11/6/13

Sense música que escoltar

Porto un parell de dies que cada vegada que poso l'ipod començo a passar cançons, cançons, cançons.... cap m'agrada. Totes les trobo lletges, sense melodia, sense alegria ni ganes de res. Ni les del grup que més repeteixo darrerament. El fet és que, en aquest cas, les seves lletres em fan massa mal. No hi ha cançó que recomforti.

Ni l'onada de grups catalans, ni les tendències, ni els anuncis, ni les darreres sortides. Res. Ni una inspiració.

Ni mirant enrere. Aquest matí trobava en un instagram d'algú modernet, gipigi, gafa-pasta o hiptser, com sembla que se'ls diu ara, una caràtula d'un dels grups de la meva joventut, del brit-pop dels 90. En arribar a casa he pensat imitar-lo, però la fotografia no ha quedat gens bé, i el CD m'ha semblat a anys lluny.

Per cert, l'intagram no fa que totes les fotografies siguin maques. 

Potser és que no toca mirar enrere i deixar-se descobrir noves maneres de fer música, però fa dos dissabtes vam tenir una curiosa experiència. Després de cinc anys negant-me a anar-hi, vam celebrar el meu aniversari tornant al meu local preferit de quan tenia vint-i-pocs. Vam anar a Razzmatazz, i amb totes les pors i prevencions, temint veure jovenalla, guiris,... no va estar malament, però ja no és el meu local. I és que  no ho ha de ser. En un moment de la nit, s'obre la tela que esguarda l'escenari dels concerts i apareixen dos músics, amb sintetizador i una bateria i comença una música estrident i de tal potència que les tres fèmines del grup vam haver de sortir corrents tapant-nos les orelles de mal. El porter es va riure de nosaltres i ens va explicar que eren un grup molt seguit, tot un luxe de sessió. El cert és que tots els joves baixaven corrents de les altres sales i vam acabar tornant a entrar on els nostres companys masculins estaven extasiats explicant com t'havies de posar a saltar per seguir el ritme i que el cor s'accelerés i anés en concordança amb la música. Tot una experiència, es veu. Però per la que crec que ja estic massa gran.

Aquest cap de setmana, per contrarestar, les tres fèmines vam anar a un altre local, força conegut, i també ben car, per trobar gent de la nostra edat. Però, tampoc hi encaixem. Sincerament, podriem comptar amb els dits de les mans els nois que anaven amb samarreta i no camisa. I les noies, en fi, que diguem que desentonàvem una mica per poc arreglades.

Total, que no hi ha música que em salvi de res. Potser és que no hi ha inspiració per res. Però com aquesta va i torna, caldrà estar atenta per quan torni. Hi posaré orelles.

Per cert, fa calor.

ps. Així doncs, acceptaré de bon grat qualsevol recomenació!!

No se m'escapa que també fa ja unes quantes setmanes que em costa moltíssim trobar una cançó per als posts. I per cert, m'encanta mirar fotos d'instagram, que consti, xò tot i tenir-hi un compte, mai l'he fet servir. 
De debò, no totes les fotos cal penjar-les.... i no m'agrada la calor. Ja no me'n recordava. Però aquesta, encara que semblava que no, torna.

16 comentaris:

joan gasull ha dit...

Estàs davant d'un canvi de cicle.....ara en comença un de millor. Pots fer tot el d'abans i tot el que et vingui de gust.

XeXu ha dit...

La música va una mica a temporades, i com te l'agafes. Quan et dóna per escoltar bé la lletra, totes les cançons se't posen malament perquè et porten aquell record o tal altra, o et sembla que descriuen la teva vida, encara que res més lluny de la realitat. Si ara no és moment d'escoltar res, encara que sembla estrany en tu, dedica't a altres coses, llegeix més, no cal que posis música aquí al blog, tot sortirà sol.

Carme ha dit...

Jo fa dies que no poso gaire música enlloc, ni a casa ni al cotxe... i hi ha moments que també les lletres em posen trista... però, tot passa, al final un bon dia hi tornes i la música et torna a agradar.

pons007 ha dit...

Recomanació? De música ni idea, però d'instagram em pots seguir a mi ;D

Sergi ha dit...

A mi, curiosament, m'agrada tota aquesta música que no et diu res ara. I últimament escolto grups catalans i també brit-pop dels 90.

Però entenc el que dius. Moltes vegades la música no és "útil". Moltes vegades estàs trist i justament et venen ganes d'escoltar cançons que et posen més trist.

Gemma Sara ha dit...

Doncs jo he descobert fa poc el Joan Colomo ("El Xiprer" m'encanta però molt), de fet ja m'agradava una versió que va fer per a la Marató "Sólo se vive una vez". També m'agrada molt el Pau Vallvé, tot molt tranqui, com pots observar, i l'últim dels Manel també té cançons molt maques, tranqui again. Això va a ratxes, sí, no t'estressis pas, ja t'engaxarà algun grup o alguna melodia...
Locals... dona, com el Magic, cap (crec que ja ho he dit en uns tres-cents comentaris d'arreu ;) a més, tu estàs a la mitjana d'edat, i encara no t'hauràs tornat transparent per a la meitat de la població allà congregada ;) Encara hi vaig molt de tant en tant i sempre estic feliç com una perdiç. Petonets

Gemma Sara ha dit...

