19/5/13

Diari del dia d'ahir




Ahir va ser un dia estrany. Pluja, sol, aire, fred per la segona quinzena de maig. Un dia intensament remogut . De no parar, d'aquells que penso que ja no tinc edat per viure com visc. Si el relatés seria un post d'aquells tan llargs que sembla que no s'acabi i és que vaig anar: de Sants a Roquetes, de Roquetes a Sants. De Sants a Muntaner/Via Augusta. I d'aquí a Gràcia caminant. De Gràcia al Raval i finalment, del Raval a Poblenou. I en arribar a casa vaig caure mig morta de cansament, però, alhora, amb un somriure que feia molts dies que no dibuixava. Crec que vaig estar amb molta de la gent ben important per mi, i això és un regal que sovint no es dóna.

I és clar, amb tant de metro, dóna per molt pensar. Rumiar, entendre'm, posar en ordre les idees a partir del viscut. I així, sembla que tot es posi a lloc, que les peces del trencaclosques que feia masses dies que no acabaven d'encaixar, es tornin a posar a lloc.

Havia pensat en fer un post sobre com de bé em vaig sentir a la trobada dels nanos. Com feia temps que no sentia que aquest és el meu lloc i com estic fent alguna cosa. I és que darrerament m'angoixava pensant que rondinava molt però que com a molt vaig a manis i prou. Però ahir vaig tenir la sensació d'estar en moviment. D'estar treballant per canviar això que tenim tan malmès. De com han canviat les coses i com es nota la crisi en els infants. 

Però el cert és que el dia va portar molt més. Confidències, riures, balls, tallers de cosetes manuals, cerveses en un shawarma o un sopar pse-pse. I com va ser molt més que això, només se m'acut apuntar frases que em van dir i que m'han colpit.

"ja torno a ser aquí, ja he explicat el nostre joc, és tan xuli!"
"com portes això dels dos centres? difícil, oi?"
"crec que estic preparat per dur una vida menys còmoda, que no necessito tenir tant. Que no és bo tenir tant. Però espanta i més amb dos fills petits."
"estàs aquí! et porto un tros de pastís?"
"ja sé que t'ho estàs plantejant. Si en vols parlar, ja saps."
"Ja s'acaba? jo no vull que s'acabi, no jugarem aquesta tarda?"
"mira Rita, ens ha tocat Sant Medir!"
"ahora mismo necesito cuidarme. Sentirme bién"
"a veces tienes que dejar tu propio bienestar para poner a prueba tus miedos y solo así, los vas superando"
"tan sigui bo o no, me'l treuran. Però no és res, només és superficial."
"Un abrazo!! Para celebrar tu cumpleaños, ya estaré aquí"

ps. Segurament les frases no son textuals, xò si no deien exactament això, gairebé.
Això si, la pluja d'ahir m'ha tornat a fer recaure en aquest etern constipat que no hi ha manera de treure'm.

10 comentaris:

Sergi ha dit...

Tanta estona de metro a mi em serviria per pensar poc i avançar el llibre. M'has fet pensar en una sèrie de trobades recents per Barcelona, en la que també vam fer una bona volta.

Sílvia ha dit...

quin dia més mogut, m'he cansat només d'imaginar-me els trajectes de metro! Jo ahir i avui he fet el contrari, vida molt sedentària, gairebé sense sortir del cau, al sofà i una manta mirant pel·lis o llegint. Aquest coi de temps se'm fica al cos! M'ha cridat l'atenció una frase que trobo molt encertada: "a veces tienes que dejar tu propio bienestar para poner a prueba tus miedos y solo así, los vas superando". Crec que la clava, de vegades cal estar malament, no serveix de res mirar cap a un altre cantó i distreure les penes. Les pors s'han d'afrontar, mirar-les de cara. És facil de dir però es pot fer, ho reconec imaginant que la persona que va dir aquesta frase ho sap per experiència. Gràcies per compartir aquests pensaments, avui precisament em van molt bé! Petons

Garbí24 ha dit...

Molt a poc a poc ens estem tornant menys materialistes i donem més importància al que tenim.

montse ha dit...

