6/12/09

Emmirallar-se

Conec una família a qui el futbol no és que els vagi massa. Potser miren algun partit, són del Barça, però no en són seguidors. Són una família que aperentment et semblarien una mica toca posats, amb ulleres de pasta, anant amb bicicleta i robes de marca, però quan els coneixes, són una família fantàstica.

S'estimen com a pocs, amb unes mostres d'afecte generoses i sinceres, respectant la manera de ser de cada un dels membres. Per decidir les coses fan assemblees (fet que sempre ens va fer gràcia) i se'ns dubte posen el benestar del fill i la filla per davant de tot.

El nen és tot un cas. D'aquells nens amb gràcia, que dibuixa d'una manera ben curiosa, tímid a més no poder però que s'esforça per tirar endavant. La nena, més petita, és tota una princesa a qui alguns volen fer crèixer abans. Bonica i salerosa, a qui tot li surt bé i en canvi ella s'entesta en dir que no fa prou bé les coses.

Recordo que al poc de conèixe'ls, la mare se'm va sincerar d'una manera espectacular. Conèixer el seu patiment, la seva manera de superació, com s'emocionava quan veia un recent nascut i recordava lo malament que ho van passar amb el seu fill de petit, per a qui la setmana de colònies eren les vacances del seu peculiar malson, doncs es podia deixar de medicar.

L'any passat, sortint del centre i amb un diari a la mà, pare i fill xerràven d'en Messi. El que demà serà coronat millor jugador del món, un exemple per a ell. Al jugador i al nen els passa el mateix, una malaltia que afecta al seu creixament. En el cas del Messi, i en el famós contracte signat en un tovalló de paper, el Barça passava a fer-se càrrec de les despeses del tractament. En el cas d'aquest infant, una minuciosa rutina i molt dolor que l'ha portat a ser més reservat, tímid i anant amb por. Poder-se emmirallar en el Messi, el millor regal. Perquè al Lionel Messi, demà li donen un premi per ser el millor jugador del món, però també és un premi a l'esforç de superació a una persona que ha patit i que es recolza en el seu equip.


ps. I quina millor manera de celebrar-ho que amb el partidàs d'avui?

Esperem i desitgem que no s'espatlli com d'altres en el passat, però no sé perquè, crec que amb ell no passarà.

15 comentaris:

Assumpta ha dit...

Jo tinc un amic que també va passar per aquest tractament... en el seu cas van aconseguir que li sufragues (no sé si ho dic bé, però crec que sí) la Junta d'Andalucia perquè, en principi no entrava pel "Seguro" però amb unes sol·licituts i molts papers i no sé com, finalment ho van poder aconseguir.

Ell recorda com amb 10 anys era el més baixet de la classe, com quan va fer la Comunió era el primer de la fila perquè era el més "petit" i tota la batalla que va lliurar la seva mare per poder aconseguir que el tractessin... Moltes injeccions (que al final es sabia donar el mateix)

Actualment té 33 anys i deu medir 1,72... o sigui, la mar de bé :-))

Ell -com el teu petit amic- també és molt seguidor de Messi!! :-))

Assumpta ha dit...

Bé, m'he oblidat de dir que el meu amic és andalús, clar... és que sinó això de la Junta d'Andalucia quedava estrany :-)

Ferran Porta ha dit...

Sóc tan poc futbolero (del Barça sííí, però futbolero... no gaire), que no sabia que en Messi patia aquesta malaltia. Espero que el nen de la teva història pugui superar les limitacions que li provoquin la malaltia.

JJMiracle ha dit...

Jo, com en Ferran, tampoc no sabia que en Messi patia aquesta malaltia. No m'agrada el futbol, però curiosament ahir vaig veure els 2 últims gols del Barça.

òscar ha dit...

Un escrit de paral.lelismes.
Un escrit d'ànims i de tirar endavant.
Un escrit molt bonic.

Striper ha dit...

la empenta i les ganes de tirar endavant sempre vencen el pesimisme.

Unknown ha dit...

Ummm... Tampoc tenia ni idea que el Messi tingués això.
Està bé que el nen aquest tingui algú amb qui emmirallar-se com Messi

Sergi ha dit...

