Poc a poc m’esforço per deixar enrere l’amarrador; tenint assegurades les defenses que sols guardaré quan estigui segura de no topar i fer-me mal.
Miro per on bufa el vent, i fixo el meu destí intentant que aquest sigui amable i asoleïat. Prous tempestes m'han acompanyat.
Hisso la vela major, estirant la drissa amb tota la força que tinc, que no és molta, i anant amb compte que la botavara no em jugui una mala passada.
Agafo el timó amb les dues mans, no estic gens segura del que faig, però no em poden tremolar: necessita moviments petits i delicats.
La força de les onades que venen per bavor i estribord marca el compàs del ritme.
Es perd la zòdiac per caps mal lligats i torno enrere. Aquesta la recupero, d’altres pèrdues no han tingut la mateixa sort.
Bufa un xic de vent per sobrevent, hisso la vela gènova amb ganes d’arrencar i de cop, faig un bordo per anar sotavent.
I arribar, un mar en calma, un espai on fondejar l’àncora, on descansar i al buc veure les estrelles per tornar a somiar.
Ps. Ha estat tota una experiència.
Amb les pors que tenia, lo patosa que sóc i lo poc segura que em sento amb el peu i els companys de travessia, pensava que el mareig seria molt més considerable, però no ha estat així. I gràcies a ells, el cap de setmana ha estat fantàstic.
Quan faig les coses que vull fer, em sento bé.
Aquesta no estava a llista de temes pendents que hauria d’haver fet i no he fet, però ha estat un gran descobriment. Llàstima que sigui un luxe que trigaré moooolt a repetir.
Sort que el temps ens va acompanyar, les previsions no es van complir i menys dissabte matí, va lluir un sol que ens va permetre banyar-nos al Cap de Creus i tot. I sort també que vaig saber trobar el meu lloc en aquest vaixell de pocs metres quadrats.
Rita, és la teva illa? si ho és, és preciosa!
Miro per on bufa el vent, i fixo el meu destí intentant que aquest sigui amable i asoleïat. Prous tempestes m'han acompanyat.
Hisso la vela major, estirant la drissa amb tota la força que tinc, que no és molta, i anant amb compte que la botavara no em jugui una mala passada.
Agafo el timó amb les dues mans, no estic gens segura del que faig, però no em poden tremolar: necessita moviments petits i delicats.
La força de les onades que venen per bavor i estribord marca el compàs del ritme.
Es perd la zòdiac per caps mal lligats i torno enrere. Aquesta la recupero, d’altres pèrdues no han tingut la mateixa sort.
Bufa un xic de vent per sobrevent, hisso la vela gènova amb ganes d’arrencar i de cop, faig un bordo per anar sotavent.
I arribar, un mar en calma, un espai on fondejar l’àncora, on descansar i al buc veure les estrelles per tornar a somiar.
Ps. Ha estat tota una experiència.
Amb les pors que tenia, lo patosa que sóc i lo poc segura que em sento amb el peu i els companys de travessia, pensava que el mareig seria molt més considerable, però no ha estat així. I gràcies a ells, el cap de setmana ha estat fantàstic.
Quan faig les coses que vull fer, em sento bé.
Aquesta no estava a llista de temes pendents que hauria d’haver fet i no he fet, però ha estat un gran descobriment. Llàstima que sigui un luxe que trigaré moooolt a repetir.
Sort que el temps ens va acompanyar, les previsions no es van complir i menys dissabte matí, va lluir un sol que ens va permetre banyar-nos al Cap de Creus i tot. I sort també que vaig saber trobar el meu lloc en aquest vaixell de pocs metres quadrats.
Rita, és la teva illa? si ho és, és preciosa!
17 comentaris:
Que el destí sigui amable i asoleïat fa que aguantem les tempestes que calguin i més.
Marinerament (i no marinerament) parlant.
veles e vents han mos desigs complir...
No tot ha de ser mal temps.....també hi ha bonança
I que tinguis molt bon temps preciosa
Saps, durant tota la lectura tenia seriosos dubtes que parlessis realment de la navegació d'un vaixell, qui sap, potser hi ha més coses, en aquestes línies, de les que sembla.
Igual que XeXu penso q tb és un post filosòfic.
Molt important la seguretat a l'hora de maniobrar. Ens en parlen molt però és com gairebé impossible aconseguir-la!!!
