6/2/09

Desayuno con diamantes


A la vida hi ha dies negres, però també hi ha dies vermells, que per mi són aquells on sento vertígen.
Avui n'he sentit.

Feia temps que no en sentia.

Mil i una sensacions i no saber què fer ni què dir.

Totes les debilitats a flor de pell.

Tots els qüestionaments, mancances, pors, tots, reunits en una sala d'uns 15 m2.

I tot un demà que no sé com encarar.

Potser, el millor, és anar al meu Tiffany's particular. I deixar que demà surti el sol.

ps. I en arribar a casa, el Puck gairebé vola 8 pisos avall. Ha saltat i s'ha quedat mig pengim-penjam al balcó.


10 comentaris:

JJMiracle ha dit...

Pot ser desagradable, la sensació, però de vegades és alleujant quan ja ha passat. Segur que sortirà el sol.

Assumpta ha dit...

En Puck ha estat a punt de caure però no ha passat res :-) Ja tens un motiu per somriure, eh?

I el sol ja ha sortit a l'article d'abaix... si l'hem omplert de sols!!! :-))

Preciosa cançó...

kweilan ha dit...

Segur que demà surt el sol...i les coses es veuen d'una altra forma.

Sergi ha dit...

Si vols una bona cançó que parla d'esquitllada de la pel·lícula aquesta, Breakfast at Tiffany's de Deep Blue Something.

Jo ja temo quan vingui la calor i obri el balcó, ja que en Bamboo té tendències suïcides i li encanta pujar a la barana. I són 5 pisos.

Jesús M. Tibau ha dit...

tots hem de tenir el nostre racó on amagar-nos del vertigen

rits ha dit...

P-CfACSBC2V, si de vegades alleuja i et sents descansat.
Mirarem que demà surti el sol.


Si, Assumpta, xò fa dies que els de casa m'ho diuen que salta molt alt i que qualsevol dia intentaria saltar el balcó....buf, em fa plantejar què coi tinc que fer perquè no intenti saltar!!! posar-hi plantes?

Gràcies Kweilan, així ho espero..

XeXu, gràcies per la recomenació. Ara l'escoltaré.
Buf, doncs ves en compte, fan patir, eh!!! segons la veterinària, d'un cinquè es podria salvar...

Jesús M. Tibau, si hi ha persones que el saben portar molt millor

Striper ha dit...

Que els diamants siguin dolços i sort el Puck no acabat de caure malgrat els gats s'espavilen força en les caigudes una gata que tenia la meva mare va caure de un sise i casi no es va res.

Rita ha dit...

Aquí ha sortit el sol... I el teu sol, ha sortit? :-)
Petons, maca!

Anònim ha dit...

Avui ha sortit el sol, surt i acaricia'l i deixet portar per l'aire, hi ha situacions en massa poc espai...

estrip ha dit...

així que el puck no té vertigen, que et faci de mestre en això i tu li fas de mestra en posar seny! un bon intercanvi no?