30/12/09

La classe dels bombers



Aviat farà 30 anys que es va fer aquesta foto, era hivern-primavera de l’any 1980 i fèiem Jardí d’Infància. Pocs havíen fet els 4 anys. Érem la classe dels bombers, plena de trapelles, que ens agradava jugar a tot hora, arrebossar-nos amb farina a les classes de psicomotricitat, ballar dances i fer files de veritat a l’hora del pati. Érem la classe dels bombers i hi havia la patrulla, que eren els nens, i les nenes érem les nòvies dels de la patrulla i cada setmana ens canviàvem els “nóvios” , bes quines coses! Érem la classe dels verds, doncs per alguna raó que ningú entenia els nens portàven més bates verdes que no pas blaves i les nenes vermelles més que no pas roses i vam plorar de valent perquè a mig curs un nen ens va deixar per anar a l'altra punta del món, a Piera! (curiós però recordo que marxava a Piera i no pas el nom del nen).

I per casualitat o bes a saber perquè, tres d’aquells marrecs de la patrulla van acabar fent-se bombers i tot i haver-los perdut la pista durant molt de temps, han tornat a les nostres vides durant aquest any 2009. I és que aquest any ha estat un any de retrobaments, alguns sorprenents i que han aportat més d’un somriure, d’altres que han descol•locat un munt de peces del meu trencaclosques particular. I que encara no es saben encaixar.

No ha estat un any especialment bo, vaig començar-lo de baixa i l’acabo també de baixa laboral, i encara que la cama ja respon i d’aquí poc tornaré a la plena activitat, ara em comença a passar factura tan medicament i repós en forma de panxa esbalotada i cap una mica emboirat. Però a més, ha estat un any de pèrdues, hem tancat el centre i això encara em fa mal i em deixa un sentiment buit de no saber cap on anar, uns amics han marxat lluny i d’altres encara que no han marxat, els sento lluny. A casa varem tenir un petit ensurt amb el pare, però per sort va quedar en un no res, i molts canvis amb l’àvia han destorotat alguns sentiments. I per damunt de tot aquest sentiment de solitud tan meu, tan arrelat dins meu, amb qui pensava que havia aprés a conviure, però que de tant en tant surt, de la manera menys pensada o en el moment menys esperat per entristir tot al meu voltant.

Però no puc deixar-me el que si que m’ha anat bé. He fet dos viatges maquíssims, escapades i dos bons amics que es casàven per continuar fent camí plegats. He conegut i fet amics nous que mai hagués pensat conèixer. He rigut i m’ho he passat molt bé I això també ho he de reconèixer, encara que sempre m’entesti en veure sols el cantó negatiu de les coses.

A dies em sento encara com la nena de la fotografia, petita i amb necessitat de ser estimada per tothom, que tenia por de fer-se mal i que necessita la mare perquè li eixugui les llàgrimes. Però a dies també sento que he de recuperar aquesta nena que somreia sense amagar les dents, que es divertia i aprenia cada dia, que s’ho passava bé sense pensar en tot el que no pot controlar.

No n’espero res del 2010, ja no n’espero que canviï res, doncs cada any és el mateix, un xic de bo i un xic de dolent. I en tot cas, l’únic que puc demanar, és una mica més de salut, per mi però també per a tots aquells que estimo.

Bon any nou per a tots.




ps. Sols donaré una pista per si voleu reconèixer la rits a la foto, porto els cabells negres ben curts com un noi.
Feia anys que buscava aquesta foto, la de casa es va perdre i pel grup de l'escola de Facebook en van començar a penjar d'altres classes, però la nostra, res de res. Aquest Nadal, una companya de la classe l'ha penajt, el millor regal.

23 comentaris:

Striper ha dit...

De vegades ens entusim en veure la cara damarga de les coses, ho mantenir actituts per orgull opor, jo ara mateix estic mig enfadat amb algu que m'estimo i m'agradaria olvidar orgull baixar del burro , malgrat jo ho soc molt i fer una besada i una abraçada, crec que de tant en tant tindries , tindria que tornar a la igeniutat de la nena que eras a la foto.
Petons i bon cap de any.

JJMiracle ha dit...

Bon any 2010!!! Ben mirat, demanant salut ja n'hi ha prou.

Rita ha dit...

Rits un post maco, tendre, un pelet trist, però tan sincer que mereix tots els meus respectes per ser tan valenta d'explicar les coses que et fan mal també.

Queda't amb el bo, que està molt bé eh! I pensa que les coses dolentes, o tristes, amb el temps deixen de fer mal.

No n'esperis res del 2010, però vulgues-ho tot (no sé si està prou ben escrit aquest verb ara... :P)!
Petons, preciosa!

Núr ha dit...

Estic d'acord amb la Rita: de vegades costa tant posar per escrit les coses dures... I tu ho has fet! Així que enhorabona, valenta! El fet de posar-los noms i explicar-les fa que siguin menys dolentes.

Intenta recordar sempre les coses bones. Aquest 2010 desitjo que en tinguis tantes o més que enguany! I de dolentes, unes quantes menys.

