Abans de tot, cal dir que quan quedem per veure futbol amb els amics ens ajuntem unes quantes noies (bé, la majoria). A algunes ens agrada el futbol, a d’altres no, però és un bon moment per trobar-se i petar la xerrada. El millor de tot és l’estona compartida, però a més de tècniques, estratègies, gols fallats o encertats, que el Barça guanyi o no, en les nostres converses no tot és futbol pròpiament parlant.
Si el futbol ha de ser l’opi que ens faci oblidar de tots els malsons (només per una estona, eh! que tampoc cal perdre el cap per una piloteta), també està bé trobar-hi totes aquelles coses que acompanyen al futbol. Per exemple el ridícul que fa de vegades la Shakira (com ens agradaves i l’enveja sana que ens provocaves, però noia, què pàmfila que sembles a les grades!), cridar desmesuradament que al Mourihno li han sortit tetes, trobar semblances raonables al Tito, riures còmplices quan enfoquen el Xavi, debatre les raons perquè el Piqué sempre va amb màniga llarga, trobar que l’equipament del Valdés fa que no es reconegui amb la gespa, l’encertat tallat de cabell del Messi... I és clar, entre tanta conversa dispersa, sovint no veiem els gols. Però bé, entre aquestes converses sempre surt si un jugador és atractiu o no. Superficial, si, què hi farem! Però crec que el futbol també ens l’hem d’agafar així, com un tema superficial. I ara mateix, per a mi i sense quòrum, el més atractiu és el jefecito, què voleu que us digui.
Però vet aquí que el post no va de tot això. Si no, què hi té a veure el títol? Doncs, no. Perquè si bé és cert que la confrontació amb el Reial Madrid és de proporcions estratosfèriques, de tants partits viscuts també hem arribat a parlar dels jugadors del Madrid. I he de confessar que malgrat tots els malgrats, malgrat que sigui un barroer, el més atractiu, per a mi, és en Xabi Alonso. Si, que voleu, qualsevol pot tenir una taca negra, no? O us pensàveu que diria l’Özil? Doncs si, el trobo un personatge ben atractiu, potser per la meva debilitat cap als bascos, potser per la seva elegància fora del camp....
Però el pitjor està per arribar. Encara us indignareu més amb mi (fins i tot pot ser que decidiu no venir més per aquí, ho assumeixo). Resulta que ahir dijous, Xabi Alonso va ser trending topic al twitter perquè hi ha gent que li escriu malament el nom (lamentable!) i hi vaig ficar el nas. I vaig descobrir el seu twitter oficial.
Els twitters dels jugadors, al meu parer i sense seguir-ne gaires, son força lamentables. Es fan la pilota els uns als altres, s’alegren pels partits, parlen d’esport i de tant en tant fan alguna brometa, però tot amb poca substància (com poca substància pot tenir el meu twitter, però bé, no sóc pas personatge públic i de fet tampoc demano a un futbolista que parli de grans coses, tampoc seria just). Però va i descobreixo tot un personatge. On parla poc de futbol i si de series de televisió, de pelis i de música, molta música (i on coincideixo força amb gustos). On penja fotos personals com podríem penjar qualsevol altre mortal i parla de la feina i dels companys, també com un altre mortal (però és clar treballa pel Madrid!).
I què faig jo ara? No puc seguir el Xabi Alonso!!!!
O si? Perquè ostres, si no fos jugador del Madrid el trobaria un personatge interessant per seguir.
Però és que és del Madrid!!!
I així una bona estona.
Asserenada i havent donat més voltes de les necessàries en una tonteria tan gran, he pres una decisió.
I val a dir que no us penso dir què he fet, però espero que llegint el post, encerteu si m’he deixat endur pel cor blaugrana o si la raó de poder aprendre i donar al futbol la seva justa importància.Ps. Si, si, post completament poca substància, d'acord . I novament, llarg!
La foto, de una de les cases on anem.
Ah, i per cert, si hi ha alguna frikada que hauria de saber, doncs serà benvinguda, que d'aquest noi en connec més aviat poc. Ah, si el desastre que va fer a la celebració de l'Eurocopa, xò no vam ser tan benèvols com amb en Messi amb la celebració d'un dels títols del Barça..