Espera, la Sara et recomana Eurovisió 2013: Dinamarca, Espanya i Malta (sí, la culpa és nostra....)
Catalunya a Eurovisió!

Assumpta ha dit...

Després de llegir el post encara m'alegro més que t'agradés la meva descoberta de la Yael Naïm! ;-))

Té, una cançó que a mi sempre m'anima! ;-)

sa lluna ha dit...

Ja passa això de les cançons que et porten records ... de vegades les cerques i altres millor ni trobar-les. La meva solució en aquests casos és posar música clàssica o de relaxació, però entenc que no pugui agradar a tothom.
Fixa't quina sort! tens amigues per sortir i acompanyants que us deixen bocabadades. ;)

Segur que aviat trobaràs un lloc que sigui el teu o, com a mínim, que t'agradi i on et sentis bé.

Aferradetes ben fortes!!

Gemma Sara ha dit...

Potser et poden agradar Isaac Ulam: "viure amb tu" i/o Prats: "Sookie" i ja callo, eh!

MaryMoon ha dit...

Pensava una cosa semblant fa uns dies... quan vulguem sortir de nit a ballar, on anirem? L'últim cop que vaig anar a Els Enfants, que abans m'agradava molt, era ple de gent de l'edat en què jo hi anava (és a dir, massa jove). I no fa massa vam anar a veure un concert a Luz de Gas i allà potser són massa grans/mudats... quin és el nostre lloc, ara, en la vida noctàmbula esporàdica? No cal dir que res de camisa, jo ni tan sols em maquillo...

Conec la sensació que comentes de l'mp3, jo de tant en tant demanava als amics que em passessin música, per ampliar horitzons. Ara porto dies sense fer-ho...

jomateixa ha dit...

de vegades necessitem música, i de vegades ens agrada de gaudir del silenci total.

Elfreelang ha dit...

s'allunya molt però jo et recomano música de Chopin, Mozart, o fins i tot alguna òpera en temps de crisi escoltar els clàssics dona pau ...almenys a mi

Ferran ha dit...

És un exercici arriscat, el de tornar als locals de la nostra joventut. N'hi ha un on m'encantaria treure el nas algun dia... si és que encara existeix: es deia "Universal" i estava per allà el carrer Santaló, si no recordo malament. No hi havia anat moltíssim però algun cop, i... buf, què estrany seria tornar-hi.

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris a un post que més enllà del frívol, volia reflectir un estat d'ànim. Afortunadament, sembla que la música va tornant. Un petonet per tots!

JOAN GASULL, canvi de cicle, tan debó!!! El necessito.

XEXU, llegir... ho faig molt menys del que voldria. De moment no en vull posar. No en trobo cap que m'agradi i em reflecteixi. Ja tornarà.

CARME, tornarà, ho sé!

PONS007, ni recordo la contrasenya del compte. Aviam si et trobo!!

SERGI, millor que t'agradi i gaudeixis d'aquesta música! n'hi ha tantíssima. En el meu cas, i malauradament, la claves i força.

GEMMA SARA, els Manel mai m'han agradat, xò tot i així els donaré una nova oportunitat. El Magic!!! gran local!! a mi m'agrada molt, m'ho passo molt bé. Ara potser fa massa temps que no hi vaig. Quins records!!!
Diga-li a la Sara que me'ls escoltaré!!

ASSUMPTA, moltes gràcies. T'he de dir, xò, que ni aquesta em va animar quan la vaig sentir. Potser avui li doni una nova oportunitat.

SA LLUNA, el meu problema amb la musica clàssica és que no la sé apreciar. Em costa entendre-la o fer-la meva.
Si, és una gran sort. Immensa! Aviam si trobem un nou local adaptat a la nostra manera de fer i ser d'ara.

MARyMOON, no ho sé quin ha de ser el nostre local. El segon del què parlo és el Luz de Gas i no em vaig trobar especialment gaire bé allà dins. Als Enfants potser vaig anar farà un parell d'anys i vaig tenir justament la mateixa experiència que comentes.
Ens fem grans?

JOMATEIXA, el silenci sovint també es posa molt bé! Crec que en necessito molt.

ELFREELANG, m'agafo les teves recomenacions. De música clàssica no n'entenc ni un borrall i mai sé què escoltar.

FERRAN, l'Universal? Crec que encara existeix, xò tampoc t'ho sabria dir,... quedava molt lluny i només hi vaig anar un parell de vegades.
És estrany, xò de vegades es posa molt bé.

Un petonet a tots i totes!!

MaryMoon ha dit...

Això sembla, Rits! Haurem d'obrir un local per a trentanyeros del nostre estil ;)