Indigna't

Indigna’t, rebel·la’t, aixeca’t i crida.
Fa massa temps que tot es podreix i tots semblàvem adormits.
Haurà arribat l’hora?
Jo encara dubto, no sé si servirà de res, és el meu gran temor. Però de moment, està clar: Indigna’t i surt de casa. Firma o digues la teva, fes sonar la cassola. Però que ens sentin, que estem cansats de polítics de pa sucat amb oli.

A l'espera de saber ben bé els reclams, l'únic que puc dir és que com a mínim s'ha despertat.

Perquè tant que m’he queixat de la societat adormida, aburgesada que no movem ni un dit. Ara és el moment de demostrar que no és pas veritat. Que encara queda sang a les venes.

Pels joves i els adults a l’atur. Pels jubilats que van patir fam i que ara en tornen a patir amb pensions irrisòries i no gaires ajuts, mentre d’altres s’afarten gràcies a aprofitar-se dels més dèbils. Pels que ens costa arribar a final de mes, pels qui volen formar una família. Pels qui patim a la feina, pels qui malviuen i busquen un futur millor estrellant-se cada dia.
I és cosa de tots. Dels joves que son els que tenen força i somnis, però també de tots els qui cada dia intentem viure.

Cal fer sonar les cassoles.

ps. Aquest vespre parlava amb uns companys de canvi de model de societat. Si és viable o no. Alemnys tornem a plantejar-nos coses. I mentre tant, la Junta electoral.... facin el què facin això ja no es pot aturar. no pot passar com el juliol i la manifestació sobre la dignitat catalana, que ha quedat en un no res.