Un sopar mexicà-hawaià disfresses incloses
Els margaritas i les margarides
Quan algú diu alguna cosa i saps que és sincera, que no la diu per dir-la perquè mai fa aquestes coses
Ballar
Baixar a córrer a la platja i recuperar les antigues caminades baixant de la facultat amb converses interminables intentant canviar el món i a nosaltres mateixes
Aprendre a que no se m’acumulin tant les tasques de casa
El relat conjunt a 12 mans encara pendent de publicar
Els despistes amb els mails a la feina que encara ens fan riure
El bon rotllo d’un cosí
Un retolador per fer manicura francesa de forma molt més fàcil
Acostumar-me a la nova cançó de Coldplay (al principi la detestava, cosa que m'entristia moltíssim)
ps. Quins són els vostres bocins?
17 comentaris:
El meu bocí d'avui és un cotxe que s'acosta a casa, a tocar de l'hora de sopar, amb el nen i la dona acabant amb els meus dies de Rodríguez avorrit a matar.
No m'estranyaria que em posi al balcó a rebrel's amb banderetes, confetis i tota mena de cançons de benvinguda.
El meu bocí d'avui té nom pròpi: Enric, el meu fill gran. És el seu sant. Hem fet dinar especial.
Ptns.
ui!! a mi m'anira molt bé el llàpis que dius que fa la manicura francesa!!! si si siiii
quina diferència pot haver-hi entre els margaritas i les margarides.....bons bocins tots
"Aprendre a que no se m’acumulin tant les tasques de casa!!" Ostres, com es fa això?? :-D
El meu dimecres ha estat força bé... sense fer res d'especial... però estic contenta perquè he llegit força pàgines d'un llibre que vull acabar abans que algú en faci la ressenya... hehehe i ara no puc dir res més :-)
Ai, aquesta cançó que Coldplay és un plagio del Ritmo de la Noche... Les proves aquí. Res, com el VIVA LA VIDA d'en Pep Guardiola, res :-)
Veig que un dels teus bocins és saber apreciar un comentari d'alguna persona dit amb sinceritat, suposo que agradable per a tu. D'alguna cosa semblant es parla al darrer post de'n Xexu.
Bon bocins! hi ha de tot , em quedo una mica amb les margarides ( més que no pas amb els margaritas) i amb la sinceritat i amb el riure
Aquí l'astronauta arribant a la Terra!
No m'havia pas assabentat que Coldplay havia tret nova cançó!
Procedeixo a escoltar-la, doncs.
Bons bocins!
M'agraden els teus bocins de divendres, especialment això de baixar a la platja. Un petó i fins aviat, RITS.
ÒSCAR, un bocí genial!!! els vas fer un bon sopar de benvinguda?
ARIADNA, mooltes felicitats!
MEIA, doncs no és gens car, de la casa Deborah
GARBI24, una diferència de gust, només això.
ASSUMPTA, a un blog de les espanyes (d'on vaig treure això dels bocins) deia un truc. El truc d'un minut. Cada cosa que costa menys d'un minut de fer, doncs no deixar-la per fer, xq llavors és quan s'acumulen.
Intentaré no distreure't xq acabis el llibre!
Conec la polèmica, xò sento dir-te que no és un plagi. Les bases que sonen al desastre del Ritmo de la noche, son d'una cançó força antiga que es diu Go to Rio, com bé explica el post que m'has enlleçat. Però son unes bases autoritzades pels seus autors i amb pagament de drets d'autor, així es relfexa als agraïments que posen a la pàgina web de Coldplay. Només hi hagut polèmica a aquí ja que no sabíem que El ritmo de la noche utilitza aquesta cançó.
Això d'utilitzar bases d'altres cançons si que es pot interpretar, com tb diu el post que m'has enllaçat, com una manca d'inspiració. Però tb és cert que és una cosa que s'ha posat molt de moda darrerament (potser perquè tot està inventat). I si no, mira la cançó de la Jennifer Lopez amb la Lambada, o la darrera de la Kate Ryan, que agafa una gran cançó per destroçar-la (Narcotic, de Liquido).
