És curiós com les persones, el dia menys pensat, ens traiem les cuirasses. I llavors és quan som més autèntiques.
Avui, mentre es constituia el Parlament, a casa nostra es donaven les gràcies, es celebrava la feina feta i el Nadal. Un esmorzar tranquil, sense festasses ni grandeses. Divertit fins i tot, i sobretot emotiu, proper i càlid.
I mentre uns es treien les cuirasses amb vídeos, llàgrimes o xocolata desfeta; mentre es cantaven nadales al so de la guitarra o amb barretina al cap, es donaven desitjos a les noves etapes personals que tanta enveja em provoquen o s’intercanviaven les notícies que mai hi ha el moment d’explicar-se; d’altres necessitàvem d’una conversa més íntima o simplement d’una abraçada per aconduir-te entre la gent quan no tens paraules ni esma per somriure.
I com que alguna conversa ja no es donarà, resulta que trobes les paraules en d’altres persones. En qui sempre has pensat que eres tu qui guiava i en canvi et coneix molt millor que no pas una mateixa. Paraules de reconfort i paraules dures. Quan calen i sabent si calen. Per sortir dels carrerons sense sortida, de les foscors més sòrdides d’un mateix. Ara, sols cal tenir-les en compte i posar-les en pràctica. I això és el que m’és més difícil.
Ps. I com no, com sempre, amb el seu cap enganxant-nos. Sort que, tot i les esbroncades que li clavo, em té cert apreci i no li importa que de tant en tant xerrem una bona estona.
11 comentaris:
Són bons aquests moments i reconfortants i molt necessaris de tan en tan. Celebro que hagi anat tan bé!
Petons, maca!
Quan les cuirasses cauen és que hi ha confiança! és maco connectar!
cercant bé sempre es troba la sortida.....busca, la trobaràs
Són aquells moments màgics i, malauradament, ben escassos. Què bé que n'hagis pogut gaudir.
Però, a veure, no em quadra dir que heu fet un esmorzar "sense grandeses" i veure el bé de déu de xurros i xocolata de la foto! Però si això és com manà caigut del cel! Lladres!
Suposo que són temps de molts canvis per a tu. Deixa passar una mica el temps i a veure-les venir. Aviat tot es calmarà una mica, i tornarà a haver-hi converses i bons moments, encara que sigui amb altres persones.
Les cuirasses van caient a mesura que la gent ens relaxem. I, et puc ben garantir, que som molts els que amb una xocolateta amb xurros :) ens relaxem del tot.
res millor que la família, el clan, per saber que pertanys, que ets i que fas falta, potser que vagi a fer xocolata pels meus :)
Com vivim en un món ben hipòcrita molts ens sentim forçats a anar sempre amb la cuirassa sobre els nostres lloms. La carrega sovint és massa pesada, i hauríem d’aprendre tots a tenir més converses com la que descrius.
*Sànset*
Uhmmm... jo no considero que les cuirasses siguin hipòcrites com diu en SÀNSET... a vegades sí i a vegades no. No se sap mai perquè algú pot voler (o necessitar) portar cuirassa.
Ara bé, si a mi em conviden a una xocolata amb uns xurros així i si és un grup no massa gran, hi ha moltes opcions que caiguin cuirasses :-))
RITA, gràcies. Necessitava xerrar i em costa trobar aquests moments.
ELFREELANG, si que és maco
GARBI24, a veure si la trobo aviat, perquè em canso a mi mateixa de no veure-la.
Ai, PORQUET, cert que una xocolata amb xurros està molt bé, a mi ja m'està bé, però altres anys havia estat força diferent!
XeXu, espero que sigui molt aviat això de la calma i si potser seran altres persones, però em sap greu perdre'n.
ÒSCAR, és bo saber-ho, quan necessiti explicar-te alguna cosa, ja sé com trobar-te cinc minuts!
CLÍDICE, parlava de la família de la feina. I si, érem una petita família, i els necessito.
SÀNSET, no sé si és perquè la societat és hipòcrita, pot ser. Però és una putada que ens sentim amb necessitat de cuirasses. Fan mal. Espero que tb trobis les teves converses.
ASSUMPTA, crec que en Sànset volia dir que és la societat que és molt superficial, i llavors els que no som oberts ni superficials ens carreguem de cuirasses perquè ens han donat forces batecades.
Bé, la xocolata és el de menys, de vegades no cal res de res per tenir una bona xerrada.
Un petó per a tots i totes!
Les cuirasses van caient i entra la intimitat i la qualitat de la xerrada és fa el seu lloc!
Una abraçada,
Publica un comentari a l'entrada