Quantes vegades caus? Quantes et tornes a aixecar?
Quantes vegades cau un nadó per terra abans d’aprendre a caminar?
Quantes paraules mal dites dirà un nen petit abans d’aprendre-les a dir tal i com son?
Quantes braçades s’han de donar abans d’aprendre a nedar?
Quantes vegades hem de caure i tornar-nos a aixecar? Cada senyal del cos, un senyal de vida; cada ferida de fora i de dins, record que no s’esborra però que ha de mirar-se d’altra mirada. Cada repte, entrebanc, malaltia, desengany o fracàs superat, alè i esperança.
A dies, sembla que sigui impossible, fins i tot és necessari quedar-se estirat. A dies, somnis inassumibles. Però a dies, cal recordar-se que cal tornar-se a aixecar. Sigui com sigui, cal tornar-se a aixecar.
Bona pasqua!
ps. Farigola i romaní collits ahir mateix amb un petit heroi que intentava arrencar romaní quan era més gran que ell i tot.
15 comentaris:
Doncs sí... ja és això, pensar més en aixecar-se que en el número de caigudes.
Bona Pasqua, Rits!
T'ha quedat gairebé com un poema. Mira el petit heroi que veuràs que s'aixeca tants cops com cau. A veure si et pot servir d'exemple, encara que les nostres caigudes són més estrepitoses, ens hem d'aixecar igual.
En aquestes lletres hi ha allò que es necessita per tornar-se a aixecar: Empempta. I és que no podem fer res més! O tirem, o ens estiren!
Abraçada!
Sempre hem de tenir en compte que des del terra no agafarem res.....o sigui que un cop al terra, ja ens podem tornar a aixecar.
Ens hem d'aixecar les vegades que calgui :-)
En algun moment ens semblarà que ja no podem més, però segur que dins nostre hi ha la suficient força per tornar-ho a intentar... una i una altre vegada!! :-)
Molt Bona Pasqua, Rits!! ♥
Per cert, la foto, preciosa i la cançó no la coneixia hehehe (sóc un desastre)... però m'ha agradat!! :-)
Bé, la cançó no l'he escoltat ara... l'he escoltat... abans ;-)))
Ara hi tornaré!!
Sempre, rits, sempre!
Aixecar-se sempre, malgrat les caigudes! Mercromina als genolls o a l'ànima, i endavant!
Un petó, bonica!
Doncs l'Assumpta se m'ha avançat amb la mateixa frase que volia dir jo: Ens hem d'aixecar tantes vegades com calgui :)
I si no... què coi i farem per terra? res de bo!
Au vinga amunt, amunt...
és clar que sí! tantes vegades caurem altres tantes tornarem a aixecar-nos!!! bon dilluns de pasqua!
Diuen que la solució a caure fins a set vegades és aixecar-se'n vuit. Sonarà a tòpic immens, però més veritat és encara, com una casa de pagès, com un temple.
I a vegades costa i penses que no serà possible. Però tenim aquesta capacitat i l'hem de saber treure a lluir quan se'ns fa necessària!
Aixecar-se no sempre és fàcil. I saber caure tampoc.
M'agrada que ens recordis que hem d'anar endavant, sempre endavant. Un post com el d'avui és dels que en fan agafar ganes. Gràcies, bonica.
Rits, m'has fet pensar en "Palabras para Julia" del José Agustín Goytisolo (en veu del Paco Ibáñez, encara millor). Un fragment:
Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.
La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.
...
Amunt i endavant, sí!
Moltes se n'han de fer, de braçades!! ;) Però al final aprens a no ofegar-te, i d'això es tracta!
Molts ànims i amunt, sempre amunt Rits!!!
Hola, Perdoneu que no hagi constestat els vostres comentaris abans. El post nou ha estat un impuls. I el fet és que us he d'agrair molt els comentaris. Perquè el que deia en el post no és res de nou, moltes vegades he comentat la necessitat de mirar endavant, i com em costa. Aquest post, aquesta felicitació de pasqua també venia a significar el que la pasqua em diu. Nova vida, vida nova per tornar a començar. Trobar nova energia, força, amor. És part de la meva manera de creure i no gaire sovint en parlo. Em costa molt parlar-ne. I em costa molt convénce'm que ha de ser així, que he de mirar endavant quan hi ha tantes ombres. Però aquests dies han estat de descans i compartir temps amb qui estimo, i aixó em fa convénce'm que si, que és possible. Moltes gràcies pels vostres comentaris!!!
Bona pasqua a tots!
YÁIZA, no sempre és fàcil, i més pels que som negatius i portem moltes patacades, xò es fa el que es pot.
XeXu, no sé si més estrepitoses o que ens tornem més porucs. Xò si, cal aixecar-se.
ALBA, i encara que sovint l'empempta en la donen, també cal que ens empemptem nosaltres mateixos.
JOAN GASULL, una gran veritat, al terra només hi ha pols que fa estossegar.
ASSUMPTA, hi ha moltíssims moments que sembla que no podem mñes, xò s'ha de tornar a intentar. X més que costi. Ja m'ho vaig dient ja, xò què fàcil m'és rendir-me de vegades.
Gràcies per la foto, a mi tb m'agrada (valgui de dir-m'ho, xò no em queden gaire bé les fotos i aquesta em va agradar deseguida). La cançó tb fa molt poquet que l'he descobert.
FANAL BLAU, mecromina i amunt. Si, ho hem de tornar a intentar.
CARME, tantes com calgui, com li deia al Joan, al terra, certament, només hi ha pols i fang. Amunt, m'ho aniré repetint.
ELFREELANG, algun dia podriem no caure, no? O almenys no caure tan avall, costa tant remuntar.
PORQUET, no la sabia aquesta dita. Me la recordaré de tant en tant. Darrerament em costa molt remuntar, xò si, recordar que podem aixecar-nos també està bé. Ajuda a fer l'empemteta final.
JOSEP, vols dir que hi ha qui cau bé? Potser amb elegància, xò es fa mal igual.
Molts cops és dificilissim aixecar-se, sembla que tot tremoli i sigui inestable.
GALIONAR, moltes gràcies. Justament és aquesta la intenció, agafar ganes i amunt!
GEMMA SARA, son uns versos preciosos!!! aquest poema fa molt molt de temps que el connec i va ser a través de de la veu de Paco Ibañez, tinc una amiga que me'l va fer descobrir. Preciosa. Moltes gràcies! I si, amunt, hem d'anar amunt.
LAIA, no et pensis, que de tant en tant m'entra aigua. He de fer-ne moltes més per aprendre bé. Encara m'ofego massa sovint.
Amunt, i tant!!
Un petó gegantí per a tots i totes!!
Publica un comentari a l'entrada