Hahaha Com la Carme, també, ric per complicitat. Hi havia algú que sempre m'ho feia i el millor és que ho feia davant meu i d'una altra persona, però sempre es referia que ho fes jo!
i quan algú es dirigeix a TU, volent retreure'T alguna cosa i diu: "és que vosaltres" ... aleshores mires a banda i banda i et preguntes: "hi veu doble?" ^^ ja t'ho han dit, alguns fan massa cursets :(
Doncs no sé què dir-te. No sempre em fixo amb la persona gramatical que faig servir i no sóc conscient de que pugui molestar a algú. Suposo que importa molt el to, no?
Jajajaja jo ho faig amb els nens del cole sense voler però llavors rectifico. Dic "ara nirem a dormir....bueno, vosaltres, jo no!" tot i que de vegades és veritat com "ara anirem al pati" o "hem de recollir". Cal parar atenció al llenguatge...
moltíssimes gràcies pels comentaris i per fer-me riure! sobretot al primer moment, jo tb m'he posat a riure! el que passa és que no és el meu cap, ell mai ho faria. La persona en qüestió és molt bona persona però molt competitiva i quan té el dia "jefa" i jo mal dia,.... doncs passa el que passa, que s'acaba portant mocs. i si tb és el to. ho sap tot i de vegades es pensa que està per damunt. Després se n'adona que no és així i li sap greu. i la persona si que importa, és com quan li pregunto alguna cosa així d'imprevist i em salta i em diu "de què estem parlant?" amb rintintin.... i per mi penso..."no estem parlant, t'estic parlant"...no sé, potser tinc la pell massa fina
vaig a contestar els comentaris del post anteiror, que com deia, aquest post ha estat un rampell d'un moment. O ho deixava anar o el moc hagués estat pitjor.
Rits, bunika, hauríem d'intentar no ser tan irascibles!
hahaha
Jo, això, ho he sentit també moltes vegades. Hi el costat de la persona que ho fa i que senzillament és molt carallot, i la persona que no sap manar les coses directament i espera que algú s'ofereixi voluntari. La diferència entre la primera i la segona és que la primera es dirigeix només a tu i la segona sol dirigir-se a un grup nombrós de persones (i sol acabar l'ordre encoberta amb un "qui s'hi ofereix?"). ;)
El plural et fa acompanyat, malgrat acabis sent singular a l'hora de fer-ho... però sí, fa ràbia. Si alguna cosa l'ha de fer una sola persona, no cal que es vulgui ser solidari d'aquesta manera... en fi!
22 comentaris:
Je, je, je... deixa'm riure una mica, de complicitat, però t'entenc molt bé! Fa una ràbia que et mors!
Una abraçadeta, nina!
La culpa de tot això la tenen els cursets "d'acertibitat para altos mandos"...
*Sànset*
Hahaha Com la Carme, també, ric per complicitat. Hi havia algú que sempre m'ho feia i el millor és que ho feia davant meu i d'una altra persona, però sempre es referia que ho fes jo!
... I si aquest algú és el nostre cap, ja ni t'ho explico! ;)
No l'engegis, que segur que seria pitjor. Ànims!
:-D
Sembla que no manin tant, així…
Tens, teniu, tota la raó! A mi també em toca molt la pera això...
Segurament, com diu en Sànset, és cosa dels cursets aquest que també odio profundament...
Ànims, rits, que demà ja és divendres!!!! :-)
Petonets!
i quan algú es dirigeix a TU, volent retreure'T alguna cosa i diu: "és que vosaltres" ... aleshores mires a banda i banda i et preguntes: "hi veu doble?" ^^ ja t'ho han dit, alguns fan massa cursets :(
Quant està ben fet diuen jo he fet i quant està malament diuen l'hem cagada......em sona tot això
A mi també m'emprenya rits i molt...
Bufff, amb aquest tipus de gent ha d'armar-te de paciència i pendre unes boletes homeopàtiques que prenc jo, que van la mar de bé... jajajaj
Tota la raó! Sota el pretext de la col·laboració s'hi amaga una ordre que, normalment, no és gaire agradable d'executar.
Doncs no sé què dir-te. No sempre em fixo amb la persona gramatical que faig servir i no sóc conscient de que pugui molestar a algú. Suposo que importa molt el to, no?
M'ha passat com a la Carme, t'he entès tan bé que m'ha fet gràcia :-))
Jajajaja jo ho faig amb els nens del cole sense voler però llavors rectifico. Dic "ara nirem a dormir....bueno, vosaltres, jo no!" tot i que de vegades és veritat com "ara anirem al pati" o "hem de recollir". Cal parar atenció al llenguatge...
moltíssimes gràcies pels comentaris i per fer-me riure! sobretot al primer moment, jo tb m'he posat a riure!
el que passa és que no és el meu cap, ell mai ho faria. La persona en qüestió és molt bona persona però molt competitiva i quan té el dia "jefa" i jo mal dia,.... doncs passa el que passa, que s'acaba portant mocs.
i si tb és el to. ho sap tot i de vegades es pensa que està per damunt. Després se n'adona que no és així i li sap greu.
i la persona si que importa, és com quan li pregunto alguna cosa així d'imprevist i em salta i em diu "de què estem parlant?" amb rintintin.... i per mi penso..."no estem parlant, t'estic parlant"...no sé, potser tinc la pell massa fina
vaig a contestar els comentaris del post anteiror, que com deia, aquest post ha estat un rampell d'un moment. O ho deixava anar o el moc hagués estat pitjor.
moltes gràcies!!!!
Tinc un parell de companys de feina que son així. De bon grat els hi faria menjar la paret xD
Un costum molt arrelat que no personalitzaré en ningú ja que :) la meva dona passeja tot sovint per la Catosfera.
Ostres ara no sé si ho faig o no.Però sense cap mala intenció...^^
a mi també!
Doncs oitacom diu el Oscar Jo mutis.
Rits, bunika, hauríem d'intentar no ser tan irascibles!
hahaha
Jo, això, ho he sentit també moltes vegades. Hi el costat de la persona que ho fa i que senzillament és molt carallot, i la persona que no sap manar les coses directament i espera que algú s'ofereixi voluntari. La diferència entre la primera i la segona és que la primera es dirigeix només a tu i la segona sol dirigir-se a un grup nombrós de persones (i sol acabar l'ordre encoberta amb un "qui s'hi ofereix?"). ;)
El plural et fa acompanyat, malgrat acabis sent singular a l'hora de fer-ho... però sí, fa ràbia. Si alguna cosa l'ha de fer una sola persona, no cal que es vulgui ser solidari d'aquesta manera... en fi!
Publica un comentari a l'entrada