20/8/12

Caòtica v(r)ita



Si ets un desastre, ets un desastre. No hi ha volta de full possible. És com demanar-li a un cranc que camini endavant.


Si se suposa que a l’estiu la vida s’atura com si anés a càmera lenta per poder gaudir de totes les coses bones que tenen les vacances com son  els vespres entre copes, les festes majors, els banys fresquets, una bona orxata, una bona lectura ... i així poder-se desfer d’aquesta sensació d’ofec per la calor insuportable, doncs resulta que no. No és veritat del tot. Sobretot (o potser només) per als desastres.


Dos setmanes de vacances! Això és el que he tingut. Crec que feia anys i panys que no tenia dues setmanes de vacances durant el mes d’agost. I com han passat? Com un sospir, com si anessin a la velocitat de la llum. I tot el que volia fer, ha quedat a mitges i mig girat. O ni començat.


Cert. 10 dies a Astúries sí que han estat vacances. Una desconnexió més que necessària (o si més no, més del que creia) on no és que la vida s’hagi enlentit sinó que ha estat viscuda plenament a cada segon.


Però entremig: el caos. Un mes de juliol de pega per oblidar i un agost on és mentida que la ciutat quedi buida però que m’és un mes estrany anímicament. L’ordinador a mig refer, la tele a puntet de caramel, la neteja i les visites de la casa per llogar l’habitació, rentadores pendents, maletes trencades, sancions per tramitar, subvenció per renovar, paperots que no es troben per enlloc, proves mèdiques, visites per anul•lar i trobar nova hora, el reader que no baixa, comentaris per respondre i mil posts al cap, regals que es passen, oblits que fa mal tenir-los. El timó de la nau completament desbocat. I la fresca de la pluja que no arriba. 


Les piles estan carregades a base de caminades, remullades, aire fresc, carns, peixos, formatges, riures, confidències ... d’aquests dies per terres asturianes i que haurien de servir per posar ordre a les idees i a tot aquest caos. Que si fer llistes, que si posar prioritats, projectes, que si no perdre el temps. Però desenganyar-nos(me). En 48h ja m’he tornat a embarbussar en mil i una coses jo soleta. Potser la perspectiva no és de caminar enrere sinó endavant, però tot es torna a acumular.


Algun dia aprendré dels organitzats dels meus amics? Crec que no. Però per si algun dia passés, continuo sobrevivint en el petit caos, on de fet, tampoc s’hi està tan malament.

que te voy a decir by Fito y Los Fitipaldis on Grooveshark


Ps. Potser tocaria parlar del viatge, xò això ja arribarà. 
El que si que vull és agrair-vos la nominació al c@ts. Ja fa dies i dies que varen sortir i aterro ara. La veritat és que m’ha fet molta il•lusió, doncs sóc ben conscient (i ja ho he dit en algun post) que he baixat molt la meva vida a la catosfera. I el fet que tot i així encara us continuï agradant aquest petit racó com per proposar-lo entre d’altres blogs ben bons, m’afalaga, alhora que em sorprén. I tb m’esperona a continuar entre vosaltres, entre aquesta petita gran xarxa d’amics. Moltes gràcies! Un petó per a tots.





16 comentaris:

XeXu ha dit...

Llegint el teu escrit no sé si pensar que estàs bé i descansada, tot i que amb moltes coses per fer, o estàs fatal i decebuda de tot plegat. Ei, que has anat 10 dies a Astúries i deu haver anat molt bé, no? Doncs queda't amb això, si això si que són vacances (10 dies) i en total han estat dues setmanes, vol dir que la major part del temps has estat de desconnexió i la mar de bé. No hauria d'importar més això? Tornar a la feina és fatal, però és el que hi ha.

Felicitats per la nominació, un any més ets allà, i no és pas de casualitat. Sort en la votació final, encara que siguis competència!

Yáiza ha dit...

Caram, m'he estressat només de llegir el teu poooost! Quantes coses!!! En tot cas, ja és propi de les vacances, una mica de desorganització... Segur que la tornada a la rutina ho va posant tot a lloc, no trobes? Jo espero que sí, vaja! Apa, ànims amb la tornada i anar fent.

Mireia ha dit...

A mi m'ha passat com al Yaiza m'he estressat només llegir-te... o potser és que demà torno a treballar i ja em torna a estressar tot.

genials 10 dies de deconenexió!

