Hi ha temps d'espera etern. Esperar que arribi aquell moment desitjat, aquella quedada que et fa tenir ànsia i un somriure entre desitjós, espectant o espantat. Aquella quedada que et fa mal a la panxa quan no saps com encarar, que t'incomoda i et fa sentir un nyap. El temps que queda per entrar a fer un exàmen o per entrar a la visita del dentista. Minuts que semblen que mai acabin. Un rellotge que sembla que no giri. Hi ha temps que no sé si passa ràpid o lent, però en tot cas és un temps d'espera suau i dolç. Per preparar-se, sense presses per un nou canvi. Temps per estimar qui creix dins, temps per acariciar una panxolina, o fins i tot tres, per imaginar com tindrà els ullets el Marc, si el Nil s'assemblarà a sa germana o com serà de gran el somriure de la Júlia.
Hi ha temps d'espera de qui necessita temps. Temps per reconstruir-se i retrobar-se, mirar-se endins, agafar força i no deixar-se perdre més. I hi ha temps d'espera de qui no sap què espera.
Això si, sigui com sigui, el temps mai s'atura. Arriba l'advent, el temps d'espera i per preparar-se el Nadal. Un nou Nadal. Temps de tot un any que malgrat els eterns temps que ha tingut aquest any, passa molt ràpid.
ps. I aquest Nadal a mi m'esperen tres naixements dels fills de tres parelles amigues. Tres històries ben diferents, totes tres molt estimades.
23 comentaris:
Aquestes són esperes de les bones. moltes felicitats als teus amics i també a tu per la part que et toca
Hola guapa! Has aconseguit que torni a tenir ganes de que arribi Nadal! Ni tenia ganes ni m'ho creia que ja estava aquí... amb tanta crisi i sobretot amb aquest temps...
Petonets!
Temps d'espera....advent i com dius unes quantes vides noves que es preparen per a sortir del cau matern...el temps mai s'atura i nosaltres tampoc..així ha de ser i és...et desitjo un bon temps!
Aquest temps d'espera acostuma a ser ben dolç, ells van creixent ben protegits, en el millor lloc i nosaltres els esperem amb infinits somriures.
Que totes els esperes et siguin ben dolces, rits: la de Nadal, la dels nadons... i tota la resta d'aquest inventari d'esperes que ens expliques.
Una abraçadeta ben dolça.
El temps de Nadal fa una mica de mandra.....ara els neixaments són una passada
Tic tac tic tac... com jo sóc dels que celebro l'arribada del Nadal, disfruto cada dia d'aquestes pròximes setmanes :)
Tu encara més, esperant veure per primer cop les carones de les tres personetes que arribaran aviat!
Tot esperant Nadal... sí jo també sóc del Club dels Nadalencs i, tot i que hi ha molt "consumisme" a casa és ben diferent, és màgic i tots ens hi esforcem perquè així sigui, per estar junts i per compartir... Una abraçada prenadalenca!
En aquesta roda del temps, hi ha sales d'espera amb moments d'alegria i moments de dolor.
Ja ho deia Einstein que el temps és elàstic i relatiu
Va, que tindràs feina d'anar de visita en visita, aquest nadal encara donaràs més voltes per les cases del que és habitual.
Tens raó. Queda no res per Nadal, i tot i que no són unes dates que esperi amb especial il·lusió, aquest anys signifiquen tornar a Barcelona, i d'això sí que en tinc moltes i moltes ganes!
Les esperes... per anar bé també les hauríem de saber assaborir. Per gaudir-ne al 100% quan allò esperat arriba. I tocar panxolines, i setmanes després veure com la panxolina ja no hi és i que en el seu lloc hi ha una criatureta preciosa, és meravellós!
VIDA, així, en majúscules.
tindràs la gran sort de poder veure com la vida neix :)
Penso que tenim molts més temps d'espera dels que som conscients. Uns de vegades es fan eterns, i d'altres passen volant, sense temps de gaudir-los. Estem ara esperant el Nadal, però aquest any em sembla que no tinc gaires ganes de celebrar-ho. Les mogudes familiars estan a l'ordre del dia, i és impossible fer ni un plan ni mig.
Les esperes dels naixements són dolces i més encara si et són propers.
El temps, per sort!, no s'atura, encara que ens aquells instants màgics ho voldríem o potser aquesta minvaria...
Una abraçada!
Quina il·lusió! tres naixements per Nadal!! :-))
Què vagi tot molt bé!! :-)
Odie el Nadal, fa sis anys una persona molt estimada per mi se'n anà al nadal. Des d'aleshores el Nadal em porta el seu record i es converteix en trist.
L'espera desespera, però quan aquesta espera porta tres regals com els que anomenes..... ha valgut la pena! I és una espera que no despera, sinó que es gaudeix.
Quan has dit tres he pensat: trillissos!! Menys mal del teu aclariment... hehehe!
Abraçada!!
com deia en Pau... es fa llarg esperar...
http://peroquedius.blogspot.com/2011/07/el-futur-dels-nostres-avantpassats.html
Moltes gràcies a tots pels vostes comentaris. M'heu fet veure un post molt més positiu del sentit que li volia donar quan el vaig escriure. I això m'esperona a pensar que potser començo a veure coses positives.
I si, aquests tres naixements em fan il·lusió. Un especialment xq és d'aquelles amigues de sempre, de les que ens entenem sense veure'ns o sense dir-nos les coses.
Un petó gegantí per a tots i totes!!
Doncs esperem plegades, que hi ha moltes i moltes criatures en camí! No hi ha res com esperar una criatura! :)
Rits! Ens ha fet molta il.lusió el teu post! Abans d'existir a la vida real, ja té una vida a la xarxa...ja,ja! I com diu el R.: ets una poetessa...!! I cada cop falta menys per poder-la veure fora de la panxa, i poder compartir moments amb ella! Molts petons!
NÚR, la teva tb serà una bona espera!!!
LULAMY, me n'alegro que t'hagi fet il·lusió. El R. està fatal!!!hehehehe, això de ser pare l'està fent molt sensiblón, eh! hehehe
molt poquet ja!!!! quina il·lusió!
Un petó per a totes dues, mamis!!
Publica un comentari a l'entrada