Compte enere

Tot i que la calor no afluixa, sembla com si l'estiu toqués a la seva fi; el sol ha desaparegut, fins i tot una pluja fina refresca i recorda que la tardor és a la cantonada. Que les nits curtes i esbojarrades de l'estiu afortunadament ja seran poques i així posar una mica d'ordre i rutina.

Les cares tristes dels que tornen a la feina, morenos i descansats, xoquen amb els qui, amb delit, esperem el nostre torn, els que esgotem les últimes piles d'un agost que entre treball, sortides i ritme desacceleradament accelerat i sense parar, ha estat una mica destorotat. Ni diferent a d'altres però tampoc igual als passats.

Propostes de nou curs, que arriben amb força, per unes piles que ja estan sota mínims i que es resisteixen a carregar-se.

Comença el compte enrere, deu dies de treball per a quinze de somniar.
Com necessito vacances.

ps. La foto, no és d'avui, però aquest matí, des del despatx m'imaginava la platja així, com aquesta de Menorca, buida, amb l'aigua calenta i el cel apunt de refrescar-nos als quatre arreplegats que ens agrada la platja buida de setembre.