Quant a les fotos del passat... Recordo que aquest any una excompanya de col·legi en va penjar una de quan anàvem a quart de bàsica... Sense paraules... Això sí, una bona riallada! hahahaha

Cabell curt i negre??? Això diu menys que segons quines pistes de l'amic invisible que he llegit por ahí

kweilan ha dit...

Un apunt molt bonic ple de sentiment i enyorança però també amb ganes de tirar endavant. Hi surten els amics que és una cosa molt valuosa i que ets afortunada de tenir-ne. Una abraçada ique tinguis un Bon Any 2010! (la foto és una monada)

Ferran Porta ha dit...

Ai, Rits, que si pugués et faria una abraçadeta de "no estàs pas sola". Potser això és el que hauriem de fer: abraçar-nos més, dir-nos més sovint que ens importem, recordar-nos que en absolut no estem sols, ...
Saps què m'emprenya, a mi? Que sovint em sento com tu descrius en el teu post (m'hi he sentit molt proper), i després me n'adono de tot el que tinc i penso que sóc un impresentable; i m'enfado amb mi mateix per això. La vida és maca, realment, però també és complicadota; o ens ho fem nosaltres? Debat obert.

En qualsevol cas, jo sí desitjo una cosa pel 2010: que et recuperis, física i espiritualment, i que els "havers" superin els "deures" amb escreix.

Una abraçada.

Unknown ha dit...

Ostres! Jo en tinc un munt de fotos d'aquestes, de fet, de quasi cada any fins a vuitè. Només em falla un i no sé perquè.
Va! Segur que m'equivoco però dic que ets la quarta de la primera fila començant per l'esquerre (segur que m'equivoco perquè els cabells no són tan curts).
Respecte el sentiment de solitud... què t'he de dir? ;-)
Una abraçada i bon 2010! Segur que serà millor que el 2009!

Garbí24 ha dit...

Doncs per demanar, demana que sigui millor, si han de passar coses dolentes be prou que ens ho trobarem.
Segur que la balança s'ha decantat cap al costat bo...igual que l'any que entra.
Bon i feliç 2010.

Clidice ha dit...

Des de "l'altra punta de món" (prop de Piera :P) una forta abraçada i el desig que el 2010 sigui una mica millor :)

Assumpta ha dit...

Quin post més bonic... i quina tendresa això de "Piera: l'altre punta del món" ;-)

Has de començar 2010 amb un somriure... encarar les coses de forma positiva ja és un punt!!

I va, no s'hi val, eh? Una cosa és no posar fotos actuals, que jo tampoc ho faig, i l'altre cosa és no dir-nos qui ets a la foto!! Per favor!! :-)))

òscar ha dit...

D'aquest escrit o post o com li vulguin dir, que trobo una delícia escrita des de ben endins, em quedo amb ...

1.- "a dies també sento que he de recuperar aquesta nena que somreia sense amagar les dents, que es divertia i aprenia cada dia, que s’ho passava bé sense pensar en tot el que no pot controlar."

2.- La cançó de Radiohead, que junt amb el "Creep", em toca-toca.

Un petoneeeeeeet ben gran, "nena Rits somrient" i any vinent farcit de somriures!!!

Elfreelang ha dit...

Bon any 2010! Has escrit un bon apunt, un post molt bo...sincer, tendre, afectuós, melancòlic,valent...fer-se gran, créixer és ben ben això Rits acceptar que el pas del temps de vegades ens fa sentir sols, soles i d'altres acompanyat-des, que les coses importants són les coses a les que donem importància...i que molts cops quan passem algun contratemps, alguna aturada forçosa per qüestions de salut es quan més pensem, quan més creixem per dins...BON ANY i que tingui una mica de tot!

Cris (V/N) ha dit...

Rits, un post encantador.... Sempre quedarà la foto de la nena dels cabells curts.... però també és dins teu.... Feliç Any Nou, un plaer haver-te trobat en aquest any que està de "descompte" :) Petons bonica!!

Sergi ha dit...

Un post que comença amb un record d'infància que enllaça amb l'actualitat, tants anys després. Ja veus, la vida dóna moltes voltes, no saps mai qui et pots trobar o retrobar. Perquè si la vida dona voltes, a sobre el món és molt petit.

Un any amb una mica de tot, com sempre, però algunes coses dolentes que no s'han de repetir en un futur. En canvi, els viatges, les coneixences i els bons moments, tants com puguis.

Molta sort per l'any que entra, ves amb compte amb quin peu el comences, eh!

Cèlia ha dit...

Bon any amb força, equilibri, valor i seny! Feliç 2010!

assumpta ha dit...

Aquest any em sembla que em tingut unes quantes coses en comú!
Ens hem de quedar amb les coses bones, Rits i encara que l'acabem de baixa aquesta ens serveix per agafar energies renovades en el proper any.
Que tots els teus somnis es facin realitat en aquest nou any 2010!
T’ho desitjo de tot cor, un petonet i una dolça abraçada.

PD. No et sé reconèixeeeer!
=)

Anònim ha dit...

