2/10/12

L'esbronacada del dia

Aquesta tarda explicava el que m'ha passat aquest matí a la feina. La persona que m'escoltava es mostrava perplexa de les meves paraules. No es creia que hagués pogut reaccionar com li explicava. 

Tinc molt mal caràcter. Si, és així i per molt que alguns em diguin que no és possible o posin ulls de granota, és veritat. Dins de moltes capes s'amaga un ser "de mala llet" continguda, o més que continguda, latent. Que quan ja no pot més, explota. I que quan explota, perd la raó. Per sort, pocs l'han tastat.

Hi ha qui sap discutir, qui no perd el nord mai en un enfrontament. Els admiro. Jo no ho sé fer. O potser si, quan tot és calmat i hi ha cert diàleg, quan la situació no es descontrola i no afecta emocionalment.

Però avui,... no ha estat un d'aquests dies. I ha sortit tot el meu pitjor jo. I no em sento gens orgullosa. Hi haurà qui dirà que he mostrat la meva disconformitat, hi haurà qui dirà que sóc massa tocada i posada, hi haurà qui dirà ves a saber què. Però els fets que han passat em son ben bé igual. Son injustos i injustificats i he esclatat de mala manera enlloc de callar i acceptar les decisions. I ha estat pitjor, perquè quan salto, doncs perdo tota credibilitat. Em poso en camisa d'onze bares, no escolto, crido i faig mala cara.

I després, ploro (encara que sigui a l'intimitat).

Perquè em sento dèbil, feble, avergonyida. Per tot allò que hauria d'haver fet i no he fet, de tota aquella professionalitat que hauria d'haver mostrat enlloc de tota la humanitat que he escampat. Perquè el meu descontent no només em pot perjudicar a mi si no també a la meva companya. Perquè, per suposat, no m'agrado a mi mateixa.

Hauria d'acceptar que sóc així, que ja altres cops m'ha passat i que em tornarà a passar. Però la realitat és que costa molt de portar. La gràcia de tot plegat és que un hauria de reconèixer els seus defectes i esforçar-se en no caure en ells. Potser algun dia, només espero que no m'acomiadin abans.

ps. Avui m'han canviat d'ubicació. Han desmuntat Hivernàlia (o el terrari), un espai compartit per dos equips que funcionava genial, que desprenia un ambient de treball massa bo. Ara mateix era l'únic que mantenia poder anar a treballar cada dia. I encara que estem a prop, m'han deixat sense llum directe, sense música, sense els companys revolucionaris i pencaires i estic en un forat, controlat, amb personal d'un altre equip que son bona gent xò que criden molt i és de difícil concentració. Em sento presonera a Harrenhal.
Els nous companys, veient el meu disgust han intentat acollir-nos amb molt bon grat. Ells no es mereixen el meu mal caràcter, fins i tot m'han portat imans per a una taula immantada que tindré.
I el cap... és conscient de tot el que m'ha dit. I m'ha demanat disculpes a la seva manera. Però tots dos sabem que això d'avui marca un punt de no retonr. Pensava que tindríem dos mesos de pau, sense amenaces d'ERO ni canvis. Què equivocada que estava.
Amb tot també sóc conscient que tot m'agafa en un moment personal molt baix. Demà arriba la noia eslovaca a qui he llogat l'habitació. I ho porto fatal.

17 comentaris:

Assumpta ha dit...

Noia, tothom té tot el dret del món a empipar-se de tant en tant... el més important és, després, saber-ho arreglar :-)

Aquest vespre jo també m'he empipat (i he pegat dos crits) a una persona que suposo que no se'ls mereixia, però com parlant normal no és donava per al·ludida, doncs... Bé, no és tracta que jo expliqui ara aquí la meva batalleta. Això ho deia només perquè veiessis que no l'única que, de tant en tant es descontrola :-)

Tinc el pressentiment que amb aquesta noia eslovaca podreu ser bones companyes de pis i que, d'aquí quatre dies, ja ens estaràs ensenyant paraules en eslovac :-))

Amunt, amunt!!

Garbí24 ha dit...

vivim en un temps que ens hem de reimventar cada dia i millor fer-ho amb serenitat. No et sentis culpable doncs ets tu la principal perjudicada de la mala ller.
Anims i endavant......

Ariadna ha dit...

Fa temps que ens llegim i hauràs sentit parlar del drac que em surt de vegades. És aquesta mala llet latent que tu expliques. Forma part del nostre caràcter.

L'intentem controlar sempre perque en coneixem les conseqüències tant per nosaltres com pels altres. Tot i així, la fera surt de tant en tant.

No et facis més mala sang del que cal. És un fet i s'ha d'acceptar. També és una realitat que quan estas més fluixeta d'ànims és més fàcil que surti. Sabent-ho, mira de tenir una vàlvula d'escapament de la mala llet, perque aquesta no esquitxi a qui no pertoca.

Avui em fas sentir molt unida a tu. Qualsevol dia d'aquests et dic d'anar a un museu plegades per petar-nos de riure ;-))

Ps. ja veuràs com el tema de l'eslovaca al final serà una bona notícia i en gaudiràs.

