La primavera i Emma

Arriba la primavera i per tant arriba el solet, les flors, els canvis de temps sobtats, els dies que s’allarguen. I amb ella, tot es revoluciona.

S’abaixen les defenses (ja per si prou baixes amb el constipat que he agafat). I així passa que de fer sofing amb un colacao, et saltes l'autoprohibició de veure comèdies romàntiques. I es clar, torna a sortir l’esperit romàntic, ingenu i somiador, sobretot si veus Conociendo a Jane Austen. Recordes els llibres que tant et van agradar, els sentiments i embolics emocionals atemporals, perquè l'amor sempre és l'amor per més segles que passin. Recordes que igual com li passa a una de les protagonistes, el senyor Knightley és el meu personatge masculí preferit dels que conec de la Jane Austen (amb permís d'en Marc Darcy, es clar) i et sorprens d'una gran veritat: no son llibres per dones, sinó llibres que els homes hauríen també de llegir perquè les relacions humanes les construim tots. I llavors, fins i tot decideixes posar-te a llegir Emma i així riure una estona de tot plegat.

I arribes a creure que tot és possible i que tot arribarà. I et deixes anar, agafes empemta.

Però el cert és que la primavera és capritxosa i traïdora. Amaga les al·lèrgies i l’astènia que em deixa sense ni un gram de força o em fa agafar constipats per anar a mig gas. I llavors es posa tot a lloc per recordar que no, que val més que torni a pujar les barreres, que només son llibres i la realitat molt més crua. Que el cantó amarg sembla que ningú s'atreveixi a relatar-lo.

Perquè sinó sempre m’acabo fent molt més mal. Perquè de vegades és molt més fàcil no creure en res. I potser hauria de deixar còrrer això d'Emma, ara que encara no ha sortit el senyor Churchill per embolicar-ho tot i fer veure els sentiments amagats. Potser fins i tot seria millor Sentido y sensibilidad, però fins i tot allà la gèlida Elionor Dashwood es desfà.

Tot i així, que en son de bonics els colors de la primavera!

Ps. La foto és del viatge a Donostia, un matí de diumenge assoleiat. Segur que ara l’arbre encara està molt més florit.

No hi hagut manera de trobar un enllaç de la cançó ni un video per penjar de la cançó, i mira que feia dies que pensava en aquesta cançó per avui.

De moment, seguiré amb Emma. Segurament, hauria de llegir L’Abadia de Northanger o Persuasió que no els conec gens, però Emma sempre m'ha tingut el cor robat (tot i que no és Orgull i prejudici, esclar). Fer els sis com a la peli em sembla exagerat, no crec que pogués. A més, no és el llibre que volia llegir ara, tinc un en espera en candeletes, que em deixaran però com es fa esperar!!