14/1/12

Saber el final


Fa molt de temps, no recordo on ni qui. Si m'ho va explicar algú, si ho vaig llegir en un llibre, en una entrevista o si ho vaig sentir en una pel·lícula o en una série de televisió. El cas és que algú, abans de començar a llegir un llibre, llegia la darrera pàgina.

I em va sorprendre. I ho vaig fer. I la vaig esguerrar. Em va dir masses coses del llibre, sabia massa i ja no tenia emoció. Ni encant. Ni sentiment.

Estic atrapada en un món. Brutal. Amb massa guerra. Però que alhora em fascina. I cada vegada que en parlo amb algú, em maleeixo el poc temps que tinc i dedico a acabar aquest petit gran llibre. Fins ahir. Ahir, al llit, d'un plomall tancava el llibre. No podia suportar el que estava llegint. Em feia molt de mal. Feia molt de temps (tant que no recordo que m'hagi passat abans) que no em sentia tan colpida llegint. No podia ser, era massa, però cada paraula que llegia em deia que tot el que el meu cap barrinava era equivocat i que tot és molt bèstia. I vaig estar apunt de deixar-ho córrer.

Amb el llibre tancat, apunt d'apagar el llum, vaig decidir mirar la darrera pàgina. I vaig poder dormir en pau.

Avui, al metro, quatre pàgines més, i em tornava a maleïr haver-ho fet. I és que la curiositat pot matar el gat (però bé, només he perdut quatre pàgines d'intriga).


ps. un altre costum que no sé d'on he tret xò que sí que faig és mirar (perquè no arriba a llegir) el diari al revés. I s'ha de dir que les contres de La Vanguardia estan molt bé!

17 comentaris:

Yáiza ha dit...

Choque de reyes t'està portant tants mals de cap?? Caram, no em sembla el tipus de llibre que remena consciències, la veritat!

Això de llegir l'última pàgina no em sembla en absolut bona idea. Tot i que he de confessar que jo tot sovint tinc la mania de fer ullades a capítols posteriors per veure per on anirà la cosa! És un costum molt dolent, perquè de vegades ho faig massa i genero grans embolics en l'argument dins del meu cap. Veus? És una cosa que amb l'ebook no faig, perquè costa plantar-se a un punt indeterminat de les pàgines que queden per llegir!

Au doncs, rits, aviam si l'acabes i ja ens diràs quina ha estat la sensació final!

Sergi ha dit...

Coincideixo amb la Yáiza, m'ha sorprès que aquesta lectura pogués colpir tant, fins i tot he pensat que devies haver fet un salt a un altre llibre, que no podia ser. Però vaja, haurem d'anar amb compte, si toca tant. No ho hagués dit mai.

I què és això de llegir la darrera pàgina? Quins costums més estranys, però hi ha gent per tot. Cadascú té les seves manies lectores, però aquesta no l'afegiré pas a les ja moltes que tinc jo.

fanal blau ha dit...

Jo amb els llibres no ho faig mai, llegir la darrera plana! (bé...el mai no m'agrada i potser ho hauré fet en tan comptades ocasions que ni les recordo).
Es diaris els llegeixo sempre començant per la darrera plana cap endavant. Sempre he pensat que ho faig així, potser perquè sóc esquerrana.
Rits, aparca el llibre, estrena una altra lectura i ja tornarà a aparéixer en qualsevol altre moment! No passa res de res.
Un petó, bonica!

Anònim ha dit...

Llegir la última pàgina es un disbarat no ho facis mai més.

Pel que fa a la saga jo tinc la meva teoria, i es que tots els bons es moren i els dolents (els pocs que quedin, per què quedarà molt poca gent...) dominaran els 7 regnes.

Elfreelang ha dit...

No he tingut mai la temptació de llegir-me la darrera pàgina...perd emoció o a la millor no s'entén res...quin llibre és que t'ha colpit tant?

Garbí24 ha dit...