Jordi Dorca ha dit...

No cal que sigui en dies de pluja. La humanitat s'escampa i em domina. I tots acabem posant ulls de granota.

pati di fusa ha dit...

jo sóc també de les que, a vegades, els surt la mala llet, aquesta mateixa mala llet ofuscada i capquadrada. ;) conviure amb una persona que, en aquest sentit, és l'antítesi meua, m'ajuda a espaiar més aquests rampells, tot i que encara no els hagi fet desaparèixer completament. però de mica en mica... tot a la vida és aprenentatge, i l'important és saber-ho veure. tu ho has vist. ara toca tirar-ho endavant, però sense castigar-te, menys encara veient que la situació no és gens fàcil.

i pel que fa als canvis imminents a casa, pensa que pot ser una oportunitat, que pot anar de conya, que pots fer una gran amiga, o no, però en tot cas en trauràs alguna cosa bona, segur. com deien els monty python: "always look on the bright side of life". sense flipar-se, però, eh? molts ànims!!!





Anònim ha dit...

una taula imantada? espero que no treballis amb cap ordinador, perquè no es precisament recomanable acostar imans al disc dur...

Sergi ha dit...

Primerament s'ha de mirar què t'han fet que t'ha provocat aquest rampell. Suposo que no reacciones així perquè sí, encara que també hi ha el típic efecte de la gota que fa vessar el got. Potser és més greu del que ens pot semblar aquest canvi de lloc, així que no podem valorar si la teva enrabiada estava justificada o no. Bé, suposo que davant d'algunes persones, i sobretot contra algunes persones, això està molt mal vist, però no seré jo qui llenci la primera pedra en aquest assumpte. De vegades se'ns inflen els ous, sense més, i aquestes coses passen. Si no has estat més amonestada, serà perquè part de raó tenies. Ànims pels propers dies, i a veure si tot torna al seu lloc. No he pogut comentar fins ara i potser a hores d'ara ja tens la teva nova companya per casa. No ho paguis amb ella, dona-li una oportunitat que potser descobreixes una persona meravellosa de qui obtenir un bon suport.

Gemma Sara ha dit...

Els caràcters són difícils de canviar, la meva parella té aquest caràcter i jo deixo que passi el temporal i ja està, perquè sovint teniu raó, però us passeu tres pobles (bé, tu només un). Entenc que a la feina hagis de vigilar una mica més, però segur que tens molts altres valors que aprecien. A veure si et pots adaptar a les noves condicions, si no hi ha marxa enrere...

Ja explicaràs què tal l'eslovaca, eh?

Ps. Tots tenim defectes emprenyadors, jo per exemple m'empano sovint, per això sovint em diu "empanator", que simpàtic.

Gemma Sara ha dit...

Ei, potser em vaig passar ahir amb allò dels tres pobles.. tu ni cas! A tu que t'agrada La guerra de les galàxies, que la força sigui amb tu!!

Jordicine ha dit...

Em sap greu que t'hagi passat tot això. Espero que et recuperis aviat, RITS. Un petó ben fort.

Ferran Porta ha dit...

Seràs com siguis (cadascú som com som, amb les nostres coses, això segur), però a mi em va encantar conèixer-te. Quedi dit.

Ànims i amunt, amunt, Rits!

rits ha dit...

Moltíssimes gràcies pel vostre suport i els vostres comentaris. Ha estat una setmana difícil, massa difícil en l'ambient i jo me l'he fet encara més difícil. Poc a poc les coses es normalitzen, encara que el nou lloc no m'agrada gens. Ja he passat mals moments a la feina, per tant només he d'esperar que en vinguin de nous.

ASSUMPTA, saps que passa, que normalment no m'empipo massa i quan ho faig és xq la situació ja no es pot aguantar. I llavors peto, i és pitjor. Si, ja sé que tothom es pot enfadar, xò hi ha contextos, com en la feina, on has d'anar amb molt de compte.
Espero que la teva disputa quedés solucionada.
No sé, l'eslovaca,... ja veurem. De moment, cordial i poca cosa més.

JOAN GASULL, una gran veritat, sóc la gran perjudicada.
reinventar-se cada dia és molt dur! xò si, tots ho hem d'anar fent.

ARIADNA, recordo el teu drac. si és part nostra, xò no vol dir que m'agradi. M'agradaria poder-lo modular, xò noia, no hi ha manera, quan surt, és un desastre.
Sóc conscient que passo un moment molt delicat. Anímicament he estat de més devallada, xò ara és un moment fluix estrany, xq he d'estar pendent de tantes coses que no arribo a tot arreu. I això em fa saltar. I no sé, no sé com recuperar força. Potser deixant fruir les coses...
L'eslovaca se'm fa una muntanya, sobretot xq me n'adono del meu pèssim nivell d'anglès...
Només has de dir-ho! quan vulguis fem un museu!

