M'agrada caminar al costat dels qui estimo, admiro, respecto. D'aquells qui n'aprenc, em fan somriure i demanen suport, caliu o ajut. Fins i tot dels que rondinen.
Sovint, també m'agrada caminar sola. D'altres vegades, no tant, tropeço massa.
M'agrada molt caminar. No parlo de runners, ni de fer kilòmetres. M'agrada passejar, mirar amunt i veure cels clars, núvols que espanten, gotes que cauen. M'agrada caminar per esbargir les cabòries, per deixar-me acaronar pel sol.
Però com deia, m'agrada caminar al costat. Compartir una conversa, un gelat o les presses de no arribar a temps.
Als blogs, en la seva manera, també camino. Al costat de tots els que passeu per aquí, de tots els qui connec, virtual o personalment. Fent camí junts.
I resulta que avui, justament avui, fa 6 anys que caminem plegats!!! I tot plegat té tanta màgia, que després d'un dia de feina i atabalamenta, vaig i me n'adono i ho puc celebrar fent ganxet amb una blogaire.
I ara que tinc (i de vegades crec que és compartit amb més blogaires) menys temps per dedicar al blog, més xarxes socials que atendre, altres prioritats que em demanen temps i dedicació, doncs ara, tinc més ganes de continuar caminant per aquí, al meu pas, a batzegades, ràpid; a estones, lent.
Caminem encara més lluny?
23 comentaris:
Oi tant que si hem de caminar fins que no en tinguem ganes.....i moltes felicitats per els sis anys.
I taaaaaaaaaant!! Caminem, caminem plegats!! ;-))
T'ho diu una que, per causes diverses no pot passar i comentar tant com abans (i que a vegades passa de puntetes, llegeix el post, mira "per damunt" els altres comentaris i marxa), però que segueix tenint aquest blog com un dels imprescindibles :-DD
SIS ANYS!! M'agrada aquest número!! PER MOLTS ANYS MÉS, PRECIOSA!!! ;-))
Per cert, quina cucada el dibuix, és moníssim!! ;-))
Moltes felicitats pels 6!!!
Seguirem caminant, i tant que sí! A mi m'agrada fer aquest camí junts, amb la gent dels blogs. M'agrada molt, espero que encara ens en quedi un bon tros...
Ja portem temps caminant plegats, i més que en portarem. Mentre hi hagi ganes, el temps i les altres ocupacions no són excusa, el ritme és el que ens convé a cadascú. Celebro seguir comptant amb la teva presència. Moltes felicitats, i a per molts anys més!
I tat que si, rits! a batzegades, amb poc temps, amb més o menys freqüència, però caminem de la mà.
Ets una veterana i sempre és un plaer el teu racó de camí per fer una aturada.
Per molts anys, bonica!
Una abraçada!
Doncs caminem.^-^
Felicitats pels teus 6 anyets.
6 anys no son 8 anys, està clar, però tampoc està malament :P Gens malament de fet. Doncs res, a posar-se unes bambes ben còmodes i continuar caminant
Me`n portes un d' avanatatge, o sigui que vinc caminanat darrera teu i al costat, sense perdre el pas.
Per molts anys i molt bona companyia, Rits!
Per molts anys i que molts més pugem seguir caminant, al pas es el de menys, a vegades no hi ha presa i es camina més, d’altres es passa ràpid per que no si pot fer més. L’important es seguir endavant
ÉS cert que fem camí junts i és clar que n'hem de fer més, mentre en tinguem ganes i puguem fer-ho. Enhorabona per aquests sis anys i pels que vindran!! :-)
Totes les grans caminades comencen fent el primer pas! Tu el vas fer fa sis anys, uf, quants anys d'il·lusió i constància. Moltes felicitats, Rits!!! És un plaer passar per aquí, llegir-te, compartir els teus bocins i els teus escrits.
PS: M'encanta el dibuix!!
Caminem al costat, sempre que puguem; unes vegades més aviat, d'altres més a poc a poc.
Sempre compartint, que crec que és la millor manera de caminar.
MOLTES FELICITATS i PER MOLTS MÉS!!
Aferradetes, nina :)
Feliços 6!!!!
Caminem, caminem!!
Per molts anys! Queda molt camí, encara
ho has dit, escrit ,d'una manera molt maca, caminar plegats i plegades, caminar juntes ....i jo encantada de poder seguir caminant al teu costat! per molt més temps i encara més lluny! moltes felicitats! rits!
Per molts anys Rits!! 6 anys ja! El temps ens passa volant, oi??
Jo també tinc menys temps, publico de tant en tant i per les vostres cases hi passo també d'esquitllada, deixant molt pocs comentaris. Però em passa com a tu, em ve de gust seguir caminant pels camins de la catosfera. Jo t'acompanyo!
Vinc tard! Caminem juntes rits, jo t'acompanyo allà on faci falta! A mi també m'agrada passejar, a ritme ràpid, a ritme lent... això és igual, però m'agrada caminar acompanyada, parlar, imaginar...
6 anys són molts!! però jo espero que en siguin molts més!!Una abraçada.
Moltíssimes gràcies a tots i totes!!!
Un petonet ben gran!! i continuem caminant plegats!!
ps. el curiós és que ara mateix, no puc caminar, doncs tinc dos tendinitis a cada tendó d'aquiles... :)
Moltes felicitats, rits!!!! últimament no camino gaire, però encara trec el caparró de tant en tant (de vegades ràpid, de vegades lent, com tu dius).
Petonets i cuida't les tendinitis!!
Moltes felicitats, rits!!!! últimament no camino gaire, però encara trec el caparró de tant en tant (de vegades ràpid, de vegades lent, com tu dius).
Petonets i cuida't les tendinitis!!
Oh!! Tendinitis!!... No mencionis aquesta paraula horrible!
Just t'acabo de dir a l'altre post que no puc caminar i veig que tu tampoc... i doncs? què has fet? que és de caminar o fer alguna mena d'esport? Cuida't que això és molt dolorós.
Sis anys de blog? enhorabona!! Que siguin molts més, de caminades virtuals (tot i que actualment ben poques, pel que fa a mi) i sobretot de presencials! :))
Publica un comentari a l'entrada