7/6/10

Dia de vaga


Primer es van emportar als comunistes, però a mi no em va importar perquè jo no era comunista.

De seguida es van dur a uns obrers, però a mi no em va importar perquè jo tampoc era obrer.

Desprès van detenir als sindicalistes, però a mi no em va importar perquè jo no sóc sindicalista.

Després van capturar a uns capellans, però com jo no sóc religiós tampoc em va importar.

Ara em duen a mi però ja és massa tard.

Bertolt Brecht

ps. Aquest text em va acompanyar en moments que no sabia ben bé quin camí seguir i si seguir el que seguia fent era el que havia de fer o no.
Hi ha mil i una raons per fer vaga avui, també algunes per no fer-ne (buf, prefereixo no pensar en la nòmina entre retallada i vaga). En un principi ho vaig tenir clar, després vaig dubtar, però ara sé que he fet el que havia de fer.
Si acceptem que ens rebaixin els nostres drets, el nostre salari sense queixar-nos, ho acceptem tot?
Si acceptem que les condicions de treball siguin més precàries, com es podrà donar un millor servei públic? La gent té la idea de funcionari aquell qui no dóna cop i té treball de per vida. Que els ho diguin als mestres, als infermers, als metges, als assistents socials, als escombriaires, als de parcs i jardins, als tècnics amb pressupost 0 des de fa dos anys, als que no tenim pas un contracte de per vida o que vam estar pendents d'una llista per no anar al carrer.
Si no ens mobilitzem i ens pugen l'IVA sense ni moure un dit, ens mourem quan aprovin l'acomiadament lliure o la jubilació als 67?
Si fa uns mesos semblava que sortíem de la crisi, com és que ara estem apunt de la fallida?
Si ningú té una mínima dignitat, si no hi ha una nova distribució de la riquesa, una millor gestió i racionalització del diner públic o menys alts càrrecs, simplement els rics seran més rics i els pobres més pobres.
Potser a alguns ja els va bé això.
Si més no, a uns quants ja no. I us asseguro que veure Via Laietana plena no és cosa de quatre arreplegats.
ps2. Tenia un post escrit per abans de la mani, però s'ha perdut.


13 comentaris:

Núr ha dit...

El que cal és que tota la població sigui conscient que, per molt que avui et toqui a tu, demà em pot tocar a mi. Els que no són funcionaris diuen que ja us està bé perquè no foteu ni brot; en el cas dels pensionistes tothom pensa que és una marranada perquè, oh!pobragentgran, que no arriben a final de mes; en el cas de l'IVA, que ens afecta a tots, remuguem una mica, però ens ho empassem; en el cas de la jubilació als 67 anys... diria que ben poca gent se'n recorda, hores d'ara!

Ens vam posar les mans al cap quan vam veure que a Grècia havien mort unes quantes persones per sortir al carrer a reclamar els seus drets. Què fem nosaltres? Deixar anar quatre insults, com qui deixa anar quatre pets després de dinar, i a continuar amb la nostra vida, que mentre vagi cobrant...

És molt i molt trist. Em pregunto què ens han de prendre perquè TOTHOM surti al carrer d'una p... vegada!

S.N. ha dit...

No sé, suposo que molts no tenim fe en que fer vaga serveixi realment per arreglar res.
I a mi potser els que em fan més ràbia són els propis sindicats (ho sento si algú n'és). Perquè per mi, em vénen un dia i em diuen escolta! Que tal dia fas vaga.
Jo tinc una vena des de l'adolescencia que em fa dir? Ah sí? Perquè tu ho diguis? Doncs ara no en faig!
Però no sé...m'ha agradat molt el teu post, molt bons arguments, gràcies!

Sergi ha dit...

Tot això se m'escapa una mica perquè em costa d'entendre. No entenc què ens ha portat a aquesta situació, ni que sembli que el país s'enfonsa. No entenc per què sempre hi haurà diners per algunes coses, però acabaran pagant els mateixos de sempre. L'economia és una cosa massa gran per mi, massa complicat. No sé com acabarà tot això, però sembla que tot i les protestes, no volen afluixar les mesures. Hi podrà fer alguna cosa el poble?

rits ha dit...

Exacte, NUR, és just el que volia dir. Ningú se'n recorda dels pensionistes, i la meva pròpia àvia ha passat fred més d'un hivern. A ningú l'importa ningú i això és el que cal canviar.