Messi està sent un molt bon exemple per molta gent. No sé si s'espatllarà, aquell puntet d'orgull ja el té, però no el deixa veure massa, i tot i ser un intocable i una estrella , els seus cmpanys segueixen recolzant-lo i valorant-lo. Potser és que Messi ha patit el mateix que el teu petit amic, ja se'l veu poc amant de les multituds i de parlar massa. Ell parla on ha de parlar, que és la seva feina. És la imatge de la humilitat, és la imatge de començar del no res en un club i escalar fins a ser-ne la figura, per sobre de tants noms, i arribar a guanyar totes les competicions i a endur-se molts premis a nivell individual. Disciplina de la masia, els peus a terra sabent què es juga en cada moment. És una personeta perquè molts s'hi emmirallin, certament.

Ahir, drets davant d'una tele de 46', veient les repeticions del partit, preguntava a un amic si pensava que el Messi es quedaria tota la vida al Barça. Ell em va dir que no. Pessimisme culer, suposo. Però per què no?

kweilan ha dit...

Molt bon apunt i molt bonic.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Laia ha dit...

veure que algú amb el mateix problema que tu ha arribat lluny motiva i fa tirar endavant, i tant.. és un "jo també, per què no?"

estrip ha dit...

una molt bona evolució aquest noi, i sembla força humil i bona persona. Ara a veure si fa una miqueta més d'esforç i aprèn català que des de els 12 anyets que és aquí.

Garbí24 ha dit...

Ara només cal procurar que li duri el merescut premi més que als seus antecesors, que un cop fet el cim no els hi queden més ganes d'escalar...

Anònim ha dit...

Tot depèn de l'educació i els valors i crec que si ho tens en compte, no t'has d'espatllar.

rits ha dit...

Ahir, mentre li donàven el premi, era tan tendre, aquella timidesa que desprén. Esperem que no canviï mai. Gràcies pels vostres comentaris.

ASSUMPTA, aquest nano tb s'haurà d'acabar punxant ell mateix (segurament ja ho fa). De moment, la setmana de colònies era la setmana de l'any que podia estar sense punxar-se, i així els pares estàven tranquils, no ens donàven feina i pel nano era tot un alliberament. El cas que expliques tb és digne d'admirar i em sorpren l'alçada a la que ha arribat, a més quina sort que li subvencionéssin. A aquest nano, el que es vol és que arribi al 1,55 més o menys. Ell mai ha demostrat passar-ho malament perquè sigui el més baixet, al seu grup tots són baixets, mira coses que s'ajunten. Potser el que li fa mal és el bon troç que li passa sa germana, que és dos anys més petita que ell.

FERRAN, tampoc és una cosa que es vagi dient no és notícia, doncs en el fons tampoc és tan important, però per aquest nano si que ho és. Entre tots els blogaires t'acabarem aficionant al Barça.

P-CFACSBC2V, et dic el mateix que al Ferran. Macos els dos gols de dissabte, eh! Li va faltar un tercer per fer un hat-trick ben maco!

Gràcies ÒSCAR, aquesta és la idea. Fa temps que penso en aquesta família, no en sér es des de fa temps i són molt dignes d'admirar. D'aquelles famílies que m'agradaria arribar a ser algun dia.

STRIPER, doncs hem d'aprendre d'aquests exemples per no caure en el pesimisme.

TIRAI, si, ell m'ho va explicar. Aquests ídols si que valen la pena tenir-los.

XEXU, esperem que no s'espatlli. Tinc el presentiment que no passarà com d'altres vegades. No sé si es quedarà o no, de vegades tb tinc aquest pessimisme culer, però qui sap. Ell és diferent, és de casa com en Xavi, Puyol, Iniesta, Guardiola, i aquest només va marxar al final, per veure altres coses (que tb està molt bé fer-ho). Ja veurem.

Gràcies, KWEILAN.

LAIA, aquesta és la gràcia de tot plegat. Aquests ídols si que són positius.

Així ho esperem ESTRIP, però no sé, no sé,... de vegades també sembla no tenir moltes llums. Segur que el parla en la intimitat.

GARBI, tinc el pressentiment que no li passarà. Encara tenim molt que veure d'en Messi.

Així ho espero, CESC, sembla que tingui un entorn força ben moblat.