Hi havia un dia l'any que la iaia
Teresina ens duia a Barcelona. Agafàvem “la monyos” i baixàvem a
les Rambles. I ens endinsàvem en un petit carreró que a mi em feia
por. El carrer Hospital era ple de misteris i foscor. Però el cert
és que aquell dia de l'any (i el 22 de maig també) es convertieix
en una festa.
Tot de parades de confitures, fruites
en almívar, mel, herbetes medicinals, caramels enganxifosos i més
herbetes. Recordo que m'angoixava passar-hi amb tanta gent però
sabia que tenia la meva recompensa. Un potet ple de cireres
confitades que la iaia i jo menjàvem d'amagat quan tornàvem novament
amb l'autobús. Com n'era de llaminera la iaia.
I és que avui és Sant Ponç, patró
d'herbolaris i apicultors. Una festa ben dolça. I avui, una tarda
fantàstica per sortir a passejar per aquest racó de Barcelona. M'hi
he passejat en sortir de la feina, sense massa gent i un sol
enlluernador que feia que les floretes de camamilla semblessin les
més belles del món. Una bona manera de començar el cap de setmana, per deixar enrere una setmana esgotadora i renovar-se.
ps. He tingut que fer esforços i ser
bona minyona. No m'he comprat cireretes! Només mel de taronger per
posar amb el iogurt.
11 comentaris:
Jo aquest any no he pogut passejar-m'hi, però mai me n'oblido del dia de Sant Ponç i els molts anys de passejar pel carrer Hospital!
Bona mel de taronger! :)
Una abraçada, rits!
Per avui i pel 22...:)
una manera molt dolça de començar el cap de setmana.....
I t'has regalat unes cireres confitades, aquest cop? Em sembla molt xula, aquesta fira, aviam si l'any vinent hi puc passar. M'agradaria!
Jo tampoc hi he estat... a quest any, de fet en fa molt que no hi vaig... tant bonica que és.
NI que sigui en honor de la iaia te les havies d'haver comprat les cireres confitades! :)
La mel pel iogurt també està molt bé!
Caram, sí que és llaminer en Pons, no? Ah, que és un altre Ponç. D'acord, broma molt dolenta. Desconeixia aquesta fira, em recorda una que fan al poble. I per què t'has resistit, dona? Si haguessis comprar cireres hauria estat una manera d'avivar els records de la iaia.
Pots creure i recreure que no coneixia aquesta tradició barcelonina de Sant Ponç? Uf, a vegades em fa vergonya reconèixer i assumir aquestes mancances...
En fi que, gràcies a tu i a alguna altra blogaire ja m'ha quedat gravada aquesta data. Potser, l'any vinent, si hi ha sort, ens creuarem tot enllepolits entre tanta llaminadura.
Aiii, les àvies.... n'hi ha alguna que no sigui llaminera?
Jo sí coneixia la tradició però la veritat és que si tu no n'arribes a parlar no me n'hauria pas recordat!! :-))
Mmmmm les fotos fan bona olor! ;-)
I bé, per un cop l'any, i en record a la iaia, podies haver comprat un pot de cireretes, dona! ;-))
Ara, que la mel... mmmmmmm què bona!! A la infusió també!! :-)))
A la meva vida també és molt important el dia de Sant Ponç també per la fira però en aquest cas la de Sarrià. Jo vaig comprar una planta per al pis d'una amiga q anava a visitar ahir al vespre.
Hola! Ara no puc contestar-vos com es mereixen els vostres comentaris. Ho faig aquesta tarda!
Un petó,
Uix, em va passar per alt el deu PD... ja veig que no te'n vas comprar, de cireretes. Mal fet, dona!
Bé, la tarda va passar, la nit va arribar i un nou dia, i dos, i tres... lamento haver trigat tant en fer respondre els vostres comentaris. Això si, els agraeixo moltíssim!
FANAL BLAU, jo no tinc el dia massa present, aquest any me'l vaig trobar i em va encantar poder-hi passejar.
Encara no he estrenat la mel!!!!
el 22 s'acosta! Gràcies!
JOAN GASULL, molt dolça! (encara no l'he tastada xò ho és segur!)
YÁIZA, no me'n vaig comprar. Sóc hipercalòriques i tp em convenen! És una fira moooolt senzilla, eh! No t'esperis una gran cosa, xò si entrenyable.
CARME, l'any vinent guardat mitja horeta,es posa molt bé a l'ànima.
l'honor ja el tenia enrecordant-me, xò son molt dolces i hipercalòriques.
La mel al iogurt, com les ametlles filetejades, m'encanta!
XEXU, és moooolt llaminer!
Bé, ja els he avivat fent-ne el post. Les cireres, no convenien, no.
PORQUET, iu, hi ha motles coses que no coneixem de la ciutat. La gràcia és anar-les descobrint. Segur que n'hi ha que tu coneixes i jo no.
aviam si un altre any t'hi pots passejar, ja veuràs que és ben dolcet!
No sé si és cosa de les iaies, xò la meva, ho era moltíssim. Ens amagava la xocolata però per prendre-la ella!
ASSUMPTA, les fotos no son meves, son d'alguna web, xò si que fan bona oloreta!
Bé, al final em sabrà greu no haver comprat les cireres, xò igual després me n'hagués fet un fil! I no era bon plan!
SN, no sabia que a Sarrià tb es feia fira! Segur que la planta li va agradar moltíssim!!
Un petó per a tots i totes!
Publica un comentari a l'entrada