T'esmunys: Però alhora continues allà, amagat, misteriós, interessant.
No sé com fer-ho. No sé com arribar a tu.
Sóc una bleda que no sap ni per on començar.
M'ets tan proper. I tant distant alhora.
Quan m'apropo, t'allunyes.
Quan t'oblido, reapareixes; en una cantonada, en una plaça o en un autobús, fins i tot.
Sento com si et conegués de tota la vida, com si compartís part del recorregut, alhora tan diferent.
Obligacions, oblits, entrades esgotades, interferències no volgudes.
Sembla com si estiguem predestinats a no estar al mateix espai al mateix moment.
Algun dia et podré veure els ulls?
En tinc tantes ganes.
I penso que si; vull creure que sí, que algun dia ho aconseguiré. Que algún dia escoltaré la teva veu. Cantant, parlant, com sigui.
ps. Sols deixar enrere la por.
Dissabte, Eels toca al Teatre Grec. Una altra oportunitat perduda.
La foto, d'avui mateix, del pirulo de Sants. Un mite mundial.
8 comentaris:
Glups! no el conec! Crec que tinc deures, després d'aquest post, no puc no coneixe'l....
Sona bé!!
Ja veig que segueixes obsessionada amb en Mr. E! Jo fa temps que li he perdut la pista, després de llegir la seva biografia el vaig escoltar una mica, però me'n vaig tornar a oblidar. Però és normal que s'esmunyi de les nostres mans, com a bona anguila que és.
Posa fil a l'agulla, mira on fa concerts i ves a veure'l. Algun dia has de poder, aquesta passió que hi poses ha de tenir recompensa.
ostres... no sé qui és!
ja veig que també tinc deures...
per cert... ehem ehem... la foto de la darrera vista ja l'has de canviar, no?
;-)
petons bonica!
i bon cap de setmana!
Jo tampoc no sé qui és però ara mateix vaig a buscar-ho.
I si en viu i en directe perd?
algun dia coincidireu! mai se sap allò que es cerca s'acaba trobat , jo no tinc el gust ....deu ser que ja sóc gran!
abraçades!
Moltes gràcies pels vostres comentaris. Algun dia el veuré en directe, a Mr. E.
I a qui més es resisteix a veure en directe, doncs si perd, què hi farem. Un risc que s'ha de tenir.
Publica un comentari a l'entrada