A casa els pares, en tot àpat de dinar o sopar, sempre, sempre, hi ha una safata d'amanida d'acompanyament al mig de la taula, tant per al primer com per al segon i que tots anem picant. Amb una base d'enciam i tomàquet, i després amb mil i una variacions clàssiques: escarola, ceba, pastanaga, pepinu (d'acord, cogombre) api, rabes, pebrot vermell, espàrrecs blancs, escarxofes en conserva, mil i un tipus d'olives, cogombrets, tonyina en escabeix... Amanida amb sal, oli d'oliva i vinagre de vi del pagès; en fi, una delícia. I si bé de petita sovint sentia allò de "nena, has de menjar una mica d'amanida", ara la devoro encantada.
Això si, amb les sortides a restaurants i sopars d'amics, la tendència ha canviat. Ara, de l'amanida es comparteix com a primer plat, servint-se cadascú una miqueta al seu plat. I els ingredients, poc tenen a veure amb els clàssics, tant que la mare, quan anem a restaurants, sovint arrufa el nas. Rúcula, canonges, mil i un enciams, espinacs, formatges, fruits secs, fruites, margallons, blat de moro, varetes de cranc, salmó, pernil dolç, salat o d'ànec..... I amanides amb oli amb romaní, vinagre de mòdena o la vinagreta més especial. Tant complexes i calòriques, que substitueixen en molts casos l'acompanyament per un primer plat.
Totes dues maneres de fer amanida m'agraden. Totes les dues maneres les faig servir i potser el meu ingredient preferit continuen essent els espàrrecs. Em xiflen i mira que són poc apreciats.
I és que potser l'amanida és dels menjars que més identifica la famosa dieta mediterrània. Més enllà de les pastes, carns, peixos, verdures i l'oli d'oliva com a eix central, una bona amanida és fonamental.
ps. I a vosaltres, com us agrada l'amanida?
12 comentaris:
Els espàrrecs ni tocar-los. El que sí puc dir és que més que acompanyament l'amanida és un dels meus plats principals. Pel que he vist, a casa faig una barreja entre les dues variants que dius. Solc fer servir d'aquelles bosses barrejades, hi poso canonges, pastanaga, tomàquet i algun fruit sec i formatget. Amb variacions segons el dia, ceba, alvocat, olives o blat de moro, i si vull que sigui una mica més consistent hi puc posar patata, arròs o una mica de pasta. Si no fos que la calor em té aixafat a la cadira m'estaria entrant gana!
Doncs a mi també m'encanten els espàrrecs...
I les amanides de tota mena, la de la foto té molt bona pinta i és de les clàssiques i m'encanta, però aquestes on s'hi afegeix un munt de coses també m'agraden, jo com en XeXu, en faig més aviat el plat principal o el primer plat que no pas acompanyament.
A casa meva també era clàssica la plata d'amanida (safata, vull dir), però s'ha anat perdent el costum, no sé per què. Jo a casa en faig força, d'acompanyament i també de primer plat, i de vegades, per mi sola, em faig un plat únic d'amanida, amb la base i el que hi hagi per la nevera (allò que havíem batejat com a amanida "Sòcrates" :D). Els espàrrecs m'encanten, i les olives negres d'Aragó (ma mare ve d'allà i de petita en teníem de la família, un luxe!!).
Els espàrrecs no m'agraden molt, encara que no dic que no si l'amanida no la faig jo. La faig servir com a acompanyant o com a primer plat al dinar i com a plat únic per a sopar. M'agraden totes, des de la més simples a les més sofisticades.
M'agraden amb molta pastanaga, de vegades poso tonyina, altres pollastre, fins i tot les barrejo amb pasta freda. condimentada sempre amb poca sal, oli d'oliva i vinagre de modena. Quan em poso a règim, només amb llimona.
A l'estiu, aquí mengem també "trempó" que és com una amanida de tomàquet, ceba, pebrots vermells torrats, alls, pebrots verds, oli i sal.
Totes, totes molt sanes i boníssimes!!
Aferradetes i bon començament de setmana :)
Jo també he convertit l'amanida en un primer plat, en especial pels sopars d'estiu. Normalment hi poso: Enciam (el cabdell d'enciam romà de tota la vida, no aquelles herbotes en bossa que venen ara...), tomàquet, pastanaga, blat de moro, tonyina, poma fuji, sal, oli amb generositat i un raig de vinagre de mòdena totalment simbòlic.
m'agraden totes les amanides !!!! l'altre dia me'n vaig fer una una d'enciam, cogombres petitets i escopinyes! ah m'oblidava el rei tomàtec !mmmmm
ui els espàrrecs m'agraden molt , els de llauna , els de veritat ( vull dir els verds )
I ara és el millor temps....agafo del hort i derecte a taula. Ara això de l'esparrec no està fet per mi.
A mi, com m'agrada tot... doncs m'agrada tot tipus d'amanida, m'agraden els espàrrecs, la pasta, les patates, l'arroç...
Abans d'ahir vaig fer-ne una amb patata, tomàquet, tonyina, formatge tendre i la cosa aquella que no em surt el nom... ah, sí Surimi! els tronquets de mar o com li diguin...
He dit "formatge tendre", no formatge fresc, que no té gust de res... és la cosa més insípida i sobrevalorada que conec... Ara bé, si se n'ha de menjar, en menjo... ja dic que jo no faig fàstics a res :-DD
La meva germana sempre hi posa dauets de poma... i no em desagraden pas, no.
L'amanida de pasta, la de llegum i la d'arròs també m'agraden molt... i l'esqueixada, no és també com un tipus d'amanida? Doncs això... que m'agraden totes ;-))
Deliciosa l'amanida! Amb tants gustos i tantes variants, pots menjar-la cada dia diferent si t'ho proposes.
Penso com tu, Rits, és el plat més característic de la dieta mediterrània
Moooltes gràcies pels vostres comentaris, veig que tots som força fans de les amanides!!! és que van tan i tan bé per aquests dies tan calurosos!!
Un petonet per a tots i totes!!!
Publica un comentari a l'entrada