Ai....aquesta voluntat...que no és de ferro, però si tu ho has triat, ben fet està

Assumpta ha dit...

Però quin llibre estàs llegint, filla meva? No crec que pugui ser "Choque de Reyes"!!? Jo que pensava que era com una mena de Harry Potter o "algu" així!!

En tot cas, sigui en el món que sigui, llegir sobre guerres i brutalitats afecta. T'entenc perquè a mi em passa... Però... de veritat que és "Choque de Reyes"? A veure si li haurem d'estirar les orelles al MARCEL per recomanar aquests llibres!

Això de mirar el final, jo no ho faig mai (bé "mai" amb la mateixa especificació que ha fet la FANALET... potser alguna vegada ho hauré fet, però crec que no) Ara bé, admeto que el que diu la YÁIZA si que ho faig alguna vegada... així, com molt ràpid, mirant sense voler mirar... :-)) i, a més, poquetes pàgines endavant i, ràpidament, torno al punt on anava :-DD

Ah, jo el diari també el començo pel final, clar, per on hi ha els esports hehe :-DDDD

Ferran Porta ha dit...

Ei, ei, ei, poca broma, que a mi això de llegir l'última pàgina em sona d'alguna cosa! No seria, potser, un d'aquells horribles "memes" que corrien per la blogosfera, fa uns anys? (i que afortunadament van deixar d'estar de moda). Aitx, no sé de què, peró em sona...

D'altra banda, avui ets la segona persona que em diu que li agrada La Contra de La Vanguardia! A mi no em barrufen gens els tres periodistes, pel tò "graciosillo" que volen donar sempre, però els entrevistats, sovint són interessants.

Bon diumenge, Rits!

Maria PB ha dit...

La meua profesora de castellà té el vici de contar-nos sempre el final de tots els llibres... No ho soporte. Trenca la màgia, mata l'encanteri del llibre...

montse ha dit...

Deixat sorprendre, ànims i endavant.

Josep ha dit...

Saps que una novel·la o una pel·lícula és bona si, explicant el final, no l'esguerres.

El porquet ha dit...

On vas llegint el final??? No dona no!!! Mai de la vida s'ha de fer això! ;p Excepte en el cas dels diaris... que jo tinc l'estranya costum també de començar-los pel final! I no me'n preguntis el motiu, no el sé! Però mira, compartim mania!

S.N. ha dit...

Jo tinc un llibre que no puc llegir perquè no paro de plorar com una magdalena. He de parar, és massa dolorós perquè a sobre és veritat. És el llibre que va escriure la Neus Català sobre la seva estada als camps de concentració nazis. Allà està...no sé si mai el podré llegir

Gemma Sara ha dit...

Amb el diari sí, però amb una novel·la noooo (bé, un experiment podria ser llegir-la d'enrera cap endavant, a veure què passa). I amb un assaig també es pot fer, normalment, anar als capítols que t'interessen. Però vaja, en principi 9 de cada 10 especialistes aconsellen llegir de principi a final :-) Bona nit i bones lectures!

rits ha dit...

Doncs sí, és veritat, m’ha afectat. Ja pot ser literatura juvenil o fantàstica, però els personatges et poden ser molt propers. I segurament pel moment personal que estic vivint, hi ha coses que em frepen molt. O potser és que sóc massa fleuma per aquests llibres.
El cas, però, és que tot i frepar-me, us el continuo recomenant. M’ha passat com el primer llbre “Joc de trons” al principi costa, però després els esdeveniments son torrents d’acció. I la manera com estan treballats els personatges, com estan tots els esdeveniments explicats, fan que enganxi.
Ara trigaré a llegir el tercer. Necessito pausa i llegir coses ben diferents. Però a saber quan de temps podré estar sense saber de tota aquesta colla.

YÁIZA, no, no és bona idea. Ja t’ho asseguro. Però en aquest cas era necessitat vital.
Això si, tela també en voler-te avançar. Això no ho he fet mai.

