11/5/09

Les coses de la iaia

Arribo per dinar a casa els pares, i la veig damunt la taula.
La safata verda.
La safata de “las rosquillas”
La safata que li vaig demanar a la iaia Ester. El nostre secret. La recepta de “las rosquillas” que féiem per la festa del seu sant.
I damunt del sofà, el joc de llit brodat que fa temps, un dia que vaig anar a veure-la, li vaig dir que m'agradava. Ja sé que és el regal que em farà pel meu aniversari i que el vol rentar abans de donar-me'l, però veure'l allà, se m'ha fet estrany.

Portem uns dies estranys a casa.

Demà, la iaia deixa el seu petit i humit pis. Deixa la seva casa. On em va cuidar quan vaig tenir galteres, o ens feia la xocolata desfeta que li portava la Laura, la meva germana. Deixa el seu món.
El cert és que la iaia Ester mai va tenir una vida fàcil i ara el cor li demana mimitos, li demana no pujar les escales -cada vegada que les pujo amb ella se'm trenca el cor i fa patir-, i estar atesa si cau, una nit va caure just quan s'acabava de treure el telealarma i des d'aquell dia ha agafat por.
Demà la iaia Ester comença una nova aventura, i tots intentem fer-li veure que allà on va estarà millor. Que podrà sortir a passejar, cosa que ja gairebé no fa, que tindrà tot allò que vulgui i que tots l'anirem a veure sovint. I ella que ho sap, té un conjunt de sentiments ben estranys.
Porta dies repartint les coses, repartint-nos tot el seu món. I ella que sempre ens ho ha donat tot, encara ens dóna més.
ps. La cançó, una de les que li agraden, per un que m'agrada a mi.


16 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

un canvi important a la seva vida

estrip ha dit...

cuideu-la!

Sergi ha dit...

Ja se sap que l'edat... per això pot ser una molt bona solució canviar d'aires i anar a un lloc on la puguin atendre bé, segur que hi estarà a gust. Fan peneta aquestes coses.

Striper ha dit...

A cuidar-la molt.

JJMiracle ha dit...

Suposo que en el fons és el millor per a ella i per a tots. Però, és clar, deixar el seu món se li fa estrany.

(El Calamaro ha fet unes quantes versions que m'agraden força.)

DooMMasteR ha dit...

Ai, les iaies! Com fan patir i com les estimem!

Segur que estarà molt bé. No pateixis!

Goculta ha dit...

Deixar un munt de records enrere és força trist, els vincles afectius amb els espais són força curiosos.
Segur que estar molt bé!

Garbí24 ha dit...

Quant la meva avia ho va passar , ara ja no hi es, li semblava una cosa molt gran , però ella mateixa va reconeixer al cap de dos dies que allà s'hi estaba molt be .
Troben gent de l seva edad per xerrar i compartir la seves vivencies i fardar de nets , també.
Estarà be

òscar ha dit...

doncs no perquè sigui el que toqui, sino perque és el que es mereix ... a fer-li mimitos.

tots aquests petits trasbalsos, bons o no, s'han de fer amb mols de mimos rits.

kweilan ha dit...

Són situacions difícils però es veu que l'estimeu i això li donarà consol i companyia.

Anònim ha dit...

Donal-hi molt d'amor... de veritat són genials i més si la vida no ha estat un camp de roses.

Ferran Porta ha dit...

La vida no s'atura i sabem que ens hem d'adaptar al que cada etapa ens va deparant, però segur que no és fàcil arribar a aquest moment. Tan segur com és que, amb el vostre amor, tot serà molt menys difícil per ella.

Toca estimar més que mai.

Assumpta ha dit...

És que és això el que està fent... repartir el seu món. I trobo que ha de ser dificilíssim.

Com diu en Ferran, ara toca estimar-la més que mai, perquè sàpiga que d'això no s'ha de despendre pas :-))

J.M. ha dit...

I és que, iaia, només n'hi ha una.

rits ha dit...

moltes gràcies pels vostres comentaris i ànims.
Ha estat una mica complicat, per la iaia, per la mare que té el cor trencat i se sent responsable, pel pare que recorda el que vam viure amb la iaia teresina, per tots. Però sabem que estarà molt bé, necessitem tots plegats una mica de temps.

bajoqueta ha dit...

És dur deixar enrera una casa amb tants records. Però segur que s'adonarà que està millor, i amb unes visites del seu nets que la possaran molt contenta cap problema :)