Martulina Divina ha dit...

jejeje.... doncs jo em sento totalment identificada amb la Rits. Encara ric mentre escric, però mentre llegia el meu cervellet anava fent ... "i tant", "mira i gual que jo", "quanta raó té!". Total que tot i estar d'acord amb en Xexu que t'has de quedar amb el millor, jo estic com tu, per tant, ànims que ens en sortirem. Jo ara a més, tinc tanta pena d'haver tornat a començar que tots aquests "pendents" que hauríem de posar en una llista per EXECUTAR, no els puc ni posar enlloc... ufff, amb aquesta calor només em ve de gust fer migdiada (que entrar a treballar a les 8 a l'agost quan no és fàcil anar a dormiar aviat, costa moooolt), llegir i mirar sèries.... Ànims Rits, ens en sortirem. Una de les coses de la llista que faré serà posar EN MARXA el blog i posar-me al dia!
Una abraçada. I disculpa la llargada, però és que m'ha fet molta gràcia veure'm tan ben reflexada.

Ferran ha dit...

Sí, sí, jo també sentia una certa taquicàrdia, a mesura que t'anava llegint. De debò, eh?, que a mi m'agrada mooolt la calma xixa, i aquest seguit de coses i més coses...

Jo, francament, em quedo amb el final, quan dius que "de fet, tampoc s'hi està tan malament". Voilà, ja ho tens: banya't en el petit o gran caos en què vius, i assaboreix-lo! Saps una cosa? en l'ordre tampoc no es troba la felicitat (secret d'organitzat ;)

Alba ha dit...

Mai he estat a Astúries i sempre n'he tingut ganes! T'ho devies passar bé no?? Segur que sí!!!!
La tornada és dura i suposo que sempre tenim al cap coess que "haurien de ser" i al final no són, però hem d'aprendre a acceptar el nostre caos. Jo m'hi poso la primera!
Un petonàs i felicitats per la nominació!!!

Assumpta ha dit...

Nenaaaaaaaa deu dies a Asturies no permeten queixar-se de res!! Pensa en els pobres desgraciats que estem aquí suant, sense caminades, remullades, aire fresc, carns, peixos ni formatges...

En aquest món, la perfecció no existeix... és IMPOSSIBLE voler estar sempre bé i que tot rutlli, no cal esforçar-s'hi perquè no pot ser... Per tant, gaudeix del que has pogut fer, dona!!

Segur que els teus amics organitzats són més avorrits que tu! :-DDD

La nominació és súper merescuda... Ets tan "negativa amb tu mateixa" que no t'adones que el teu blog és molt millor que com tu el el veus!! ;-))

kika ha dit...

m'encanta el titol! :-)

DooMMasteR ha dit...

Eeeeemmmm uuummmmm aaammm ah sí! Bentornada! :D

Els retorns sempre son durs... L'únic que es pot fer es aterrar de mica en mica i navegar pel caos de mica en mica.

I per relaxar-se res millor que recordar el viatge, que sembla que ha anat prou bé ;-)

DooMMasteR ha dit...

Ah! Felicitats per la nominació! Ben merescuda!

cantireta ha dit...

Vinga, felicitats!!, i a treure brillo amb alegria a tot el que fa la vida/Rita a cadascú :)
Petons!

Elfreelang ha dit...

Bentornada rits! i no t'estressis per res fes durar la sensació asturiana..ai el caos ...jo visc en caos i m'agrada...ei i ara que has tornat felicitats per la nominació!

El porquet ha dit...

M'hauràs de presentar algun amic d'aquests que dius que tens tan organitzats, perquè jo i els meus... buf, no ens en sortim. Sempre amb la sensació de no arribar enlloc. Ara mateix tinc la nevera buida... ahir hauria d'haver anat a comprar però no vaig poder. Ahir mateix se'm va passar trucar els meus cosins bessons per a felicitar-los l'aniversari, ahir mateix havia d'haver anat a regar les plantes de casa els meus pares que són fora... res, no vaig fer res de tot això. Vaig estar fent coses, però ara penso que tot el que volia fer no ho vaig fer. Caos? Angoixa? Bé, cal acostumar-se una mica a viure en aquesta sensació de no arribar enlloc per a que no et superi!

Ànims! Que els 10 dies a Astúries ja no te'ls treu ningú!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Era un post contradictori, en sóc conscient, xò ahir vaig trobar un aforisme de Joan Fuster que em va alliberar una mica “Les meves contradiccions son les meves esperances”.
El cert és que com em puc queixar després de les vacances? Però he tingut un parell de dies baixos, per la calor, la tornada.... i malgrat no ho volgués reflectir, em sembla que no ho sé fer gaire. Un petó per a tots!!!

