hem fet una mica més petit i ha quedat moníssim! M'encanta... i el vàrem fer en mitja horeta! :-DD

De dinars i tot això... també poquets (avui i cap d'any) i cap dels dos és "preparat" per mi :-)

Regalets... procuro al màxim fer-ne de "fets per mi" per estalviar... Confio en que a la gent li agradi. Per exemple, estic súper contenta d'una agenda que he fet per la meva germana, tota feta a mà (o sigui, els dies escrits a mà i tot "1 de gener, 2 de gener...") i amb apartats per apuntar-se coses de llibres, per fer números... cada un amb els seus separadors :-))

I ja està!! :-))

Les Coses són com Som ha dit...

A mi m'agrada viure aquestes festes amb l'alegria que es mereixen. Però mira, aquest any no he guarnit la casa, això que tot el ritual que comporta m'encanta.
Sempre he envejat tenir els dies festius plens de sopars i dinars, amb familia o amics, però no és el meu cas, i per exemple, St.Esteve no faig re ni vaig enlloc. Així que et tinc enveja sana, una mica d'aquest estres no m'aniria malament.
ah, i ja veuràs com tot anirà sobre rodes!

rits ha dit...

Disculpeu la tardança en respondre els vostres comentaris, que demanen una bona resposta. Espero que hagueu passat molt bones festes i que aquests dies siguin molt profitosos. Petonets a tots!!!!!

PAíS SECRET, sóc conscient que ens passa a molts. Però tampoc ajuda això. Per què ens passa? Per què no som capaços de renlentir-nos? Si us plau, si tú ho has pogut fer, em pots donar un consell?
Si, l’he acabat trobant. Ahir van començar els moments per a mi.

XEXU, tens raó, ho sé. I els exemples que poses son molt colpidors, sé que tens raó. Però ja no tinc vint anys i no puc mantenir el ritme de vida que duia temps enrere. Ara vaig molt més cansada. I si, no puc mantenir-lo i aixó em fa caure en coses que no vull, descuidar els que estimo. Després d’un dia feixuc amb la canalla, des de les 10 del matí a les 21h vaig a sopar amb els amics, per poder-me acomiadar, però el meu estat va ser molt cansat. Potser és que he de deixar coses, però quines? Totes m’aporten tant.

CARME, quina sort! Espero aprendre’n aviat! Un petonet!!!!

GEMMA SARA, ja saps, sempre amunt i avall. I si, deixar-se abraçades, no és gaire bo.

PONS007, si és que com sempre, acabes tenint raó.

GALIONAR, certament, ha passat. He deixat de fer algunes coses, coses que volia, però que no he arribat.
El dia que aprengui a organitzar-me, ai aquell dia!
Espero que les teves també hagin estat planeres.

JUDIT, a mi tb m’agraden, però sovint, em perdo en elles.

ELFREELANG, quina sort! Poder-te desestressar. Espero poder-ho fer aquests diez.

JOAN GASULL, aquest fre de mà que sovint tinc rovellat.

MARIA, exacte. Arribem on podem!

ASSUMPTA, ja ens ensneyaràs l’agenda, sembla molt xula!!!!!

LES COSES SÓN COM SOM, no et pensis, els dies claus jo tb tinc poca cosa. Però els dies abans són els que m’atabalen. Ara, ja estic més descansada.

Un petonet!!