JORDI DORCA, no, no cal. El dia de pluja era l'excusa perfecte. Tn és cert que tenim sort de la humanitat, oi? que tb escampa coses bones. Haurem de retrobar-les.

PATI DI FUSA, em quedo en una de les teves frases, tot a la vida és aprenentatge. Però l'aprenentatge d'aquesta vegada no serà xq no ho torni a fer, simplement xq quan em passi sàpiga reaccionar d'altra manera.
Tirarem endavant, poc a poc, i sobretot gràcies als companys, la setmana ha anat tirant.
Sense flipar-se i tant. Aquests primers dies m'ha costat. Vull ser massa bona amfitriona i no sé quins límits, si vol que estigui més per ella o no... ahir em van fer veure clar que no és una convidada si no algú amb qui tinc un negoci i ja està. Xò em sap greu. aviam com acaba....

PONS007, em vaig explicar malament, volia dir un troç, com un suro per posar-hi docus. Xò si, tenim imans vora els ordinadors,.... els nostres informàtics mai ens han dit res....

XEXU, tenia dret a estar enfadada, i tant que era la gota que vessa el got xò tot i així no em tenia que comportar com ho vaig fer. O potser si. El cap es va passar i sap perfectament que li podria fer molt de mal. Xò simplement no entraré en el seu joc. Res tornarà al seu lloc, xò he de pensar que ara toca aguantar i ja està. Pensava que ja les havia passat de tots colors, xò em sembla que no és així.
Tens raó, no he de pagar tot el que em passa a la feina amb l'eslovaca, xò el cert és que ha arribat en un no gaire moment per mi. No crec que trobi suport en ella, no encaixem i és molt nena. Xò bueno, és educada i tranquil·la. Ja va bé.

GEMMA SARA, no et disculpis de res. Entenc el que dius. I mira, ja ho diuen que els pols oposat s'atrauen. No em considero de difícil tracte i m'enfado ben poc, xò quan ho faig.... tot esclata i no precisament de bona manera... què hi farem....

Gràcies, JORDICINE, tot es va posant a lloc, crec.

FERRAN, a mi tb em va encantar!!! Amunt, anirem ben amunt segur!

Un petó a tots i totes!!!

cantireta ha dit...

Les persones que entren després d'emprenyar-nos amb el món són les que més força ens donen. Jo també m'emprenyo, i sovint tinc raó, però quan no en tinc, i ho puc evitar, vaig a fer fotocòpies. O buscar llibres...
Ara, la manca de respecte no s'ha de tolerar. La vida és com una estació de metro: s'entra, se surt i se fa un viatge més o menys llarg i/o agradable.
Espero que et trobis millor.
Petons.

Ariadna ha dit...

Et prenc la paraula Rits!

El porquet ha dit...

Rits, jo crec que tots tenim un punt de mala llet que, molt de tant en tant ens surt com una fera de dins. Jo almenys, també el tinc, tot i que potser hi hagi qui no s'ho pensi. Qui em coneix de veritat, algun cop, malauradament ho ha pogut tastar... Però al final som així i el què podem fer és esforçar-nos per contenir al màxim aquests mals moments, però bé, inevitablement hi ha situacions o gent que tenen certa habilitat per tocar el voraviu de veritat.

Em sap molt greu aquests canvis que comentes a la feina. Recordo diversos posts teus en que comentaves el bon ambient i equip que fèieu els que treballàveu plegats. És un cop dur que t'hagi passat això, però no ens queda més remei que seguir tirant endavant i intentar girar les situacions tan al nostre favor com siguem capaços.

No intento ser cap exemple, però mira, jo he hagut de marxar cap a Mallorca per a seguir tenint una feina prou digna... deixant la parella, família i amics... Et ben juro que hi ha dies que ho engegaria tot a rodar i m'he fet algun tip de plorar (el primer mes ha estat molt dur). Però intentarem sobreviure i, saps què? Ens en sortirem.

rits ha dit...

CANTIRETA, enlloc de fer fotocòpies, la ràbia la vaig processar fent el trasllat més ràpid de la història. En dues hores haviem canviat de lloc. Això si, pel record de sempre quedaran unes marques al parquet que tela marinera!
Estic millor gràcies. Aquest metro durarà un temps, espero que no massa.

ARIADNA, ja trobarem una data!

PORQUET, et vaig tenir present després de fer el post.Sé que tenir la seva part de caràcter és bo, xò el que passa és que no el sé modular. Quan surt, perdo el nord i per tant, la credibilitat. Tenir mala llet no està malament, xò cal saber-la fer anar.
Espero que estiguis millor. Saps, dius que et costa escriure sentiments, doncs aquest comentari és ple de sentiment. Molts i molts ànims. La situació que vius entenc que és dura i que l'expliquis com ho fas m'ajuda a entendre't. Espero que aquesta distància dels que estimes sigui provisional i ben aviat puguis tornar a estar per aquí, o us establiu a Mallorca!
I tant que ens en sortirem! No ho dubtis pas!!!

Un petó ben gran!!!

El porquet ha dit...

:******