On és Gotham?

No sóc lectora de cómics. Mai ho he estat i per tant els superherois m’agrden per la gran pantalla.

El meu primer Batman va ser de petita, a la sala del barri i el vaig veure tres vegades. Era una pel·lícula d’aventures, amb els bons i els dolents, la noia i el joker que feia més gràcia que por. Michael Keaton, Kim Basinger i Jack Nicholson en una ciutat imaginària i ben estrambòtica on passaven les coses més inversemblants possibles. Després vindrien totes les demés. Fantàstiques, gòtiques, obscures, cutres o patètiques.

I llavors apareixeria ell. En Christoper Nolan. Autor de culte, diuen, però de fet director de pel·lícules boníssimes com Memento o Inception.

I sí, també ell. Christian Bale fent de Bruce Wayne. Multimilionari orfe que viu amb el record permanent de la mort dels seus pares, atemoritzat, sense rumb a la vida i perseguit pels seus propis malsons.

Batman ja no només és Batman, és humà, te’l fas molt proper i l’entens. I si, tot es situa a Gotham. Ciutat que pot ser qualsevol, amb els barris sòrdids on es confabulen totes les trafulques i trames, amb tot de villans que només busquen sobreviure entre foscor. Ciutat buida de llum, freda i gris.

Un superheroi de pel·lícula d’acció i alhora plena d’emoció. No només superheroi que vola en malles i combat. Molt més, amb ànima. Amb uns dolents, molt dolents. Sobretot, el jocker de Heath Leager crec que mai ningú el superarà.

Batman begins i The Dark knight van ser dues grandíssimes pel·lícules, però  The Dark knight rises, per mi, ha estat una (petita) decepció.

Si, d’acord, està genialment feta, s’enten perfectament, Bale continua sent el millor Batman possible i el final és rodò. No podia ser d’altra manera sent una pel·lícula que va més enllà de l’aparença dels efectes especials.

Però,….

Però no. Ni hi ha sorpresa i tot és previsible.

A més, on és Gotham? Si alguna cosa em va fallar de la segona part és que s’endivinava massa la ciutat de Nova York. I en aquesta ni es dissimula.

I l’esperit i patriotisme ianqui és tan present en les banderes, himne, president, la policia heroica i l’exèrcit, el futbol americà… tot això fa que m’allunyi de Gotham. Era la ciutat de la perdició, imaginària, indescriptible on Batman creixia per fer justícia i així fer un lloc on poder viure. Per fer una pel·lícula d’acció a Nova York no cal recòrrer a Batman. En fas una de nova i ja està.

I si, gràcies a Batman, Gotham va reneixent, fent-se més visible, encara que segueix oprimida pel mal. Cal recordar l’entrada del Caballero Oscuro? Amb aquella música asfixiant que et marcava tota la pel·lícula.

Batman parlava de persones, de temors, de vèncer i perdre, de com ens encadenen i perseguexien els nostres actes, de la condició humana i de la societat on vivim. I si, tot això està, però queda diluït i sols s’aprecia en moments, com l’entrada a la biblioteca o l’esperit de superació en les situacions més desesperades, en l’apocalipsis.

Batman no vol ser un heroi, es veu forçat. Ni vol reconeixament.

I els dolents…. Ais, els dolents. En Bane fa por? La seva veu amplificada ni per un segon aconsegueix encongir-te, i la seva persona no impressiona per molt que en un moment ens vulguin recordar al carnívor Anníbal Lecter. Hi ha personatges com el de l'espantaocells que si no el recordes, ni te n'adones i podria donar molt més. I encara que l’Anne Hataway faci molt bé de catwoman, Selina Kyle és gata, una gata maula.

Però bé, escrivint aquest post me n’adono que faig les paus amb la pel·lícula. Segurament no està tan malament, malgrat es repeteixi una escena de Matrix revolution o la Marion Cotillard sembli de porcelana. 

Perquè sí que hi ha coses que m'han agradat, com que es facin lluites cara a cara sense armes , la neu del fred hivern que arriba, la necessitat de fer equip i de confiar en els joves. I sobretot l'esperit de superació, aquell que quan pitjor estàs, no pots fer altra cosa que tornar-ho a intentar. I tots els actors, del primer al últim.  

Ps. Sovint em passa que quan surto de veure una peli, la destroço i necessito temps per païr-la. I en aquesta, escrivint el post, hi veig moltíssimes coses que ahir no vaig veure al cinema. Per això, e escriure'l deia una gran decepció i ara ja ha passat a ser petita. Crec que tenia que haver fet el que volia fer de veure les altres dues abans d'anar-hi, xò les ganes em van poder.

És dificílissim escriure un post sense explicar res de la pel·lícula per fer spoilers. Potser hi ha coses que no s'entenen però dir res més potser seria espifiar-la.