Tornar a començar.
Un nou curs.
Hi ha dies que penses què coi fas, perquè continuar? Ja no et toca, el què hauries és de jugar i cuidar els teus propis fills.
Hi ha dies que et qüestiones tot i més, però després tornes a començar, com si res, com part de la rutina, perquè omple i fa feliç. I si ja ho hauria d'haver deixat o no deixa de tenir importància perquè no la té, cadascú fa el seu camí.
Aquest curs serà complicat i dens. Alhora, sé que ja tinc més temps, ja no tinc les tasques del càrrec i només m'he de preocupar de disfrutar els dissabtes al matí amb els infants, però haver de creuar la ciutat, no tenir la vida una mica més estructurada, fa que costi una miqueta.
Per tant, tornarem a començar, sense la il·lusió d'anys passats -seria absurd voler-ho fer- però amb el convenciment que mereix l'esforç.
pd. la foto, és la casa que vam construir a colònies. Amb una campana, el camp de futbol i plena de colors. Només hi va faltar la placa fotovoltàica, però als nens, això els va ser igual. És la màgia de colònies. És el què et fa continuar.
Un nou curs.
Hi ha dies que penses què coi fas, perquè continuar? Ja no et toca, el què hauries és de jugar i cuidar els teus propis fills.
Hi ha dies que et qüestiones tot i més, però després tornes a començar, com si res, com part de la rutina, perquè omple i fa feliç. I si ja ho hauria d'haver deixat o no deixa de tenir importància perquè no la té, cadascú fa el seu camí.
Aquest curs serà complicat i dens. Alhora, sé que ja tinc més temps, ja no tinc les tasques del càrrec i només m'he de preocupar de disfrutar els dissabtes al matí amb els infants, però haver de creuar la ciutat, no tenir la vida una mica més estructurada, fa que costi una miqueta.
Per tant, tornarem a començar, sense la il·lusió d'anys passats -seria absurd voler-ho fer- però amb el convenciment que mereix l'esforç.
pd. la foto, és la casa que vam construir a colònies. Amb una campana, el camp de futbol i plena de colors. Només hi va faltar la placa fotovoltàica, però als nens, això els va ser igual. És la màgia de colònies. És el què et fa continuar.
4 comentaris:
Ah jo ja fa dies que he començat un nou curs de moment ho porto be.
Ànim!! Ànim!! Ànim!! :-))
M'encanta això que fas!! :-))
Què no veus que bonica és la caseta?? Sí que val la pena, dona!!
Abraçades!!
No digusi mai per què coi! mai... digues que s'ho val, tota lluita és per batre alguna cosa...
Striper, me n'alegro molt que el portis bé! Va anar molt bé, ahir!
Assumpta, Si que va ser maca la casa. Aquest any, ja veurem amb quina surten les fieres...
Cesc, si que s'ho val, xò de vegades lluitar contracorrent és una mica feixuc!... xò, com era...pit i amunt!
Publica un comentari a l'entrada