30/12/14

Balanç 2014



Miro el balanç personal de l’any passat i llegeixo sentiments que ni recordo perquè els vaig sentir. El llegeixo i em ve al cap el que darrerament penso de mi mateixa. Sóc tan negativa amb mi mateixa, em permeto tan poc ser feliç, que així, acabo no sent-ho. Mai estic satisfeta amb el que la vida m’aporta. I és molt.

Aquests dies, també he mirat correus d’uns quants anys enrere. I em sorprenc. No sé dir si em reconec o no. Segurament, si. Perquè en el fons sóc la mateixa, però sé que he modificat actituds. I ara em veig, i m’agrado en relació amb com era abans. Potser, no a tothom agraden aquests canvis. Potser, a algú altre que ja no hi és, agradarien.

Darrerament, quan sovint em passa alguna cosa i de seguida em ve el plantejament negatiu cap a mi mateixa, intento capgirar-lo, veure’l des d’un altre punt de vista, no pas disfressar-lo, sinó simplement, veure-hi l’altra cara de la moneda. Alguns cops no me’n surto, eh! I surt la rits negativa i trista, però reconec que quan puc valorar les coses que em passen des d’un punt de vista més positiu, tot és molt més clar.

Al balanç 2013 no em posava reptes, només em demanava ser valenta. I ho he estat. Molt. I n’estic molt orgullosa.

Ha estat un gran any. Un gran any que no m’acabo de permetre de gaudir; noves pors que afloren, neguits i un pes que allibero que no sabia ni que tenia, per molt que m’espanta. Però suposo que és part de tot el que m’encadena i del que, poc a poc, vaig alliberant-me. Tots tenim les nostres cadenes i per gaudir plenament del que la vida ens ofereix, ens n’hem d’alliberar.

Ha estat un gran any, amb una paraula clau: amor. El viscut en els esdeveniments més importants: el casament de la meva germana i el casament de dos bons amics han marcat bona part de l’any. Preparar-los ha estat emocionant, ha estat com poder-nos impregnar de la felicitat de les parelles. L’estima, complicitat, bon rotllo i moments deliciosament viscuts al club de lectura, que m’ha portat a conèixer grans dones, a tornar a gaudir llegint i passar grans moments. I sobretot, l’amor d’uns ulls de color mel, que han tingut molta paciència amb mi, d’una connexió que quan estem junts no ens cal res més. No sé si arribarà a bon port, els dubtes per les dues bandes hi són, però se suposa que amb amor, podrem amb tot.

La superació de la malaltia d’una amiga, l’estabilitat laboral o el procés, també han estat moments ben importants.

Com deia al balanç de l’any passat, hi ha coses bones i coses negatives, i d’aquestes, tot i que hagi estat un bon any, n’hi ha: la malaltia de la mare, amistats que marxen o d’altres s’esquerden per molt que intentem posar-hi remei, el centre que no acaba de funcionar o l’anar massa atabalada amb masses coses i que fa que sovint m’oblidi de dates, de coses que he de fer, no arribi als llocs,...

Pel 2015, com vaig posar a la felicitació, demano canvis. Tan a nivell polític, social, com personal. De reptes: faig com l’any passat, un: cuidar-me i sentir-me bé amb mi mateixa. Un gran repte, eh!


I tot el que pugui venir o passar, l’intentaré viure de la millor manera. Amb la millor cara.

ps. No és ben bé un balanç d'any, potser més aviat un moment de mirar-me endins. I de tant en tant, em cal.
Ah, i com li vaig dir a l'Assumpta, un altre repte és tornar a ser més constant al blog! a veure si m'en surto!!
Petons i que tingueu molt bona sortida i entrada d'any!

29/12/14

Resum 2014. Pel·lícules i llibres




"El amor, creía ella, debía llegar de pronto, con grandes destellos y fúlguraciones,

huracán de los cielos que cae sobre la vida, la trastorna, arranca las
voluntades como si fueran hojas y arrastra hacia el abismo el
corazón entero. No sabía que, en las terrazas de las casas, la lluvia
hace lagos cuando los canales están obstruidos."
Madame Bobary


Cada any ho havia volgut fer, però en ser desendreçada, cap any havia aconseguit fer el llistat de pel·lícules vistes i llibres llegits.

Però aquest any, ho he aconseguit (crec, doncs molt em temo que me n'hauré deixat alguna).

I ves per on, aquest any s'ha invertit certa tendència. He anat molt poc al cinema, i en canvi, he gaudit del teatre. Potser, el teatre, també es mereixeria tenir llista el 2015, doncs espero poder continuar anant-hi, malgrat sigui de tant en tant i no pas com voldria.

Del que estic orgullosa és d'haver-me retrobat amb el plaer de llegir. Els darrers anys havia perdut l'hàbit, el plaer de llegir. I m'ha costat.

I tot això ha estat en bona part, a les altres. Més que un club.

