22/8/12

Bocins d'Astúries


★  El verd esperança d'aquestes terres.
La fresqueta a les nits.
Els falcons milans. Son preciosos. De fet, tots els animals que hem vist, que no han estat pocs!
Els Picos d’Europa.
Remullar-se després de les caminades per a les que estic poc en forma.
“El grupo”.
Quan tot el difícil és fàcil.
La cala de San Antolín, Llanes.
Les peripècies amb les canoes.
Converses a mitja veu.
Vetusta (morla?)
El congost de les xanes.
Les aventures del “palo de serpiente”.
Els formatges, carns i peix.
Les gents ben agradables.
Aparcar, ben aparcats, tots els maldecaps.

Gotye - Somebody That I Used to Know (feat Kimbra) by Gotye on Grooveshark


ps. I quins son els vostres bocins de dimecres? 
els meus, els records de les vacances, no estan gens malament! La cançoneta, tot i que trista, és part de la BSO d'aquests dies, i mira que em va costar, però ara no me la trec del cap.De fotografies, en podria triar molts racons, però al final he agafat aquest, un bosquet, com el dels déus d'en Ned Stark, entremig del Llac Ercina i Enol, als Picos d'Europa..

15 comentaris:

XeXu ha dit...

Difícil competir avui, les vacances queden lluny, i tu encara les tens fresquetes a la memòria. A veure si les pots mantenir aquí una temporada més.

Assumpta ha dit...

Què preciosa la foto! :-))

Molt ben pensat això de fer uns "Bocins d'Astúries" :-) Jo no conec res de res del Nord d'Espanya i m'agradaria molt visitar Astúries i Cantàbria...

El millor de tot el que expliques, poder desconnectar (i si és amb formatge, millor!! hehehe)

Com que jo no tinc res especial per explicar aquest dimecres ni aquesta setmana, em posaré una "disposició addicional" que permetrà que expliqui moments bonics de qualsevol dia d'agost, encara que sigui una mica més antic (hehe)

- Un parell de dies que vaig anar a Terrassa, a casa la meva germana. Durant el dia fa molta calor, però per la nit les temperatures baixen força i et pots tapar (amb llençol).
- El preciós i agradable Viena de Terrassa.
- La fantàstica botiga de l'Abacus de Terrassa (l'Abacus més maca que he vist mai, gran, molt ben assortida, endreçada, i un edifici "de luxe")
- Que, com faltava poc pel meu sant, vaig sortir de l'Abacus de Terrassa amb tres llibres nous: un regal de la mare, un de la germana i un d'en Josep Lluís.

Podríem dir que el millor del meu agost ha estat a Terrassa... Ei, que és molt maca!! :-)))

zel ha dit...

Ostres, ja hi seria en un cluc s'ulls, quina enveja...

Gaudeix, gaudeix!

Ferran ha dit...

Molt bé moltes coses, eh, Rits? però aquesta "fresqueta a les nits" com que bravo i bisos d'empeus, no? :)

fanal blau ha dit...

Ai quines ganes tinc de tornar-hi!
:)
Una abraçada, bonica!

DooMMasteR ha dit...

Llegint els teus bocins em venen ganes d'agafar un tren i anar-me cap allà :-)

I dormir per les nits... quin luxe ;-)

Un petonàs!

El porquet ha dit...

Em quedo, i molt, amb el darrer bocí. Fora maldecaps, fora preocupacions, fer-ho tot més planer i senzill. Indubtablement és un bocí que engloba la resta, o provocat per tots els altres. La cirereta del pastís!

Per favor, la cançó de Gotye a mi em va entrar a la primera. La trobo brutal! Suposo que em va recordar molt i molt els meus idolatrats Police i per això de seguida em va enganxar. De lo milloret que ha sortit en força temps!

jomateixa ha dit...

Astúries és fantàstic. Quina embeja!!

Elfreelang ha dit...

quins bonics bocins asturians! ai els meus bocins de dimecres els tinc botzinats per la calor!

Martulina Divina ha dit...

Què bé Astúries: muntanyes impressionants, platges molt maques, gastronimia excel·lent... què més pots demanar? Un secret: la meia iaia materna és asturiana, però va deixar la terra als 10 anys, per la guerra. Es va moure cap a Catalunya amb 3 germans més, els altres els hi van matar els nacionals... i ara, la dona és més catalana que ningú. Jo vaig anar a Astúries, però ella no..., li porta mals records. Però va estar contenta que jo anés a Priede (el seu poble) i li digués que vaig anar per aquells camins. Sembla mentida, ara té 85 anys i gairebé no sap parlar castellà...

Alba ha dit...

Quines vacances més xules! Tinc ganes de veure algun cop aquest verd tant verd... De fet, el nord d'Espanya el tinc gairebé tot pendent!

Yáiza ha dit...

Fa uns anys vaig estar de vacances per allà i en tinc bon record! Hi anava amb la family (petita família), però vam llogar una caseta enmig del monte i vam estar d'allò més tranquils i, com tu dius, envoltats de verd a totes hores.

rits ha dit...

XEXU, ho intentarem. Tu recorda les teves, segur que no son fa tant.

ASSUMPTA, moltes gràcies. La veritat és que no estic massa contenta amb les fotos que he fet, ais..
Son unes terres ben maques. Cantabria vaig estar amb l’escola i la família fa uns anys. La veritat és que et recomano molt més Astúries. Tot és molt maco! A i el País Basc!
M’encanten els teus bocins. Terrassa tb és molt bona per a mi, tinc gent molt maca, ah, i és la terra del Xavi Hernandez!!

ZEL, gràcies!!!

FERRAN, doncs si, molt bé!!! Com enyoro la fesqueta!

FANAL BLAU, doncs mira, una excusa per fer una escapadeta! Una abraçada tb per a tu!

DOOMMASTER, mira que et queixes del tren i en el fons t’encanta!!hehehe. Una terra ben maca, i si, amb el que ha costat dormir aquests dies, enyoro la fresqueta d’allà.

PORQUET, completament d’acord. Necessitava molt aquesta desconnexió.
Si que és maca la cançó però potser precisament perquè em recorda Police, no m’acabava de fer el pes. I no perquè no m’agradi Police sinó xq ho trobava massa copiat.

JOMATEIXA, gràcies! Em sap greu provocar enveja, tot arribarà, segur!!

ELFREELANG, espero que aquests bocins t’hagin portat una miqueta de fresqueta, que a tots ens fa molta falta! Que s’acabi el calor ja!

MARTULINA DIVINA, quina història la de la teva iaia! Si li porta mals records és normal que no vulgui anar-hi xò que alhora li faci gràcia que ho coneguis!
Em recordes la meva mare. Ella tb és de família castellana i en canvi ara gairebé no el sap parlar!!

ALBA, doncs quan tinguis ocasió, te’l recomano molt i molt. La part d’Astúries i el País Basc son mooolt recomanables.

YÁIZA, nosaltres tb vam estar en una caseta enmig del monte. Es porta molt allà i realmente gaudeixes molt més del paisatge.

Un petó per a tots i totes!!

Sergi ha dit...

Veig que hem anat de vacances al mateix lloc. Jo no era el primer cop que anava a Astúries i probablement tampoc sigui l'últim. Alguns asturians exageren dient que aquella terra és el paradís. Però tampoc exageren tant.

rits ha dit...

Moltes gràcies per la teva visita i comentari, SERGI!
Tampoc sé si exageren tant, amb el menjar si que exageren de valent!!
Em sembla que erem uns quants catalanets per aquelles terres aquest estiu. Jo tb espero tornar-hi!
Un petó,