Mirar fotografies

Aquests dies faig neteja. De moltes coses: de casa, de l'ordinador i intento que també del cap que està una mica cansat.

Fa una estona mirava les fotos de l'ordinador. Si, ja sé que les hauria de guardar en dos CD's per allò de guardar-les bé, que hauria d'imprimir les que em vull posar de capçal del llit o fer aquell llibre que volia regalar per Sant Jordi i que, com tantes d'altres coses que em proposo fer, he acabat no fent.

Hi ha fotos de tres anys. La vida d'aquest ordinador. D'aquesta casa. Del Puck, que ahir celebrava el seu tercer aniversari.

Fotos d'un munt de coses, d'un munt de vida: de persones que han anat passant i de les que encara estan, amb els qui he anat compartint vivències. Fotos de viatges, de manualitats, de petites coses de cada dia, de curiositats, frikades inqualificables. Fotos que trobo per intenet que m'agraden, dibuioxs per pintar....

M'agrada mirar les fotos (potser tant com fer-ne). A casa els pares, quan tinc un dia trist obro una caixa de llauna plena de moments passats. De quan era petita, de quan era més gran. De tants i tants anys que han passat en un sospir.

Ara, descarrego algunes que tinc guardades al correu. Veig vides que han anat canviant. Veig que som diferents, que jo també em sento diferent, però que en canvi continuo sent la mateixa noieta de fa 10 anys a qui no li agrada que li facin fotos i sempre surt amb alguna ganyota. Que no han canviat tantes coses i que en canvi em faig gran.

El més curiós de les fotos és que sempre, gairebé sempre, es fotografien bons moments, moments alegres, celebracions, viatges, sopars, llocs entrenyables, coses boniques....com si ens volguéssim quedar amb el millor per recordar-ho eternament. Sols una foto de la cama enguixada podria entendre's una cosa no gaire positiva, però tot i així, ara em fa somriure i tot. Però mai es fotografia un funeral, un sopar tens,... suposo que la tristesa ja queda per si sola i no cal immortalitzar-la en una fotografia. I és que fins i tot mirant els bons moments, et retornen moments, situacions doloroses i que fan mal.

Diuen que la clau està en quedar-se amb lo bo que t'aporta cada persona, cada situació, tot allò que has viscut. Perquè fins i tot de tot el negatiu que ens va passant a la vida, se'n poden treure bons bocins. Que mirar una fotografia, per molt que també et porti dolor pel que ja no tens, t'ha de donar el somriure del viscut.

ps. La foto, ma germana amb el Puck, acabat d'arribar a casa, quan encara anava amb els bigotis cremats i estava més que espantat.