El pitjor de tot és que els culpables d'aquesta situació s'ho miren des de dalt, assentats a les seves cadires, amb els seus souassos, enrient-se dels quatre pringats.

No sé què fa falta perquè tothom surti al carrer, tan debó ho descobrim ràpid i trobem alguna solució.

SN, no sé si servei, però com a mínim el dret de "pataleo", no? Però si que crec que serveix. Només se m'acut posar la meva petita experiència personal. Vaig treballar 4 anys amb un contracte d'obra i servei a l'administració. Si, si... amb un sou més baix que els funcionaris i treballant amb ells. Fins que vam dir prou, de fet per qüestions polítiques van jugar amb nosaltres (és llarg d'explicar) i ens vam començar a organitzar (a la nostra manera caòticament, primer sense sindicat perquè no ens agradava, però al final vam veure que el necessitàvem) i mentre vam estar units vam tenir força i ens van tenir por. Vam fer soroll, moooolt soroll, i ens va costar déu i ajuda arribar a tenir uns contractes indefinits (i moltes llàgrimes meves incloses). A alguns els va costar el seu càrrec polític local, aquell que féien perquè creien que podíen canviar el món, a d'altres cansament, però ho vam aconseguir. I ara, encara ara, ens tenen por. Ara som una secció sindical (que passa força del seu sindicat, cert), però anem creixent i ens tenen respecte. Saben que valorem la nostra feina i que no tenim por. Avui ho hem tornat a demsotrar. Alguns diran que no som res, però junts ens creiem que podem vèncer els temps difícils que poden venir (acomiadaments).
No sé, necessito continuar creient que alguna cosa podem fer.

rits ha dit...

XeXu, a mi tb se'm fa gran l'economia i no l'entenc massa, xò el que he viscut i visc (com li he explicat a la SN) em fa creure que entre tots hem de canviar el model de societat, que les coses venen de molt amunt i no podem fer gaire, però que si no ens hi posem.....
Mira, intentaré posar-te un exemple que et sigui proper i que em va explicar el meu cap (vale, tingues en compte que ell no és del tot objectiu xq és de partit, però és un tio just). Espanya és dels països on menys s'inverteix en I + D, entestats en seguir allò anomenat indústria (i que Xina s'emporta ens agradi o no). Què passa? els investigadors esteu fatal i o marxeu o poques possibilitats de crèixer. Catalunya decideix invertir en I+D com a fórmula de progrés, per formar gent, per fer llocs de treball, per mirar endavant. Resultat, que jo sàpiga en recerca s'estan obrint molts laboratoris (un amic ha vingut de Nàpols cap aquí amb tot el seu equip) i s'avança (això m'ho podràs dir millor tu). Però amb les retallades no m'estranyaria que arribéssin a la recerca. Qui perd? tots. els investigadors, llocs de treball, futur.
No sé què podem fer-hi el poble, però no ens podem quedar quiets, això segur, perquè sinó, morim.

Elfreelang ha dit...

Jo també he fet vaga rits....em semblen fantàsticament ben encertades i adients les paraules de Bertold Brecht!!! em semble que les posaré al meu bloc si no et fa res....li donava voltes i no em sortia el què volia escriure...em copio!

Assumpta ha dit...

Et felicito per les paraules que has triat per encapçalar el teu post, són BONÍSSIMES...

Ahir, una amiga meva em va dir que el seu marit s'acaba de quedar a l'atur. Ahir mateix...

Quin fàstic de polítics que tenim!! Com es poden fer les coses tan malament!!!

Queixem-nos tots, ostres!!! No vull que m'apugin l'IVA, caram! Estic fins el gorro de pagar perquè alguns siguin rics i la gran majoria anem enrere.

Ara bé... No sé si servirà de gaire, però al menys que no es pensin que poden fer el que volen i callem...

fanal blau ha dit...

Rits,

les paraules d'en BB les conec de fa molts anys, i les he tingut sempre presents.

Sempre m'he considerat una persona amb un cert nivell de compromís social; de fet, me n'hi sento i el porto a terme tant com puc i sé a nivell laboral i personal.

