17/5/09

Tancar el centre

Ahir vam decidir –vam dir en veu alta el que ja sabiem- que a final de curs tanquem el centre.
Prepararem les colònies amb ganes, sabent que és el que hi ha i sense fer-nos mala sang. Sense engoixar-nos. Perquè siguin unes grans colònies.
I al setembre, una festa de comiat, amb els pares i mares, amb els àlbums de fotos que tan els agrada quan es fan grans i marxen, convidant a tot els que han passat i fent una eucaristia d’acció de gràcies, per veure tot el que el mijac sant medir ens ha aportat i ens enduem.

I aquest paràgraf tan clar, és dels que m’ha costat més escriure.
I no el sé vestir amb paraules boniques, perquè no n’hi ha. És una veritat dura i punyent, però necessària.
A dies penso si ho hem donat tot, a dies penso si podríem buscar més gent. I si hi hauria alguna altra manera. Hi ha qui pot pensar que hem tirat la tovallola aviat, que al setembre ja decidirem, però necessitàvem –necessitava- pendre la decissió. Per viure i gaudir del que queda.

Sé que sempre m’acompanyarà el neguit d’haver fracassat. I quan veig dissabte rera dissabte els infants, tot és més complicat. 25 nens i nenes que viuen el centre ben intensament, que s’han amotllat a tot, que després dels partits de futbol o handbol venen a veure’ns encara que sigui mitja hora, que fan seu el centre.

Però ara com ara, no hi ha altra sortida.

I jo, després de mitja vida –si, si,…mitja vida- veig com tot s’esmuny entre les mans desproporcionadament petites que tinc. Que una porta es tanca i que sé que se n’obren de noves, però no sé cap on tirar. I sobretot, sobretot, que perdo i molt.

Ps. Ahir, d’entre tot el suport rebut per part dels companys, en vaig trobar a faltar un.
Sé que no n’he d’esperar res, però després de tot el que hem viscut, la seva distància fa mal.

24 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Desconec els ets i uts de la teva relació amb el centre, perque no ens coneixem personalment, així que amb una mica de gosadia per part meva, t'animo que vegis aquesta etapa com una etapa d'èxits, que repassis els errors per mirar de no repetir-los, però sense castigar-te per haver-los comès com qualsevol de nosaltres en les nostres vides... i que siguis feliç quan travessis les noves portes.

Una abraçada.

rhanya2 ha dit...

Bonica... espero que, com diu en Ferran, puguis veure aviat aquesta etapa com una etapa d'èxits i feliç (per molt que hi hagi hagut "de tot").
Al cap dels anys, la vida es veu com petits camins que ens han portat fins a camps extensos i verds, amb alguns esbarzers i molts arbres fruiters. Camps finits d’on surten altres caminets potser travessats per cruïlles que de vegades ens han fet difícil l’elecció de per on tirar. Si dius que el teu centre et representa mitja vida és que encara ets molt jove, Rits.
Et desitjo una llarga vida plena de molts camins i grans camps verds i florits.
Una abraçada molt forta!

Rita ha dit...

Com diu el Ferran, desconeixem els detalls, però dubto que sigui un fracàs teu. No et vulguis carregar de tanta responsabilitat tu sola...

Diuen, i amb el temps veuràs com és així, que quan se'ns tanca una porta, se'ns obre una finestra. Tindràs la teva, ja ho veuràs. Dedica't a això ara, a la teva finestra, no fos cas que no la veiessis.

En el post que linques, et deia que miris endavant i t'ho torno a dir, mira endavant. Si aquesta persona no et fa costat, no et mereix, però t'ho has de creure, n'has d'estar convençuda.

Sovint, ens equivoquem i dediquem massa esforços i sentiments a persones que no ens mereixen i ben pocs a qui potser ens estima i no li fem massa cas.

Ànims, rits, això només és una cosa que no ha anat bé, però la vida és plena de coses, n'hi haurà més i de més bones.
Un petó ben fort!

Anònim ha dit...

Aquestes situacions, són ben complicades i porten moltes mogudes internes, penses i tornes a pensar, i no saps com fer-ho per a donar-hi solució, per a poder estar bé, per a no trobar-te en sensacions contradictòries, però les coses passen perquè han de passar i tot i ser el què no vols, si ho heu donat tot, no esteu obligats a castigar-vos més... una abraçada molt forta.

Unknown ha dit...

Ostres, Rits! Em sap molt greu això que expliques. No sé, ànims. Ja t'ho diuen per aquí, segur que no és culpa teva. No és cap fracàs, el fracàs és d'aquells que no arriben ni a intentar-ho.
Una abraçada ben forta!

kweilan ha dit...

Em sap greu que s'hagi de tancar però tota la teua feina i l'esforç que has fet no te'l treu ningú...ànims i endavant!

Striper ha dit...

un punt final un desconeixemnt sempre es motiu d'angoixa.Un tancament i

Sergi ha dit...

Hi ha coses que s'acaben quan no s'haurien d'acabar, o de la manera que s'haurien d'acabar, però tot i així acaben. Si has fet tot el que has pogut, estigues orgullosa de la teva feina, i agafa amb moltes ganes tot el que et vingui a partir d'ara. El teu esforç val la pena, i serà benvingut allà on et posis. Ànims, que els canvis de vegades són bons.

JJMiracle ha dit...

De vegades els èxits es vesteixen de fracàs. Segur que aquest regust de fracàs en realitat és un èxit.

zel ha dit...

