Volia explicar 10 motius pels quals faig vaga. Però la veritat és que tampoc em surten, una reforma laboral que només beneficia a uns quants per perjudicar a molts, una crisi que afecta a tants, uns quants es continuen rient de tots, perquè als únics que ens afecta és a les classes mitjanes..... Crec que som prou grans i qui vol entendre, qui vol qüestionar-se, ja ho fa. Hi ha moltes raons per les quals segurament la vaga no canviarà res o s'hauria de buscar maneres alternatives de reindivicar el nostre, d'acord. Però, i què?
No em puc quedar de braços plegats davant el que veig cada dia, davant les injustícies d'un món individual que només pensa en ell mateix i que els altres s'apanyin.
No puc quedar-me de braços plegats amb el que m'envolta quan cada dia hi veig més tristor i desesperança.
No em puc quedar pensant en els 50 euros que em descomptaran i amoïnar-me per no arribar a final de mes. El més següent me'n rebaixaran més (si no em fan fora).
No em puc quedar pensant en el cap de setmana, dir-los als infants que hem de construir un món diferent però en canvi no faig el que està a les meves mans.
No puc dir que opto pels pobres si jo no me'n sento.
I també és cert que faig vaga perquè la meva companya de feina m'ha empés a fer-ne. Ella ha cregut en mi (i en d'altra gent) i contracorrent s'ha mullat, pels seus fills, per la seva vida. Ens mullem plegades.
Tots som lliures i responsables de les nostres vides. No vull remoure res. Però se suposa que hem d'intentar viure el més coherent amb nosaltres mateixos. Si avui no fes vaga, a qui m'estaria fallant seria a mi mateixa.
5 comentaris:
Potser, si em ve de gust, demà explicaré les raons per les que jo no faig vaga. És molt lloable fer-ne, però al meu parer tan lloable com inútil. No voldria discutir amb tu, no és el primer cop que diferim en ideals. Però saps molt bé que el problema real no l'arreglarà cap vaga ni cap manifestació.
Malauradament em posiciono bastant a prop de la postura d'en XeXu. Crec que és una manera que els sindicats compleixin l'expedient i alguns violents surtin a "informar amablement" sobre el dret a la vaga.
És un problema estructural de fons i demà tot continuarà com si res.
De totes maneres, Rits, respecto moltíssim la teva decisió, evidentment.
Rits, jo també faig vaga. I no he tingut cap dubte sobre si fer-ne o no. Potser no servirà de res, però no fer res segur que no serveix. Potser és una vaga dels sindicats per omplir l'expedient (tal com diu el porquet i ja he sentit a d'altra gent), però hi ha molta gent que la fa perquè simplement no està d'acord amb la reforma laboral i creu que s'ha de fer alguna cosa (una reforma laboral que és d'escàndol). En traurem res de fer la vaga a part que ens ho treguin una part del sou que cada dia baixa? Potser no... però, de vegades, s'ha d'exercir l'únic dret que et deixen: la rebequeria (tot i així, crec que la vaga més d'altres coses a mig termini si que pot tenir acabar tenint sentit). Perdona el rotllo..
Jo també faig vaga, també tenia ganes de protestar, encara que segurament no canviarà res... però alguna cosa s'ha de fer. Per cert, poster no serà una vaga massiva, però tampoc em crec el 12,76% de seguiment a l'Administració.
Xexu, he vist i comentat les teves raons per no fer vaga. I les respecto molt. I les entenc. Xò no em puc quedar de braços creuats. Potser és inútil, xò em sento que faig el que he de fer.
PORQUET i com hem de canviar aquest problema estructural? qui té poder per canviar-lo no ho farà. Ja li va bé. No sé com ho hem de fer, xò sé que si no fem res, segur que no canviarà.
TIRAI, de rotllo res de res. Comparteixo completament el que dius.
Ais, no sé GEMMA SARA, a la feina t'asseguro que no crec ni que hagin arribat a un 12% Però si que és cert que a la tarda erem moltíssima gent.
Un petó per a tots i gràcies per comentar!!
Publica un comentari a l'entrada