2/8/12

Inflar les veles



"Dóna'm força per cridar,
que si l'aigua és amor, 
jo de pedra no sóc.
Mulla'm un altre cop"

Per un instant, per un cap de setmana, tot s’atura.

La brisa del mar en una estona serà un vent fort que no ens deixarà dormir plàcidament del tot, però ara s’emporta els neguits. Totes les llàgrimes vessades pels maldecaps que ens envolten, els cruiximents de patiments i els somnis que no arribaran.

La lluna es reflexa en mirallets de plata damunt la mar salada. S’enlaira tímidament després que el sol hagi lluït esplendorosament i hagi cremat esquenes durant el dia per pondre’s entre colors suaus.

I els peixets van picant l’esquer, tot i que és ben bonic veure’ls nedar per sota el mar.

L’aigua freda de la costa brava refresca els peus atrotinats i adolorits però també refresca les idees.

Música suau, un gotet de vi blanc i la millor companyia. Aire, ulls tancats i sentir-se completament en llibertat. Lliure!

Es pot demanar més? Si, es podria. Es podria esfumar la tos seca que fa un mes que ronda, podria no neguitejar pels diners que val el cap de setmana, podria tenir uns braços envoltant o el conveciment que demà serà millor. Però no es pot tenir tot. Però no cal. Algun dia tot arribarà.

La Meva Terra es el Mar by Lax'n'busto on Grooveshark


ps. Cap de setmana en un veler. Només faltava un dels indispensables, xò de fet es mareja, no li podiem demanar més. I no us penseu que és car. Fem veler de pobres, amb tot el menjar de casa, compartit, no surt molt més car que d'altres activitats. I en canvi, ho sembla. Això si, ara potser dos anys més sense pujar-hi.
Per cert, una de les meves cançons preferides de Lax'n'busto. 


8 comentaris:

XeXu ha dit...

Els meus amics solen fer això, a mi no m'acaba d'atreure, però ells tenen el títol de patró, i quan és temporada hi van relativament sovint. Sempre em diuen que m'hi apunti, però mai no ho he fet. Algun dia hi hauré d'anar, no?

Molt bona la cançó, és d'aquelles que no tens com una de les grans del grup, però que després no falta a cap recopil·latori, per dir-ho d'alguna manera. M'agrada molt.

joan gasull ha dit...

aprofita aquests bocins al màxim....cal fer-ho, ens donen vida

Assumpta ha dit...

Caram!! :-))

Doncs a passar-ho bé!! :-)

... I, vigila, no toquis res... hehehe deixa que ho facin tot els demés, encara cauria algun pal del veler!! :-DDDD

mar ha dit...

és fantàstica la sensació de llibertat que tens dalt d'un veler!

una experiència per repetir!

petons bonica i a gaudir de tot el que tenim que segur que és molt!

Audrey ha dit...

Ostres...com m'agradaria provar-ho algun dia!, qualsevol experiència vora al mar, sempre és tan magnífica. M'agrada la pau que desprén el teu escrit.

Abraçada!,

rits ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. Un cap de setmana que quedarà ben profundamente i marcarà l’estiu!
Un petó a tots!

XEXU, va, anima’t a anar-hi, potser pots començar en un dia, sense fer-hi nit. I sobretot, has de provar-lo si et ve de gust. A mi m’agrada, tot i que em suposa sentir que perdo el control, que em sento molt patosa pel barco,… xò sentir l’aire a la cara, sentir el mar, és preciós.
Afortunats els teus amics que ho poden fer sovint!
I si, una cançó que no pot faltar en cap recopilatori!

JOAN GASULL, amb els dies que corren, i tant que cal tenir-los i agafar-los perquè ens donin força per seguir endavant.

Ai, ASSUMPTA, que alguna en vaig fer! Sort que ja em coneixen!!!!

MAR, i tant que és increïble. Dóna molta força.
I tant que és molt. Sovint no ho valorem prou.

AUDREY, aviam si ho pots provar aviat. Perquè reconforta i molt! Aquest cap de setmana m’ha portat molta pau. La necessitava.

Un petó!!

El porquet ha dit...

Arribo tardet, però espero que passessis un cap de setmana meravellós, a bord d'un veler, i en bona companyia!

rits ha dit...

Mai és tard! Moltes gràcies! Va ser fabulós!!