Pel·lícules

10.000km (d)
El gran Gatsby (d)
El hombre tranquilo (d)
La dama de hierro (t)
La vida secreta de Llewyn Davis (c)
Iron Man 3 (t)
Los amantes pasajeros (d)
Los juegos del hambre: Sinsajo, parte 1 (c)
Ocho apellidos vascos (d)
Begin again (c)
Chef (c)
Lucy (c)
Frozen (d)
Rebecca (d)
Her (c)
Agost (c)
Celda 211 (d)
Iron Man 2 (t)
Carmina o rebienta (t)
Frances Ha (c)
The Pelayos (d)
La llave de Sarah (t)
Violette (c)
llibres:
Barbablava, Amèlie Nothomb
Billie, Anna Gavalda
Faré tot el que vulguis, Iolanda Batallé
Festí de corbs, George R.R. Martin
Victus, Albert Sánchez Piñol
L'altra, Marta Rojals
Fun home, Alison Bechdel
La botiga vintage Astor Place, Stephanie Lehmann
La casa del silenci, Blanca Busquets
Una cambra pròpia, Virginia Wolf
Wabi-sabi, Francesc Miralles
Madame Bobary, Gustave Flaubert
Creixen malgrat tot les tulipes, Sònia Moll
Retorn a Killibergs, Sorj Challandon
Un llarg hivern, Colm Toibin


ps. La foto, de Cels, de Wadji Mouawad, representada per la companyia La Perla 29 a la Biblioteca de Catalunya. La cançó, de la BSO de Begin Again. La cita, Madame Bobary. 
Parlar de CL'Altra es mereix un post apart. En breu!

22/12/14

L'estrés durant l'advent

L'advent és el temps de desembre per preparar-nos pel Nadal, pel neixament de Jesús, pel neixament, o reneixament de l'amor que ens tenim els uns als altres. Temps per preparar la casa, posar-la bonica, per pensar en el que ens dóna cadascuna de les persones amb les que fem camí, les que estimem. Per reconèixer els actes d'amor que fem, els que voldríem fer. Dies per cuidar-nos, per pensar en el que volem, els nostres millors desitjos, per il·lusionar-nos com un infant.


I totes aquestes paraules tan boniques es transformen en ganes de fer dinars o sopars. De veure tots aquells que passen per la nostra vida dia a dia abans del dia de Nadal. De fer compres, sovint més del que necessitem, de engalanar la casa, de posar-nos guapos. De mostrar tot allò que fem, tot allò que vivim. 


Però alhora, totes aquestes bones intencions, tota aquesta bellesa que es troba en el nostre cor, s'enterboleix. En presses, mal entesos per no quadrar dates, pressupostos,... En caminades amunt i avall, en passar-se caps de setmana sencers pensant en les mil i una accions d'allà on estem associats. De la necessitat de veure a tothom, de quedar, de fer mil i un detalls, simplement perquè toca i no pensar en la importància que poden tenir.

És com una contradicció. Sovint dic que la setmana abans de Nadal és la pitjor de l'any. Quan en canvi, hauria de ser just a l'inrevés.

M'agradaria poder-me aturar i gaudir cada moment. Com el dinar d'avui amb els amics de la feina o la celebració de dissabte amb els nens. M'agradaria assaborir cada somriure dels amics dissabte a la nit, però estava tan cansada després d'un dia maratonià que era incapaç de dir res, ni d'acomiadar-me amb una gran abraçada del qui marxa demà. Donaria el que fos per no haver-me enfadat divendres per no poder preveure com m'organitzaré la setmana vinent i en canvi assaborir una carícia. I ni amb agenda, ni amb horaris pactats, amb amics que et recorden el que has de fer o que et fan més fàcil el camí, ni així, aconsegueixo no tenir la sensació d'estrés. De no arribar.

En fi, falten tres dies per Nadal. Demà darrer esprint de feina, de voluntariat, de família. I el primer sopar. Masses coses, però no en vull deixar cap!

ps. Espero ser una mica rareta i que ningú més tingui aquesta sensació. Però, parlant-ho dissabte, crec que en som uns quants, que vivim els dies abans de Nadal així.

12/12/14



"Una mirada et pot impressionar més que no pas la bellesa d'uns ulls". 
Mirall trencat. Mercè Rodoreda



ps. Em persegueix. Sé que, tard o d'hora, l'he de llegir. Ella. El llibre.

7/12/14

Bocins de novembre






Les fulles al terra fent catifes de molts colors.
Una castanyera rapera.
Omplir la banyera, posar espelmes al voltant, que soni música de fons.
No posposar un correu que fa molta por enviar.
El 9N.
Les mil i una fotos posant la papereta a l’urna.
Passar una tarda amb ma germana i acabar al teatre.
Uns cafès improvisats.
Jugar a fer pícnics.
Guimerà.
La carn a la brasa.
Fer un Barceloneta de dotze hores
Intentar endolcir els moments tristos.

ps. I quins son els vostres bocins de novembre?
Un altre mes que passa. Aquest mes, però, tot i que ha passat ràpid, també tinc la sensació que ha estat etern. Han passat tantes coses que em sembla ben lluny tot el que vam viure a principi de mes.

1/12/14

Playlist

Abans se li deia fer popurri. Gravar un CD. Ara, una playlist.
Si volguéssiu fer una playlist, què farieu? Música que li agrada a l'altra persona per a qui va destinada la playlist? Música que t'agrada a tu i que t'agradaria que li agradés? Música en comú? 

Hi ha tantes variants com persones i com relacions i històries personals. Però, com pot ser de complicat regalar-ne una quan resulta que tens gustos tant, però tant, diferents de qui li vols regalar.

Per sort, sempre hi ha aquella cançó que saps que no pot faltar.


ps. Fer playlist.Tot un món. Un món, fins i tot, legal.
Quines cançons no podrien faltar mai a les vostres playlist? (ja siguin per regalar o per a vosaltres mateixos)