XEXU, lamento l’estat confús. Segurament tota jo estic confosa, hi ha de tot. Xò tens raó, em quedo amb el bo de les vacances i aviam si sóc capaç d’anar solucionant i posant ordre.
Encara que pugui semblar falsa modèstia, no ho és, estar nominada em sorprèn, afalaga i cohibeix. No crec que m’ho mereixi, i menys per deixar anar les menjades de coco que porto com a reflexions, em descol•loca una miqueta. De competència, res de res, ja em sento premiada! A més, amb els monstres catosfèrics com tu amb qui comparteixo nominació com vols que pensi en competir? Hehehe. Felicitats per a tu tb.

YÁIZA, doncs imagina’t, així és com em sento, estressada. Masses coses en les que tenir que pensar.
Ai si només fos desorganitzada per vacances! Té la seva part de gràcia xò quan topes amb problemillas i s’acumulen, doncs ja no fa tanta gràcia.
Com dius, anar fent!

MIREIA, espero que la tornada no hagi estat tan dura com la meva i que en canvi els teus dies de desconnexió si que hagin estat fantàstics!!!

MARTULINA, quin goig tornar-te a llegir!! Espero amb delit que tornis a la catosfera!!! I res de disculpar-te per la llargada del comentari! Al contrari, m’ha encantat!!!
I gràcies!! Alleuja saber que hi ha qui es pot sentir identificat! (encara que em sap greu alhora).
Tan debó sigui cert, ens en sortirem!! A dies n’estic convençuda, a d’altres,... no tant. Aquests pendents d’executar se’m fan muntanyes, de vegades.
Com entenc lo de les migdiades! I dormir d’hora? Ho pot fer algú?

FERRAN, i com t’ho fas? Algun secret que puguis compartir? Xq a mi m’encanta l’anar fent, amb calma, sense atabalar-me,.... xò de vegades,.... ais que molta calma em porta moooolts mal de caps.
Si, ja ho sé, em queixo massa. Certament, no s’està tan malament i sovint tinc el meu caos en la meva mesura, xò hi ha vegades que la rits capquadrada es desborda per la rits caòtica.
La felicitat es troba sentint-se bé, ja ho sé. Només així s’apren a gaudir del què tenim, oi?

ALBA, ha estat un molt bon viatge, gràcies!
La tornada se m’ha fet massa durilla, què hi farem. Aviam si es va posant coses a lloc.
Novament, moltes gràcies per la felicitació.

ASSUMPTA, si, ja ho sé, no m’hauria de queixar ni ser tan perapunyetes i negativa amb mi mateixa,.... xò crec que és una marca de la casa.
No pretenc que la meva vida sigui perfecte, uix!!! Què va! Simplement, se m’han ajuntat moltes coses que no són fàcils de portar, per molt que sembli que la meva vida és fàcil, no ho és. Però tens raó, m’he de quedar amb el bo que he fet. Algun dia n’aprendré!!
Ups, els meus amics son molt més divertits que no pas jo!!
No sé si és merescuda o no, però us agraeixo molt les felicitacions i suport. I encantada que seguiu estant a gust a casa!! Mmm, una maneta de pintura no li aniria malament! Aviam si aconsegueixo posar-m’hi!

rits ha dit...

Un secret, KIKA? a mi tb!

DOOMMASTER, un post massa estrany, en sóc conscient, els retorns com costen!!!
Et faré cas i tindré el viatge ben present, xq si, va anar força bé. Amb les seves cosetes, xò prevalen molt les bones!
I moltes gràcies per la felicitació!!

CANTIRETA, miraré de treure-li suc!

ELFREELANG, gràcies!
Aviam si puc ser capaç de fer perdurar les sensacions asturianes, i els aires!
A mi tb m’agrada sovint el caos. No m’hi estic malament, amb els meus despistes, els oblits, les coses que s’acumulen, xò ara visc moments de crisi, i les crisis son per a canvis i actuar, i això en el món del caos, doncs no quadra massa. Què hi farem!

PORQUET, hehehe, aquesta sensació de no arribar enlloc tb la tinc i segur que les coses que et van passar ahir, m’han passat més d’una vegada. Quan em passen totes aquestes coses, doncs faig com tu, de fet ja hi estic acostumada i tinc truquillus perquè no em passi tant (agendes apuntades, post-its a la nevera, ...) xò ara el que m’ha superat és tot de coses que he de fer per sobreviure, temes no tan fàcils i que tots junts, buf... son un pal. Però certament, 10 dies que ja no me’ls treuen i que m’han de servir de força per tirar endavant.
Ei, recorda d’anar a regar les plantetes! Que amb la calor que fa pobrissones!!

Un petó per a tots!!

XeXu ha dit...

Potser serà que fas reflexionar a qui llegeix, apropant-nos les teves sensacions i els teus maldecaps, ens fas propera la teva realitat, i això fa pensar.