24/10/18

L'armari

Fa un temps que, gràcies a un compte d’instagram, vaig conèixer El safareig, una botiga del barri de Gràcia on la Merche, experta adroguera de tota la vida, ven productes de neteja i higiene personal a granel ecològics i biodegradables. A més, si portes l’envàs, te’l descompte del pes del producte. Cal dir que, no sé si és l’efecte envàs o si és que cada cop n’hi ha més, però no resulten molt més cars que els productes del supermercat i en canvi, contribueixes  (encara que sigui una aportació molt minsa) a la sostenibilitat del planeta i també a l’economia de proximitat i de detall.

No és que sigui clienta habitual, no em queda massa a prop de casa però m’he aficionat al xampú, que és una delícia i pots posar-hi aromes. Tot i així, a mi, els perfums forts no m’agraden i tendeixo en tot el que puc a les olors neutres. Com que anar a aquesta botiga és una mica una excursió, vaig col•leccionant envasos i quan tinc necessitat de xampú, aprofito per incorporar productes com el sabó de les mans o unes escames per a la roba blanca. I cada visita, cop provo algun producte nou.

Ahir vaig pujar amb la intenció d’incorporar el suavitzant. En té tres i em va dir que els olorés per triar-lo. Evidentment per gustos, vaig agafar el més neutre, el de marsella, però em vaig emportar una sorpresa que encara em fa somriure. El suavitzant rosa, el de flors. Quan el vaig destapar em vaig transportar directament a l’armari de la iaia Teresina. Aquell armari que m’agradava tant obrir i remenar quan era petita; agafar el vestit llarg de tul blau marí dels primers anys vint per ballar o capficar-me ben endins aviam si trobava aquell vestidàs de la foto del ball d’envelat. Remenar entre cotilles i visos embolicats amb molta cura amb paper d’estrassa. Acariciar la suavitat de l’abric d’astracán i espantar-me amb el coll de guineu. Aquell armari noucentista de formes arrodonides que tenia tan vist que no li donava cap tipus d’apreci fins que de gran, he entès que era una joia. I encara ara, somric.

Pd. En aquest post no hi ha fotos, doncs no en tinc cap, de l'armari. Sols queda en el meu caparró.
Ah, també em vaig comprar una nova espuma de cabell. Estic convençuda que part de la caiguda de cabell, a més de l'estrés, és pels productes agressius de marques conegudes. Aviam si tinc sort i funciona.

9/10/18

Tardor 2018

Florence + the machine, you've got the love

Ja fa dies que és tardor. La fresqueta ens deixa dormir amb la finestra tancada, amb llençol i cobrellit; quin gust!

És la meva estació preferida. Ho he dit tants cops. La lluna plena d'octubre, els capvespres curts però preciosos, els colors dels boscos, prats i conreus, les platges buides,....

Aquesta tardor l'encaro amb optimisme. Em convenço que ara ens ve una etapa positiva a la família; encara queden ferides obertes per guarir, decisions a prendre, canvis a afrontar. Però no els puc viure amb angoixa sinó amb un convenciment que ens faci avançar.

Necessito descans i centrar-me en mi mateixa. I això m'està fent trontollar per dins i fora, doncs l'estar tan pendent dels que estimo m'ha fet sortir durícies als peus, xiulets a les orelles, mal de cap, dolor muscular ... I toca encarar els reptes que tenia per aquest any que per diversos motius s'han anat posposant.

Reviso els propòsits d'estiu, n'he complert ben poquets. Així, que els de tardor intentaré que siguin just en la mesura dels grans reptes a complir:

- Escriure la llibreta. Tinc esborranys i apunts per damunt la taula del menjador.
- Construir el blog-llibre dels 10 anys de blog. Tinc la idea al cap, però renoi, no m'hi poso!
- Aprendre a cosir a màquina. Ja m'he apuntat a un curset a Sant Cugat que em fa molta il·lusió!
- Llegir Ma. Aurèlia Campany. Tornar a reservar el llibre a la biblioteca.
- Fer una escapada, on sigui però escapada. Tinc tantes propostes!! que arribi novembre i les vacances pendents!
- Fer neteja a casa i caixes. Almenys, ja tinc caixes.

ps. I quins són els vostres propòsits actuals? 
Sempre en poso 10, però crec que prefereixo escurçar i aviam si els compleixo.
La foto, cabernet del Priorat que a hores d'ara ja està collit.