Arriba setembre i arriba el mes de començar coses. Activitats, cursos, col·leccionables, bons propòsits,... de tot. El gimnàs i la piscina en particular, el lloc més desèrtic durant el mes d'agost, pateix un overbooking considerable aquests dies. De cop i volta, tothom es vol posar en forma, perdre els quilets dels vespres a les terrasses, estrenar els abonaments que fa cinc mesos que paguen, posar-se en marxa. Per poder nedar has de compartir carril amb almenys 4 persones i has de triar entre posar-te entre 4 adolescents amb les hormones accelerades o amb els nedadors, autèntics Michael Phelps amb qui et sap greu nedar tan lentament.
I jo no en podia ser una excepció. Després de col·laborar tan profundament amb el senyor Hereu en mantenir una ONG de molts com poden arribar a ser els poliesportius municipals, he decidit intentar-ho de nou. Aconseguir anar al gimnàs de forma periòdica, aquest és el repte.
Però esclar, no és tasca fàcil. Menys si vius a l'altra banda de la ciutat, ets despistada, treballes i sols mantens el gimnàs com a lloc de trobada social amb les amigues. No és fàcil, i passa el que passa. Em disposo a fer classe aeròbica, per suar, ballar i riure alhor,a però resulta que al matí, agafo dues bambes del peu dret! Llavors, després de riure de valent enmig d'un vestuari que ens mira com a bitxos raros, decidim anar a la piscina, però esclar, enlloc d'agafar el banyador, només porto la part de baix del biquini que és del mateix color que el banyador, i jo diria que fer top-less a la piscina encara no està ben vist i no m'hi veuria en cor. Un cop solucionats els petits problemes tècnics, potser és hora de nedar una mica, però apareix l'Amadeu a la piscina i esclar, tot es transforma, i enlloc de nedar gairebé patim un ofec perquè ens salvi al pur estil Vigilantes de la playa.
Finalment, després de creure que hem aconseguit nedar quilòmetre i mig (jo no ho crec pas), el següent moment estelar: l'entrada al yakussi. Hi ha una baraneta que posa ben fàcils les coses, però perquè agafar-s'hi si no cal, és millor relliscar i gairebé perdre la poca dignitat davant dels adolescents hormonats.
Potser seria un senyal que millor em dediqui al parxís? O que per contra hi he d'anar més sovint?
20 comentaris:
Hehehehe el podria subscriure totalment!
A veure si aquest any sí que hi anem d'una vegada! :-)
Penso que és falta d'entrenament, si hi vas més sovint segur que agafes el ritme i no et passen tantes desgràcies. De totes maneres, això dels gimnasos va a temporades, així que has d'aprofitar mentre et duri l'empenta, que després tot són excuses. Espero que aconsegueixis els teus objectius, ànims!
D'això... em pots dir a quina piscina vas? Com que veig que s'hi practica top less allà...
nenaaaaaaaaaaa, és un senyal de que hi hauries d'anar cada dia.... i el que rius? i el que et passa? i el que et motiva????? Va, vinga, que ens has d'explicar mooooooltes més coses com aquestes, que deu n'hi do :D jajaajaaa .... Ais, un petó remullat rits, i molta energia, eh?
Això forma part d'una pel·lícula còmica? O és la realitat? :-D Ah, i no vulguis descobrir els perills del parxís, així que potser val més que hi vagis més sovint :-)
res preocupant: sols una petita manca de pràctica o, potser, el desig que el bó d'en amadeu faci de vigilant del jacuzzi :) amb banyador taronja i càmera lenta, és clar.
Hosti! Si que t'ho passes teta! :P
Haurem d'anar tots al teu gimnas, a comparar-nos (i a deprimir-nos) amb l'Amadeu XD
No dona, al peu del canó, res de parxís! Agafar-li el ritme altre cop és qüestió de constància! Jo des del dia 1 que també hi torno, sessió de gimnàs i piscina diària, i ja he trobat el meu raconet: al vespre-nit, quan a la piscina no hi ha gaire gent i es pot nedar de conya (jo no arribo ni de conya a Michael Phelps però havia fet natació, hehehe)
Clarament ...has d'anar-hi més sovint , apart de que està bé fer coses rares doncs sempre es fixen més i de vegades pot ser bo i tot .
Bé... i si t'ho prens com una sessió de teràpia del riure, en comptes d'una sessió per estar en forma? El riure també allarga la vida i, si més no, pel que sembla de moment ho tens garantit! Si amb el temps tens controlades les reaccions «amadeiques» i l'entrada a la banyera d'hidromassatge sense barana, llavors pots canvia d'objectiu! :)
M'han enviat una entrevista sobre els objectius de setembre, i ara que et llegeixo em sembla que la publicaré al meu bloc! Pitonets, bunika, i bon cap de setmana!
Al final de les vacances sempre hi ha una pila de propòsits a fer... al igual que a principis d'any.
Jo ja deixo el gimnàs aparcat... ja que sincerament no hi faig res allà, només de relacións públiques... m'encantava seure amb un màquina i començar a parlar amb el primer/a que es posava el meu costat... en fi... que no hi feia res.
I osti... que és un bon dineral al cap del mes... grrrr
Jo començaria per un propòsit més fàcil... Aquest del gimnàs costa molt!!!
I a més encara fe bon temps...
Bon cap de setmana!
Caxis! ja sabia jo que no saber nedar em costaria car! fent jogging no trobo cap Amadeu! madreeeeeeee ^^ jo de tu m'imposava anar-hi cada dia del món :)
Tres cops per setmana està bé, no? Jo sóc dels que penso que és iddeal tenir el gimnàs o piscina aprop. Jo vaig a la piscina tres dies per setmana i la tinc a cinc minuts de casa caminant. Bon propòsit aquest de nedar. I molt relaxant.
Jajajaja res, dona, res... com diu en XeXu, això és qüestió de pràctica :-))
Però mira, al menys ens has fet riure!! I agafa't a la baranaaaa que és molt fàcil patinar per aquelles escaletes!! ;-))
Jo no m'ho passo tan bé al gimnàs però em proposo anar-hi dos o tres vegades per setmana. A veure si ho vaig complint...que aquesta és una altra.
jo diria que és un senyal, no et veig a tu amagant-te, endavant sempre! i amunt clar!
ais, a mi em passa. "Aniré a nedar cada dia". Els resultats ja els coneixeu.
petons rits!!
moltes gràcies pels vostres comentaris. el propòsit hi és, i de moment demà ja he quedat per anar-hi, que ho compleixi, ja serà diferent!
petons a tots!
Jo crec que enguany és el moment de fingir un ofegament totalment controlat, i esperar que l'Amadeu et vingue a salvar jajaja
Ves-hi, dona, ves-hi,.. així podràs explicar-nos les teves aventures.
Tb pensa k quan tinguis feta la motxilla, ja no hauràs de tenir dos peus drets i ni tampoc hauràs de fer top-less.
Per lo del jacuzzi,... pensa k n'hi ha d'altres k ensupeguen més sovint i devant de tothom.
un petó
limon
Publica un comentari a l'entrada