Creia que tot aquest trajecte ho havies fet caminant. Bona reflexió i retrobada.

El porquet ha dit...

Un dia del qual en vas poder i saber treure tot el suc. No sempre pot ser així, ni tothom té l'habilitat per fer-ho. Molta gent potser es queixaria de com de cansada estar a l'arribar a casa, o quin fart d'anar amunt i avall.

Viure és saber extreure del caos, allò que ens reconforta i ens fa somriure.

Anònim ha dit...

Jo quan vaig en metro sempre llegeixo, no fos cas que em passi com tu i em dongui per pensar, calla calla.

Sergi ha dit...

Happy birthday to you...

http://grooveshark.com/s/Club+Super+3+Anys+I+Anys/3K9rSQ?src=5

Assumpta ha dit...

FELICITATS!!!

FELIÇ ANIVERSARI!!!

PER MOLTS ANYS!!!

;-)))


***************

Vols que formem una Associació d'Eternament Constipades? :-P

***************

Gemma Sara ha dit...

Eehhhh, va ser el teu aniversari?? Ja em sonava que queia un dia d'aquests!

FELICITAAAAAATS!!!!!!!!!!!!!!!!

Que les peces segueixin encaixant, que sentis que tot això té un sentit i que vas cap endavant...

Per cert, estic com una sopa.... ;)

Petons!!!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Hi havia tantes coses d’aquell dissabte que ja sembla que faci tant… i era impossible descriure-ho tot. I moltíssimes gràcies per les vostres felicitacions i disculpes per la tardança en agraïr-vos-les. Un petonet ben gran per a tots.

XEXU, reconnec que m’esperava un comentari d’aquest estil, sabia perfectament que diries lo de llegir. Certament, tb aprofito per llegir xò de vegades tinc taaaantes coses al cap que tinc el llibre obert però no llegeixo ni una paraula. Espero que la teva volta per la ciutat també et reconfortés.
I moltíssimes gràcies per la felicitació. Un més al sac. Moltes felicitats per a tu també i la part que et toca :)

SÍLVIA, de caps de semana hi ha d’haver de tots els tipus, no? El que tu descrius tb m’agrada!! I de fet, ja l’hauria d’exercitar més, que de tant anar amunt i avall,… aquest cap de setmana he estat moixa!
Si, la va clavar. I estic completament d’acord amb la teva interpretació. Les pors no és fàcil d’afrontar-les. En aquest cas, anava una mica més enllà, és allò que ja estem bé, que estem en un estadi tranquil i fins i tot el que no va bé, no passa res, que estem confortablement. Però en el fons volem quelcom més, i per aconseguir-ho, cal vencer certes pors. I per afrontar-les has d’estar disposat a deixar aquest confort.
Me n’alegro que t’anéssin bé. Sempre va bé compartir el que ens volta, oi?

JOAN GASULL, és de les coses bones de la crisi. Ens estem renovant en alguns sentits que ens feia molta falta.

MONTSE, uix, si l’hagués fet caminant no hauria pogut fer ni la meitat de les coses. Celebro que t’agradi la reflexió.

PORQUET, si. Molta gent es cansa i es queixa. No sap veure ni valorar el que viu. És una llàstima. Son minuts ben necessaris per parar i veure el que tenim de bo i vivim, encara que l’entorn sembli que no. Sempre hi ha alguna cosa per la que valgui la pena somriure.

PONS007, no fos cas, tu concentra’t en el llibre i llestos. Això si, no facis com jo, que puc portar el llibre, tenir-lo obert i ni llegir una paraula!

ASSUMPTA, moltes gràcies!! El constipat aquest cap de setmana s’ha convertit en gastronteritis!!! Fatal, fatal, aquest any porto una ratxa… el pròxim post va d’això!

GEMMA SARA, moltes gràcies! Si, va ser dimecres 22. Sant i aniversari! Xò aquest any no vaig dir res, tenia una mica de vergonyeta, ja veus quines coses (tb que vaig estar tot el di afora, hehe)
Que vagin encaixant, encara que no ho sembli!
Espero que ja estiguis millor!!

Un petonet per a tots i totes!!