1/10/11

Cansada


Ahir va ser un dia molt dolent. Gris, trist.

Abatuda, amb masses obligacions, masses amunt i avall i alhora massa temps per pensar. I només amb ganes d'estirar-me.

A estones em desfaig. I ho veig tot negre. I em sento petita, petita, petita. Vulnerable, patètica i egoista.

A estones voldria fugir. No sé cap on.

A estones em sento forta. Faig el que de fer i m'hi esforço.

A estones somric. Una nova oportunitat de començar. Sé que sóc on vull estar, que aquest és el meu lloc, que sols em manca tornar a caminar per nous camins. I descansar. Sobretot descansar.

Avui ha sortit el sol, he endivinat el mar a l'horitzó.

Poc a poc torno a ser jo.




ps. Però tinc por. Endevino que res tornarà a ser igual.

Ps2. El millor d'aquests dies de no estar massa per casa és no haver d'escoltar el so de la patrulla àguila. Carai, que en son de molestos!! pobrissó pucket, no és que ho porti massa bé.

26 comentaris:

Sergi ha dit...

A veure si t'agafes el dia d'avui millor. És dissabte, gaudeix del cap de setmana. Ànims.

Elfreelang ha dit...

Molts ànims ! avui fa sol ! que l'energia et torni rits! va una empenteta!

Yáiza ha dit...

Ànims, rits. Intenta aferrar-te a les coses bones. I pensa que després de la tempesta... sempre arriba la calma. O això diuen!

rhanya2 ha dit...

Rits, pensa en el mar de Formentera, les onades no es cansen, es renoven, lentes, suaus, altes, espetegants, plenes d'escuma, transparents, sempre en el mateix mar, dia rere dia, però canviants sempre. Com tu. Com jo. No et facis massa cas.

Garbí24 ha dit...

Despres de una baixada sempre ve una pujada......coses de la vida.
Tot anira be si ralment vols que hi vagi

maria ha dit...

La patrulla àguila?
Ànims! Si no hi haguessin dies com aquest no sabríem apreciar els bons.

lisebe ha dit...

Carinyet es nota molt el canvi d'estació, a tothom crec que ens passa el mateix ultimament, però la vida contnúa,i sí las meves petites Nala Nalita i Misha també notan els canvis están dormint tot el día i no menjant res.

Jo es avuí que no tinc el día bó em fa mal la gola i sembla que estic xofff però demà será un altre dia.

Petonets Rits.

Maria PB ha dit...

Vinga ànim! Hi hauran dies millors :)

JJMiracle ha dit...

Mmm… Quina bona banda sonora! Ànims!

Galionar ha dit...

Rits, a mi em va ajudar una frase que em van escriure aquest estiu, i que et reprodueixo en castellà, tal com em va arribar, perquè no perdi gens de la seva força: "Haz lo que puedas, con lo que tengas, en donde estés."
No sé si es pot aplicar al teu estat d'ànims...
Una abraçada i ànims, bonica!

Assumpta ha dit...

La frase de la GALIONAR és molt maca... No sé què esperes de tu, què et demanes, què t'exigeixes... A mi me'n van dir una de semblant: "Qui fa el que pot no està obligat a més"

Res no tornarà a ser igual? I què?... Perdona si et sembla brusc, en absolut és la meva intenció, just al contrari... però "I què??" Les coses canvien, les persones canvien...

Potser res no tornarà a ser igual... potser serà millor!!! Potser tens un futur amb sorpreses grans i petites a la cantonada... Qui vol que tot sigui sempre igual??

Endavant!!!

El porquet ha dit...

Almenys espero que avui hagis pogut començar a esbossar un somriure que per petit i tímid que sigui serà el primer passet cap a retrobar-te amb tu mateixa i amb el millor de tu i del teu voltant.

Una abraçada i molts ànims!

En Puck fins i tot de males puces està preciós!

zel ha dit...

Compartim estat d'ànim, petons de companyia!

Ferran Porta ha dit...

Travessa fronteres, fuig cap al nord, puja a la Hauptstadt i ens marquem uns passejos pel Tiergarten; ja veuràs tu com recuperes energies en un tres i no res! (o mantens les que has anat recuperant al final del teu escrit ;)

Sóc terrible, quan m'ho proposo sóc terrible, insistint :-)

MBosch ha dit...

Aquest post vas escriure'l el dia 1 i parlaves d'ahir. Avui ja som a 4. Espero que només fos un d'aquells dies que et lleves amb el peu esquerra i que ara ja estiguis de conya o si més no, més animada.

Baraula ha dit...

Si a poc a poc tornes a ser tu, bon senyal! Paciència i força!

Barcelona m'enamora ha dit...

El sol mateix cada dia es pon, no pot estar tot el dia brillant, i les persones tampoc. Quants estats d'ànim ens inunden en un mateix dia? Ara feliç, ara tristor, ara un mica de cansament, ara una fiblada d'il·lusió...Si poc a poc tornes a ser tu ja és bo...mica en mica, Roma no es va conquerir en dos dies...

Una abraçada ben forta! Espero que l'operació de la teva mare hagi anat bé i que la recuperació es deixi portar.

pd: Et deixo aquesta cançoneta..la melodia a mi em dóna molt bones vibracions! :) La lletra no ve al cas, però la melodia és alegre, espero que t'agradi. http://www.youtube.com/watch?v=FsJWSDe44Uk&ob=av3e

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris i ànims. M'agradaria contestar individualment, xò se'm fa tard.

El cansament perdura, xò vaig fent. L'operació de la mare ha tingut complicacions i ahir varem tenir un "susto". Per sort sembla que ha quedat en això i que avui les coses van millor.

Espero poder-me posar al dia i escriure ben aviat.

Un petó molt gran per a tots i totes!

DooMMasteR ha dit...

Ànims per tu i per ta mare. Avui fa un dia preciós, gaudeix-lo tot el que puguis :-)

Assumpta ha dit...

Ostres, espero que això de la mare fos justament el que dius, un susto i ja està, i que es recuperi el més aviat millor!! Una abraçada per a les dues!! :-))

Jordicine ha dit...

Les estones de força creixeran, segur. Jo també he començat la setmana així. I fa estona que passo per blocs amb persones que estan chof. Un petó, RITS.

kweilan ha dit...

Una abraçada, rits

Yáiza ha dit...

rits! Ja fa més d'una setmana d'aquest post més aviat trist, i força dies que vas respondre els comentaris. Estàs força desapareguda! Estàs bé? Va tot bé? Espero que sí, i que només sigui que vas curta de temps. Una abraçada ben forta, pel que pugui servir. Torna aviat!

Ferran Porta ha dit...

Força per la mare, Rits, i ànims per tu. Amunt, amunt!!!!!!!!!!!

Barcelona m'enamora ha dit...

Rits igual que diuen més amunt, espero que estiguis bé! Que se't troba a faltar per aquí!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres ànims. Em sap greu preocupar-vos. Darrerament vaig molt atabalada i cansada, i perquè negar-ho, amb poques ganes de bloguejar, xò espero agafar piles de nou.

La mare, millor. Ja està a casa i a poquet a poquet.

Un petó per a tots i totes!!!