Ostres, hi ha coses que costa molt de deixar perdre, però es fan encara més feixugues quan un ha lluitat i de valent...Sentir Mijac i venir-me records de lluita, és tot un, i m'emociona, potser per això m'entristeix el teu post...però la vida segueix, i sempre trobaràs camins on deixar empremta! Petons!

Assumpta ha dit...

Si ja està decidit és perquè no hi veieu altra sortida :-)

Pensa en tot lo bo que has fet durant un munt d'anys ;-))

estrip ha dit...

potser només cal felicitar-te doncs, i continuar amb el que vingui amb il·lusió.

Finestreta ha dit...

Buff, m'he de posar al dia, està clar... Però almenys dir-te que ànims, i que tot en aquesta vida són canvis i evolució... Sinó també ens avorriríem!

DooMMasteR ha dit...

Que no et soni a fracàs. Estic segur que has (i heu) donat tot el que has pogut. Ara has de mirar endavant i escollir un nou camí, que de ben segur, serà tan interessant com aquest que deixes enrera.

rits ha dit...

Moltes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris i els vostres ànims. Era com un secret a veus, una realitat que no acabavem de posar damunt la taula.
Em continua costant massa explicar-me, és una barreja de sentiments massa gran. Potser no és fàcil que ho enteneu, xò li he dedicat moltes hores a aquesta tasca (masses en alguns moments) i hi tinc molts lligams i moltes vivències. Suposo que és part de tancar un cicle. I que ha de ser així. Però...bueno, tot anirà passant.
Gràcies.

Zel, coneixes el mijac? el seu nom és una mica lleig, xò el que mou és molt gran (tot i que és molt petit)
Finestreta, benvinguda de nou!!! et trobavem a faltar! un petó ben gran!

robadestiu ha dit...

vaja, Rits, m'imagino que no ha de ser gens fàcil tot plegat. Quan la sortida és una porta que cal tancar, realment és difícil, i costa saber per on tirar. Però i si mires de veure tot això que perds, com tot allò que has guanyat en algun moment de la teva vida i que sempre ho pots guardar dins teu, segur que t'emportes molt, i això t'ajudarà en el nou camí que acabis fent. Res, que una abraçada i ànims.

Jordicine ha dit...

Els finals sempre són tristos; i més si no se sap quin serà el següent pas. Espero que estiguis bé. Una abraçada i no et preocupis per l'un.

bajoqueta ha dit...

Com molta gent d'aquí no conec els detalls del centre, però per com parles entenc que heu treballat molt.

Mira-ho com algo bonic que heu fet, jo crec que és millor recordar les coses boniques i la part positiva del que deixem enrera. Agafa tot lo que has aprés i apunta-ho, això no t'ho pendrà ningú :)
Molta sort!

Susanna ha dit...

Quan es veu des de fora és molt fàcil dir les coses, però a mi la teva frase "però ara com ara, ho hi ha sortida" m'ha portat a pensar que has fet tot el que has pogut.

A més, si dius que era una cosa que ja se sabia, potser (i dic potser pq no tinc idea del centre ni de tot el que et lliga tret del que es pot deduir del post) no era bona idea allargar-ho més.

Intenta pensar que de tot això sortirà un nou aprenentatge, una cosa nova i positiva. Des de fora... ;-)

Petons!

k ha dit...

Tot canvi a la vida és bo. Al principi fa por, pena i neguit, però tanca els ulls i no miris enrere. Llença’t sense por!!

I no dubtis mai que la feina que heu fet ha estat extraordinària i útil per tot@s els que han passat pel centre del més petit al més gran, del més somiatruites al més entremaliat, tots i totes segur us duran per sempre més en el seu cor i al recordar aquella etapa se’ls dibuixarà un somriure sense adonar-se.

limon ha dit...

Hola wapa:
menuda noticia!! no ho sabia i m'ha sobtat molt. la veritat es k fa mal kuan un centre tanca, kuan has fet moltissimes reunions per tirar endevant, per akella colla de marrecs k et fan tirar endevant.
pero a vegades un canvi radical es el k cal. potser d'aki uns anys akells k marxen volen reanudar akell record k tenen del centre i tu els podras aconsellar, guiar i transmetre tota la força k tindràs.
molts petons i k vagi molt bé les colonies, viu-les amb els porus oberts!!!!
petons
limon

assumpta ha dit...

Em sap greu de saber-te així de trista, però quedat amb totes les coses bones que de ben segur hi ha hagut durant aquesta mitja vida que ens indiquis.
T'ho has de mirar com una nova etapa de la vida, aquesta porta potser restarà tancada, però ja en tens una de nova que de ben segur t'engrescarà ben aviat, amb nova gent i noves il·lusions. No podem mirar enrera perquè ens perdriem tot el que tenim de bo justament davant nostre. Ànims i empenta amb esperit positiu i obert.
I quedat amb aquest suport i caliu que has rebut de tota la majoria de la gent/companys. No tinguis en compte l'opinió o mancança d'un de sol. Més val que hagis vist ara de quin peu calça que no pas més endavant.
You Can Rits! I ho has demostrat, endavant, esperarem totes les bones notícies que vindràn de ben segur a partir d'aquest moment!
Rep una abraçada!

rits ha dit...

moltes gràcies pels vostres comentaris!
a dies se'm fa una muntanya, a dies ho visc fins i tot com una alliberació. És molt complexe, o jo m'ho faig molt complexe.
Tot passarà.
Limon, ahir va anar molt bé, eh!! i gràcies pel suport!!!

Salva Piqueras ha dit...

El fracàs és no intentar-ho. I la gent que ho intenta acaba triomfant. Molts ànims i no hi pensis més temps que l'absolutament necessari. El món segueix estant allà fora.