A mi aquesta no em va agradar al ppi perquè la trobava semblant a l'estil d'una de les meves preferides del disc anterior, Lovers in Japan, xò ara ja m'he acostumat. I... sento dir-te que la de Viva la vida és de les que menys m'agraden,... xò Coldplay és Coldplay.
JOSEP LLUÍS, primer pensava que no tenien gaire a veure, xò et dono la raó. El que em va dir aquell amic va ser un detall molt maco que va tenir i que no esperava, que va fer sincerament.
Gràciesm ELFREELANG, millor riure, i tant!
PORQUET, ja diràs què et sembla. A mi m'ha costat, suposo que ja m'he acostumat i que mai em desagradaran aquest quartet.
JORDICINE, que tens ganes que arribi divendres???? jejejeje, per poder baixar a la platja? Va que ja queda molt poc!
Un petó per tots i totes!
Els hi vaig fer un sopar pistonut, Rits, i això que van acabar venint a les cinc-centes (a tocar de les dotze, vamos!).
El menú de benvinguda oferia un primer, ben fresc, d'amanida de gambes i surimi amb salsa rosa (mai falla!). Un segon, per fer content el nen, de bistec de vedella a la planxa amb salsa roquefort.
I de postra, un clàssic dels retrobaments, gelat de vainilla amb petites boletes cruixents de xocolata.
(m'he sentit una mica Arguiñano en aquest comentari)
Puc escriure els meus bocins de dijous? Com que sé que ets un tresor no t'importarà! :P
·Un CD dedicat acabat de sortir del forn.
·Un mail inesperat.
·Un elogi que gairebé em fa caure les llagrimetes.
·Un pató gran gran.
·Llegir-vos.
El meu bocí de dimecres (d'ahir!) va ser una abraçada múltiple a dotze mans :)
Jo també em quedo amb les passejades a vora marn a l'hora en que el sol marxa. Últimament les he hagut de recuperar també. És com una forma d'agafar energies pel dia següent...
A mi també m'agraden els teus bocins... ;) Petons!
El millor bocí de dimecres va ser un soparet amb amics amb cervesa txeca i rematat amb un esplèndid pastís de xocolata amb xocolata :)
(visca l'operació biquini!)
Ostres, està molt bé aquest consell!! :-) a mi em va genial, perquè jo sóc d'aquelles que diu "ara faria això, però només tinc deu minuts, no cal que comenci"... i això és un gran error!! A veure si aconsegueixo canviar-ho :-))
En quant a la cançó hehehe sí, ja sé que es fan aquestes coses (justament ho vaig descobrir en aquell post) però, ho trobo raríssim i no m'agrada, en la meva opinió és una falta d'imaginació molt gran, ho faci qui ho faci. Clar que sempre s'han fet versions i coses així, però trobo millor una versió que no aquesta "aprofitamenta"... Vols dir que tot està inventat? :-) Estic segura que hi deu haver magnífiques combinacions de notes per fer precioses cançons que encara no han estat descobertes :-)
Mmmm, ÒSCAR, i tant que pistonut!! segur que els devia encantar, sobretot el gelat!!
FILADORA, guau, que et dediquin un CD! que xulo! I un mail inesperat, aquests agraden moltíssim. jo n'he estat esperant un, xò no ha arribat... què hi farem!
LAIA, aquestes abraçades valen per mil!
JOANFER, doncs a agafar energia!!! que amb la calor que fa ja la necessitem, ja!
CA L'OTIS, i tant que visca!!! s'ha de gaudir del menjar! i tant!!
ASSUMPTA, ja em diràs si et funciona l'invent.
M'agrada el que dius sobre melodies que es poden inventar. Jo darrerament em costa trobar res que m'emocioni, que em deixi parada per nou o diferent. Res m'acaba de convéncer. Aquesta cançó tampoc. I és cert que els falta imaginació, xò és dels meus grups preferits, i els ho perdono tot.
Publica un comentari a l'entrada