20/4/09

Ficar-se de peus a la galleda


M’he ficat de peus a la galleda.
O he ficat la pota de valent; com es prefereixi.

La dualitat és dins meu. No hi sé fer res.
No sé si és això de ser bessons, amb l’ascendent bessons,
Si és l’humor canviant,
La inestabilitat emocional,
El munt de tasques, activitats, responsabilitats
O si hi ha un altre perquè.

Quan hauria de sortir el meu jo més impulsiu; s’amaga darrera aquesta maleïda timidesa i inseguretat.
Quan hauria de sortir el meu jo més reflexiu; un impuls desmesurat em fa dir bajanades, escriure mails massa durs sense fonament.

I si, ja sé que se puposa que és més divertit, però, carai!



ps. Mentre deixo que tot es posi a lloc, i confio que no s'enfadin massa, un vídeo que m'ha encantat. És d'un blog que he descobert sobre anuncis.


11 comentaris:

labruixoleta ha dit...

no, no sempre és divertit que aparegui la timidesa i la inseguretat quan sentim un impuls i l'acabem reprimint. O quan sentim que hem estat massa impulsius i ho voldriem haver fet amb més calma. Jo no sóc bessons, i tb em passa. Si has escrit un mail massa dur i realment no té fonament, ets a temps d'escriure'n un altre?

El vídeo sí que és divertit! buscar coses divertides és una bona forma de deixar que tot es vagi posant al seu lloc. Una abraçada :-)))

Sergi ha dit...

Saps, he descobert que això no només és patrimoni dels bessons. Em sembla que ens passa una mica a tots (almenys a mi sí) que no estem mai del tot contents amb la nostra manera de comportar-nos, sempre ens sembla que hi ha una manera més adient. I que si fóssim una mica més així, o una mica més aixà, ens en sortiríem millor de les coses. Però si sabéssim comportar-nos sempre de la manera que toca, trobar sempre el punt just, no seríem nosaltres mateixos, perquè l'error ens fa humans, i humans és el que som. A més, d'equivocacions se n'aprèn, i ficar-se de peus a la galleda pot ser positiu. Ara no, perquè la vergonya potser no te la traurà ningú, però alguna cosa n'aprendràs, i això és el més important.

Striper ha dit...

No t'amoinis jo a vegades vaig mol fins els genolls.

Ferran Porta ha dit...

No et castiguis gaire, Rits, que les ficades de pota a la galleda són patrimoni universal; una altra cosa és que, quan ens passa a nosaltres, la mala estona no ens la treu ningú. Però ei!, tots tenim dret a un moment d'ofuscació amb resultat de mail massa dur; som humans!

Si pots posar-hi remei, fer-ho; i sinó, no hi pensis gaire.

estrip ha dit...

quines ganes de ballar provoca aquest vídeo.

ballar en llocs públics per treure's la timidesa seria una bona teràpia!

Garbí24 ha dit...

La ficada de pota es molt tipica de tothom, no et preocupis d'això .Es més important la reacció posterior , doncs es alla on es coneixen les persones.

Assumpta ha dit...

Sí, dona, si ets a temps d'enviar un altre mail per arreglar-ho, doncs fes-ho... La persona que ho rebi comprendrà que el primer el vas fer en un mal moment i ja està :-)

Bé... qui vol ballar? jejeje

M'imagino això a la porqueria indgne, infame, bruta, amb escarbats i pudent que és la estació de Renfe de Passeig de Gràcia i no queda així de bonic, eh? :-))

horabaixa ha dit...

Hola Rits,

Quina sensació més extranya. Però ja la tens localitzada. Et serà més fàcil buscar algun truc per evitar despres arrepentir-te. És un procés.

S'acaba aprenent o acceptant-ho

Anims !!!!!

Anònim ha dit...

Ei.. no pateixis, perquè en un altre moment ja marxaran, segur...

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris i suport. La veritat és que mirant-lo després em va saber una mica de greu escriure'l. Ara que em sento amb força i estic contenta no puc deixar d'escriure allò que em neguiteja. i de vegades em sap greu repetir-me, xò suposo que necessitava escriure el que em recorria per dins.

Gràcies, bruixoleta. Si vaig escriure un altre mail de disculpa. Avui m'han dit que no vaig ser tan dura i que no calia que em disculpés, xò dins meu sento que vaig fer el que el cor em demanava. I si, el vídeo era just per compensar.

XeXu, ais, això de no estar mai contents amb nosaltres mateixos,....és una mica difícil de portar. Allibera saber que ens passa a molts i que això ens fa més humans.

Striper, m'has fet riure! gràcies!

Gràcies Ferran, això del càstig, ais... si massa dura amb una mateixa... què hi farem....algun dia n'apendré.

Estrip, me l'apunto! una vegada vaig ballar enmig d'una plaça de Viena, xò esclar, fer el pallaso on et sents ben desconegut no compta, oi?


Garbi24, saps, la reacció m'ha emocionat moltíssim. M'he sentit molt estimada amb el correu d'aquest matí.

Assumpta, tot ha passat. Potser a passeig de gràcia no, però a l'estació de França?? mira que és bonica per ballar...

Horabaixa, si seguiré buscant aquest mecanisme. Gràcies!

Cesc, si tot passa i torna a sortir el sol

frikah ha dit...

Ostres com han canviat les coses x aquí... quina forma de "despullar-te" davant dels altres.
El vídeo és xulíssim. Ben bé q és cert... la'legria es transmet i a vegades les emocions només són producte d'un efecte dominó. Potser 1 dia et pispo el vídeo.
Mil petons a les teves dues ànimes q formen part de tu