Formo part del col·lectiu laboral de 100 per 100 serveis mínims; per tant, no tenia opció; en cas d'haver-la tingut, tot i que m'emprenya molt, aquesta vegada no ho tenia clar.
No sóc capaç, ni tampoc n'entenc d'economia, ni sé fer una mínima anàlisi de què ens està passant, de què està passant.
Tinc la trista percepció de que cadascú es mira el seu melic i prou, i que estem entrant en un trajecte patètic del "sálvese quién pueda". Em crea malestar, un malestar important...però barrino i barrino i no sé, sincerament, si la vaga tindrà repercusió. Crec que s'haurien d'haver donat moviments previs més contundents: sindicals, socials...i, sincerament, hi ha un cert desencís en el que no vull caure, però és present.
Estem disposats a fer-nos escoltar?

Les Coses són com Som ha dit...

Jo no sé si és que aquest "afany" de voler ser com Europa els distorsiona les idees. Volen que siguem europeus i no ens tenen en compte, les coses són imposades i nosaltres traguem. Noto també un cert esperit d'acomodació amb certs sectors de població. Ahir hi havia gent que deia que no entenia com féiem vaga: quan amb aquest li toquin el sou, ja veuràs com ve al carrer.
I espera't que la pròxima vegada, passarà el què la Merkel ja fa al seu país. Espera't que vénen maldades...

estrip ha dit...

segurament molts estem d'acord en les raons de la vaga, o no! Però després perquè no se segueix suficient?
potser perquè els sindicats pacten el dia amb el govern? Això genera dubtes sobre ells segur.

Les paraules de BB són genials, però estan superades si no sabem qui és que s'emporta a qui.

montse ha dit...

Almenys ja hem començat a caminar.

Salut!

rits ha dit...

Moltíssimes gràcies per comentar aquest post. Sé que no és fàcil d'entendre. Una abraçada per tots!

ELVIRAFR, de vegades penso que només naltres dues vam fer vaga i que ningú ens enten. Per això el text, tothom ens hi podem trobar, tard o d'hora. Encantada que les hagis posat al teu blog.

ASSUMPTA, em sap molt de greu lo del marit de la teva amiga. Fa un mes semblava que sortíem de la crisi i ara tot s'estimpa. Espero que aviat trobi alguna cosa.
I si, si no ens queixem, què volem aconseguir? Potser no aconseguirem res, però com a mínim ho haurem intentat.

FANAL BLAU, moltes gràcies per les teves paraules. Tots els teus dubtes eren els mateixos dubtes que vaig tenir jo divendres. Sincerament, no sabia què fer, xò la mateixa companya que avui m'ha provocat el post rampell, el fet dels seus dubtes sense fonament, van fer-me decidir. Pel meu compromís, per tot el que vaig viure fa temps a la mateixa feina i perquè si no faig el que considero que he de fer, m'hagués sentit malament. Si no tenies opció, pots donar suport d'altres maneres. Segur que ho fas.
I si, completament d'acord, fa temps que els sindicats pixen fora de test, que van del braçet del govern, però potser és hora de canviar alguna cosa. Potser s'està tocant fons. Tampoc ho sé, i m'espanta que no sigui així.

INSTINTS, no sé què passarà. Espanta. I si, molta gent no ho entén. He tingut discussions ben greus perquè consideren que està bé que ens baixin el sou i que no hauríeu de tenir feina assegurada. És indignant, a més gent que cobra molt més. Segur que no voldríen les condicions. I amb el que costa passar unes oposicions!!! Sóc del col·lectiu més precari, treballo per l'adminsitació però no sóc funcionària. D'acord, no he passat opos, però les meves condicions són ben precàries, i qui sap com aniran les coses.
Haurem de veure-les venir i actuar abans.

ESTRIP, potser si que és la desconfiança en els sindicats. A mi tampoc m'agraden gaire. I tampoc entenc perquè la gent no la segueix. Em va crear tan desencís veure que no tothom es mobilitzava ahir.....
No hi havia pensat en el que dius de les paraules de BB. S'ha de pensar qui s'emporta qui.

MONTSE, així ho espero. Que això sigui una petita llavor!

Jordicine ha dit...

Vaig dubtar igual que tu i també vaig fer vaga. Encara no sé si la decisió era la correcte perquè està tot complicat. M'agrada la teva reflexió, com sempre. Un petó, RITS.