Viu-lo amb els ulls inocents i descarats de nena petita i ensenya un munt de vegades les dents... Sense vergonya!

Laia ha dit...

Salut i força al canut!!! :) Que tinguis un molt bon 2010, i que la poteta se't curi de seguida i se't soldi com si fos de ferro!

A mi em fa gràcia trobar fotos de quan era petita... d'aquestes de principi o de fi de curs, on hi surt tota la classe asseguda a les escales.... aix... Quins records!! I quina cara de marrecs!

No t'he trobat a la foto, eh! ^^

Una abraçada!

Els del PiT ha dit...

No m'arriscaré a dir que ets la segona de la primera fila començant per la dreta, perquè segurament series la quarta de la segona fila començant per l'esquerra, però tant se val, el què ens interessa és saber que, malgrat tot, estàs bé bonica.
Un petó a la galta esquerra començant per la mateixa filera, hi hi hi...
:)

rits ha dit...

Espero que l'entrada de l'any hagi estat molt positiva per a tots vosaltres. Per cert, em vaig descuidar de dir que una de les coses bones del 2009 ha estat conèixer a molts de vosaltres!!!

Va us dic quina de les nenes de la foto sóc jo: la tercera fila, la quarta començant per la dreta.

STRIPER, doncs espero que tb recuperis la ingenuitat de quan eres petit, busca fotos, segur que en trobes alguna. I tb espero que amb aquesta persona que estàs enfadat aquests dies hagis trobat manera d'apropar-vos.

P-CFACSBC2V, si que n'hi ha prou. Mai li havia donat prou importància i aquest any per diferents motius he vist que és el més important.

RITA, no volia que fos trist, però em va sortir així. Em quedo amb lo bo i tant!!! I saps m'agrad molt el que dius: no esperar-ne res però voler-ho tot!!! m'ho apuntaré!!!! per mi, està perfectament escrit!

NÚR, no sé si són menys dolentes, però si les escrit, les deixo anar i són el primer pas per passar pàgina i oblidar-les.

KWEILAN, feia tant que buscava aquesta foto,...buf! I si que són importants els amics, són els que et mantenen viu.

FERRAN, una abraçada per a tu també! Mai recordo de dir el que m'importa la gent, sempre em perdo tant en les meves neures! I si, tb m'enfado amb mi mateixa per estar de baixón per tonteries, però això tb m'ajuda a reaccionar i encara m'enfoso més per ser tan negativa i egoista....fins que alguna cosa, que no sé què coi és fa que tot el maldecap es vagi esvaïnt. La vida és bonica i complicada, hi ha qui sap deixar que les complicacions no l'afectin i tirar endavant, hi ha qui les complicacions ens afecten més. Hi ha qui diu que és perquè sóm més sensibles. No ho sé, però esperem que aquest 2010 sigui plé d'havers!!!

TIRAI, doncs comença-les a mirar i segur que et portaran un munt de bons records!!!! segur que serà millor!!!

GARBI24, sé que ens trobarem amb coses dolentes, sino tampoc gaudiriem de les bones!

CLIDICE, doncs durant moltíssim temps vaig pensar que Piera era molt lluny! Fins i tot quan sabia com és Catalunya, em semblava molt lluny. El més curiós és que no recordo gaire d'aquest noi, però aquell fet ens va marcar a molts, doncs molts ens enrecordem d'aquest fet!!!

rits ha dit...

ASSUMPTA, l'he començat amb un somriure, no gaire ample però que va agafant forma i cada vegada és més durader.

ÓSCAR, maca la cançó, eh!! Creep tb és molt especial per a mi. Són mil i un records d'una infantesa més propera.

ELVIRA FR, crec que durant aquests mesos he pensat massa i tot. Suposo que sí que m'he fet una mica més gran amb tot plegat. I segur que al 2010 hi haurà un poc de tot! Sinó, tp seria viure!!

CRIS, de vegades surt d'aquesta nena el que menys m'agrada. O potser és l'únic que sé recordar de quan era petita. Tb ha estat un plaer trobar-te.

XEXU, i tant que dóna voltes la vida, potser aquesta és una de les seves gràcies, mai saps amb qui et podràs retrobar. Espero repetir els bons moments i augmentar-los!!!

CÈLIA, l'equilibri ja em caldrà, ja, doncs encara no m'aguanto massa d'una cama!

-ASSUMPTA-, doncs si que hem tingut coses en comú, i tb ens hem de quedar amb les bones! Espero que els teus somnis tb es facin realitat.

RAMON, somriuré i les ensenyaré, no en dubtis pas!!!!

LAIA, la cama gairebé ja està curada! Apunt per un nou començar!

ELS DEL PIT, casi, casi, però no, no era aquella. I si, estic fent, vaig fent. La recuperació és lenta però segura. Apunt de tornar a la feina i esperant poder deixar la rehabilitació a final de mes! Gràcies!

Un petó per a tots i totes!!!

Assumpta ha dit...

Carona de bona nena :-)) Quina il·lusió tenir una foto així! :-)

francesc ha dit...

lt bon any, ple de llum, somnis i il·lusions!!