Doncs llegint blogs, intentant posar-me al dia, en XeXu amb melangia i la Mireia amb els seus records d'adolescència, m'han fet venir ganes de copiar-los i remenar d'entre cançons de Sau. I potser no era el meu grup preferit però si que és cert que encara recordo concerts d'ells, com el de Castellar del Vallès un 11 de setembre. I de les cançons que m'han agradat més, aquesta;
"No hem de mirar enrere
per poder sentir-nos bé.
No hem de mirar enrere
per saber tot el que hem fet."
És clar que si he de triar dels records d'adolescència, sempre, sempre seran ells. Canalles.
"Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell"
ps. I fent aquest post completament improvisat, un vespre que pensava que podria deixar el reader a zero, el deixaré encara amb gairebé 50 posts pendents. Algun dia, algun dia tot arribarà!
13 comentaris:
Un cop més, coincidim amb gustos. Si he de triar, preferiria Lax, però si he d'escollir una cançó de Sau probablement em quedaria amb 'Poemes i promeses'. Com ja diré a les respostes i li he dit també a la Mireia, Sau no eren els meus preferits, però aquesta cançó m'encantava.
M'agrada tornar a escoltar les vostres cançons...
Feia un munt de temps que no les sentia.
oh, jo ara no sé què triar... si alguna cosa no em vaig menjar, són aquells ulls que em tornaven booooig... Bon remember!
tot el rock català ha deixat molt bon gust de boca a la nostre generació.
Ui, al post d'en XeXu ja vaig deixar la meva dissertació sobre Sau. El primer grup de referència del país que vaig tenir.
De fet, el primer concert de la meva vida va ser el de la Monumental de Sau, el 15 de juliol de 1992... quins records.
Tot i així crec que he vist més vegades en concert a Lax. Eren (són?) molt "canyerus" i m'ho passava genial posant la seva música a tot drap. Ara, que per canya i música a tot drap, per mi, Sangtraït... i és que sempre he tingut un deix rocker que no me'l puc treure per més que passin els anys!
ara està de moda fer post nostàlgics? setmana nostàlgica al corte inglés?
ben trobat i ben triat rits....és curiós potser la melangia ens apareix per que s'acosta la primavera?
La teva adolescència em va agafar en plena ruta cap a la tercera edat, hihi...
Els posts improvisats m'agraden molt... Vaig a escoltar la música :-))
Doncs sí que esteu nostàlgics... ei, que encara sou joves!
XEXU, darrerament ja no coincidiem tant. Aquesta cançó té molta empemta.
CARME, les nostres cançons, tb les de la teva filla, oi?
SÍLVIA, si, eh!! buscant entre les de lax em vaig trobar aquesta. Quins farts de riure ens féiem!
JOAN GASULL, doncs si, va ser el primer i ha portat tot el que tenim ara, que és moltíssim.
PORQUET, veus el meu primer concert va ser precissament Lax, a pl. Catalunya. Doncs si, a mi tb m'agradaven molt. Llàtima que marxés en Pemi, xò alhora crec que va ser bo per ell.
Ais les teves arrels heavies!!! a mi Sangrataït... em van costar una mica, mira una que és floreta!
pons007, és el que té els divendres a la tarda!
ELFREELANG, potser. El bon temps tb ens porta records de vida, de ganes de viure. Aprofitem-ho.
FERRAN, esagerao!!!
ASSUMPTA, i què? que et semblen?
GEMMA SARA, ja no tant joves, ja no tant!
Un petó a tots i totes!!
Doncs crec que mai més a la vida menjaré croquetes ni canelons... ecs!!
hahahaha, ASSUMPTA!!! m'has fet riure!! va, que els canelons de la meva mare son boníssims!!!
Publica un comentari a l'entrada