Jo no sabia si parlaves de navegar per la vida o pel mar.
De vegades el que ens arriba de més imprevist resulta ser el més bonic...Molt bon post!
D'això es tracta: de fer les coses que es volen fer.
M'agrada com ho has explicat, fent-nos arribar totes les sensacions ;-))
Fer el que volem fer és... genial.
Ostres, què xules queden les fotos en aquesta plantilla jejeje
Jo, tot el que no sigui tocar de peus a terra no ho veig massa clar...
Això sí, un bon cap de setmana!
*Sànset*
Oh, que bé que hagis gaudit d'aquest viatget, me n'alegro molt. Ja sabia jo que arribaries bé, que sabries "timonar" i que a més a més tastessis el gust pel mar. Ets molt valenta, jo no ho faria pas. L'illa és... medes?
Petonets!!
Et desitjo un bon destí. I que les onades t'hagin abraçat fins arribar a la calma on reposar i respirar el silenci i crit de viure...
Una abraçada des del far.
onatge
Et felicito! Jo he pujat algun cop i sempre acabo marejat. Me n'alegro que hagi estat una experiència enriquidora. Un petó, RITS.
Quanta metàfora s'amaga rere cada frase... Una vida qualsevol, de qualsevol persona que et puguis trobar pel carrer. Però també el teu fantàstic cap de setmana, bandarra! Que bé ho vau passar, eh???
Jo també sóc molt patosa i no sé si m'hi trobaria gaire bé, en un vaixell, però en fi... Les vegades que hi havia anat, de conya!
M'encanta la cançó!!!! Amor con sabor salao, amor marinero... ooh! :D
ÒSCAR, completament d’acord, perquè ens agradi o no, de tempestes sempre n’hi haurà.
ESTRIPS, les intentaré inflar tan com pugui perquè es compleixin.
GARBI24, i s’ha d’aprofitar aquesta bonança i no deixar-la escapar.
LISEBE, gràcies, de moment la bonança continua i surt el sol.
Jejeje, XEXU, doncs si, buscava paral•lelismes en coses del meu voltant. El que passa que no m’ha sortit gaire clar ni entenedor, doncs era molt difícil lligar el llenguatge amb una idea única. Són moltes coses, moltes sensacions separades i res en concret. És que el llenguatge mariner té moltes paraules boniques.
SN, si que és gairebé impossible, però només tornant a maniobrar, fallar i tornar-ho a intentar, llavors l’anem agafant.
KWEILAN, navego molt per la vida darrerament, però sense destí clar. Potser per això el text tampoc ha quedat gaire entenedor.
MARIA, aquestes sorpreses sempre són agradables i alegren els dies.
P-CFACSBC2v, ja, però sovint no ho recordo i em perdo en un mar de dubtes i pors.
ASSUMPTA, gràcies! M’agradaria més les fotos sense el marc, però també m’estan bé així.
SÀNSET, ja va bé tocar de peus a terra, es tenen les idees molt més clares i gens marejades.
INSTINTS, moltes gràcies, no me’n sento pas de valenta. No cal que fem tots el mateix, sinó fer el que volem fer, i de fet, sempre havia tingut ganes de fer-ho (encara que no ho sabia pas).
No són les medes, és més amunt, una cala de la badia de Roses.
ONATGE, gràcies per la visita. El destí no està marcat, vaig provant. Ara les ones són calmades i ja em va bé, perquè necessito aquesta calma i reposar.
El crit de viure, si que cal de vegades.
Una abraçada també per a tú.
JORDICINE, ara m’has deixat parada. No sé perquè pensava que si que t’agradaria això de navegar, com t’agrada tant la platja i el mar.
NÚR, metàfores soltes, de cosetes que em passen pel cap, de les pors que tenim, però amb poc sentit unitari.
Si, ens ho vam passar de conya! I pensar que em vaig estar apunt de “rajar”!!!!
Si ja ho has provat i t’ha agradat, segur que poc a poc vas vençent les patositats. Saber que les tenim ja és un què.
Tot el disc té cançons i lletres molt boniques!
Un petó per a tots i totes!
quin post més bonic, tan si es literal com metàforic. en tots dos casos molt bonic! :-)
Publica un comentari a l'entrada