De vacances

“les teves vacances d'aquest any son una mica Murakami, no trobes?”

pl. Universitat, 21 de juny.

I és que encadenant converses arribem a aquesta conclusió. Curiosa, postser sí, entremeliada, també. I és que si a finals de l'agost passat, en el més pur estil Scarlett O'hara damunt d'un turó de Thara, jurava i perjurava que aquest estiu faria vacances com a molt partides en dos i una part a l'agost, com la gent normal, que ja m'estava fent grandeta i que necessito descans quan més apreta la calor, doncs aquest any ho he tornat a fer: vacances partides en bocinets i cap dia a l'agost.

I és que meu curiós univers particular no vol que arribi a aquestes lleugeres previsions. S'embolica ell solet i dóna un periode vacacional el més estrambòtic possible, amb cert toc d'excentricitat, ple de cinturons escanyats, amb dosis de surrealisme còmico-dramàtic i sense escapar de certa lògica en l'inversemblant.

I així em trobo, que encara no és juliol i començo una primera setmana de vacances. Que el cert és que necessito molt, sobretot per descansar de mi mateixa i de la feina, objectiu que sé que no compliré doncs hauré de trucar algun que altre dia, per molt que el meu minso lloc de treball i sou no comporti aquestes responsabilitats.

I així em trobo, que a dos dies de marxa, ja faig les llistes i els preparatius per l'escala tècnica de repós, mar, peixitus i bicicleta a les illes (la segona i no darrera en el que va d'any), la cirereta d'aquest pastís tan curiós, no sé si dolç, salat o passat que seran les vacances.

ps. Això si, encara que faci vacances, recordeu que ben a prop teniu una assemblea de barri o de població, acosteu-vos-hi, que no mosseguen, i potser us hi trobeu a gust i compartiu problemes i sabeu trobar-hi solucions.