XEXU, bé, una que és figa-flor, què hi farem. No, no, no l’afegeixis. Jo no ho penso fer mai més!

FANAL BLAU, som uns quants qui llegim els diaris de darrera cap endavant. Jo no sóc esquerrana i no sé xq ho faig. Vaig començar en algun moment donat i ara ja és el costum.
Ja l’he acabat i ara la saga estarà apartadeta una temporada.

PONS007, d’acord; mai més!
Quedarà molt poca gent. Hi ha un bo que segur que no morirà (bé, pot passar de tot en aquest joc) o això vull creure. Te’ls has llegit ja tots?

ELFREELANG, Choque de reyes, és un llibre d’una saga fantàstica estil “Senyor dels anells” friki i que no hauria de colpir, xò mira, una que és figa-flor.

GARBI24, la meva voluntat és de gelatina per a segons què! Ho hauré de treballar.

ASSUMPTA, doncs si. Però de fet, Harry Potter tb pot ser molt dura, segons com i quan.
El llibres son boníssims si t’agrada la literatura fantàstica, medieval, xò hi ha massa brutalitat i guerra. No hi veig geire d’esperit o valora, i això, em costa. El senyor dels anells té molt més missatge.
Veus, jo mai he fet això d’avançar-me i espero no tornar a llegir la darrera grase!
Aaah, potser per això dels esports em ve el costum de llegir el diari al revés.

FERRAN, doncs no ho sé. Sortosament, fa tant de temps d’això de les memes.
Els periodistes no sé, tens raó, volen fer-se els graciosillos, xò entrevisten gent molt interessant. Val la pena dedicar-hi cinc minutets.
Per cert, t’has mirat lo de Salvados?

MARIA, carai, doncs deixa molt que desitjar aquesta profe! I tant que ha de trencar la màgia.

MONTSE, si, quan et sorprèn és molt millor.

JOSEP, no la sabia aquesta teoria, però és ben cert. En aquest cas, em va suposar un alleugeriment, però és impossible saber el final, xq hi ha tanta cosa!
Mmm, jo l’apuntaria com a bona

PORQUET, mira, debilitats que té una de tant en tant!
En som uns quants que llegim el diari del revés. I jo tampoc sé xq!!!

SN, el llibre que comentes n’he sentit a parlar xò no m’hi veig capaç! Imagina’t!
Potser algun dia.

GEMMA SARA, vols dir que aquest experiment funcionaria? Complicat, no? Però ara em fas pensar que hi havia una novel•la que feia servir una tècnica semblant. No recordo què era, però es llegia al revés.
S’ha de fer cas dels especialistes!

Un petó per a tots i totes!!!

MBosch ha dit...

Hòsti, això a mi m'ha passat.

Estava llegint l'últim capítol de Juego de Tronos i havia de marxar no sé on (crec que a orquestra o anglès, no me'n recordo) i em vaig llegir l'última pàgina quan em quedava poc per acabar-lo. I bé, tu ja saps què passa en aquell últim capítol de la Dany... Em vaig xafar el final.

Sobre el que comentes tu. Es nota que has entrat, i molt, en la història. Però el capítol en quin personatge es centrava? En en Bran. És que no recordo cap moment súper-impactant...

Tot i així, jo també ho he fet altres vegades al llarg de la saga això d'avançar-me per saber què passarà. Hi ha moments en què el cabrón d'en Martin no et deixa elecció. Cert que després me'n penedeixo però mira, un pes que m'he tret de sobre.

rits ha dit...

Ostres, el final de Juego de Trnos xafat...carai!!! xò bé, tampoc passa res. Per cert, pensava que aquell final tindria molta més rellevància de la que ha tingut, almenys en mi, a Choque de Reyes. A veur el tercer.

Si, ho claves. No és del Bran el capítol, xò si que gira entorn d'ell. És tan bèstia!

Alleuja saber que no sóc la única a qui li ha passat.

Una abraçada!