25/2/09

Sobre el que dius i no dius


Una companya de feina s'apropa i em diu “avui fas millor cara. Ahir creia que ploraves i estaves trista. Per sort, et vaig sentir parlar i em va alegrar que tan sols fos un refredat”.

I llavors agafo i em miro al mirall per contemplar la magnitud de la tragèdia. I si avui encara tinc els ulls petits i plorosos, el nas que envermelleix per segons i la cara com descomposta, com devia d'estar ahir?

El fet al que em porta, però, no és tan el constipat en si (que ja sé que surt per cansament i cap de setmana esgotador), sinó recordar que moltes vegades no puc fer-hi res. La cara em delata. Diuen que tot el que callo se'm reflexa a la cara. No puc dissimular la sorpresa, la por, el sobresalt, la decepció, l'engúnia o l'empipamenta.

I en canvi, sovint també he de sentir a la gent dir-me que mai saben que em ronda pel cap. Que mai deixo entrar als demés. I sobretot, sobretot, que mai saben com em sento. La mare em diu que sóc com un llibre tancat. Quan algú em pregunta què tal, la resposta sempre és “bé, anar fent” i en canvi pot ser que dins es moguin quaranta mil emocions diferents.

Dues parts que no es corresponen. Dualitats pròpies dels nascuts sota el símbol dels bessons? De vegades, m'agradaria que tot fos molt més senzill.

ps. És que ningú pensa dir res d'aquest troç d'home?????? tanta Pe, tanta Pe (i me n'alegro, que consti), i el veritable protagonista dels Oscars va ser el presentador!!! Si un es posa a ballar, cantar, riure i fer somriure sense perdre ni un gram del seu sex-apple com ell, Hugh Jackman, no m'estranya que el considerin un dels actors més atractius (esclar que també és cert que l'acompanyava la Beyoncé).



14 comentaris:

estrip ha dit...

no l'havia vist, si que ho fa bé el noi si. A ell no li amagaries cap sentiment veritat?

Apa, rits, recupera't de tot. Que ja ve el bon temps.

Assumpta ha dit...

Jo també sóc un llibre obert en quant als ulls... si estic trista o contenta es reflexa en ells moltíssim. Fins i tot tinc fotos d'èpoques concretes en que tenia algun problema i a les fotos puc veure aquella tristesa...

En quant al noi del vídeo... jejeje... he hagut de buscar a Google "Hugh Jackman" perquè no l'havia sentit a dir mai jeje... ja saps... cine i jo... uhmmm.
Ara bé, quan l'he trobat i he vist fotos doncs sí, puc dir que està força bé :-))

Vinga, xiqueta, aquests ànims!!! :-))

kweilan ha dit...

De vegades es difícil dir el que et passa pel cap, però la cara també de vegades diu més del que tu vols dir en realitat. A mí també em va agradar el ball amb la beyoncé :)

Striper ha dit...

Busca vaig fer un post sobre " El vaig fent" aixo que diem quant ens abracariem i ens fotariem un fart de plorar.

JJMiracle ha dit...

És difícil dissimular els sentiments, però és que de vegades és millor no intentar dissimular-los. Si estem emprenyats, que es noti!

Anònim ha dit...

Tu no facis cas del què et diguin, si tu et comprens i saps perfectament què tens, no cal donar explicacions, poc a poc eh :)

labruixoleta ha dit...

vaja, quin lio, uns et diuen que la cara et delata i altres et diuen que ets com un llibre tancat... I és clar, com jo no et conec, no sé si ets tu que tens dues parts diferents, o són els altres els que es divideixen en dos grups: els que saben llegir-te la cara i els que no...

I pel que fa al Hug Jackman jo no el considero un dels actors més atractius, però tampoc puc parlar gaire pq no vaig veure l'entrega dels òscars, ni massa pel.lis d'ell...

Una abraçada :-)

Unknown ha dit...

Ostres! A mi, també, em passa això. Sóc transparent i a l'hora, puc ser un llibre tancat amb un bon cadenat. Suposo que el que passa és que se'm nota tot d'una hora lluny, però no ho explico. No sé...

Ferran Porta ha dit...

Però, no diuen que els ulls són el reflex de l'ànima? I doncs, com és possible amagar què ens passa? Podem no dir-ho, però això no vol dir que no se sàpiga...

Que estiguis bé!

Sergi ha dit...

Em sembla una mica contradictori que ho expressis tot amb la cara i que després la gent no sàpiga què et ronda pel cap. Pels que saben interpretar les expressions segur que poden detectar moltes coses. Però per fer això cal una gran coneixença, em sorprèn que la teva mare no sàpiga interpretar-te.

Per cert, la resposta 'anar fent' és la manera políticament correcta de dir 'malament, però no en vull parlar ara'. Almenys parlo per mi.

òscar ha dit...

em passa sovint, la cara (especialment els ulls) diuen una cosa molt diferent al tradicional "estic bé, anar fent" que gairebé tothom tenim com a recurs.

Xitus ha dit...

Rits, jo també em trobo amb gent que em diu una cosa i gent que m'en diu d'altra. En general però em diuen que se'm nota, que sóc força transparent, però bé, també hi ha qui m'ha dit que li aporto calma, i això si que no ho he entès per enlloc, perquè per dins sóc molt nerviós, però potser per fora el posat és diferent...No obstant també penso que hi ha gent que s'apunta a cavall guanyador: no em trobo gaire bé --> ah, ja t'ho he vist que feies mala cara ( i la cara és absolutament la mateixa que el dia anterior, i l'altre!). Suggestió?

rits ha dit...

us havia contestat a tots i totes, xò no sé què m'ha passat (el meu nivell informàtic és força baix) que se m'ha esborrat tot el comentari i avui estic molt cansada per tornar-hi a pensar.
Moltes gràcies pels vostres comentaris. M'han ajudat molt a endreár cose que no entenia massa bé els darrers dies i a posar ordre a sentiments. espero poder aclarir aques post els pròxims dies en un altre.
Un petó a tots!

horabaixa ha dit...

Hola Rits,

Llibre tancat ????? jo no diria pas aixó.

Et costa dir-ho? expressar-te ? Has d'anar perdent la por mica en mica. Veurás que tot va bé, et sentirás millor.

Una abraçada