15/11/11

Quan sents que fas justícia

Diumenge a la tarda vaig estar veient Philadelphia. Feia molts anys que no la veia i em va commoure. Moltes coses em van fer plorar i fer agafar una òptica diferent de la pel·lícula. Volia fer-ne un post. O dos; o fins i tot tres. Sobre com ha canviat la societat aquests darrers 20 anys (si, si, 20 anys!) en relació amb l'homosexualitat, o com ha canviat el SIDA. Com superem els prejudicis i ens enfrontem quan alguna cosa ens fa por. Com la discriminació encara pot ser present en la nostra societat. Fins i tot, sobre la desesperació, la tristesa quan sents que no te'n surts. Una imatge, la del personatge del Tom Hanks, quan surt de veure un advocat i està completament abatut. Fins aquesta vegada no havia entés aquella cara, aquella desesperació, resignació davant el fet de haver mostrat totes les cartes i no obtenir ajuda. De no saber per on encaminar-se.

Però no els he fet.

I avui, després d'un dia de feina ben llarg, com el d'ahir, em venien al cap unes paraules. Les que Andrew Beckett diu quan dóna el seu testimoni durant el judici “m'agrada el dret. I tant que m'agrada. Tot el que l'envolta, i sobretot, el fet que, de tant en tant, pots fer justícia”.

A mi el dret no em mou excessivament. Mai vaig voler ser advocada, és un món massa agressiu i competitiu per a mi. Però indirectament, d'una altra manera, hi treballo. Alguna vegada ja he parlat del neguit que em suposa el fet de contrariar els meus valors, el que crec quan he d'aplicar el dret. En el fet d'haver de fer prevaldre els interessos del lloc on treballo als ideals. I de lo malament que et sents quan xoquen.

Com a jurista (que no m'agrada massa, em sona seriós i pretenciós, i no reflecteix el que faig) he de buscar tots els plantejaments. Hi ha la màxima aquella que diu que l'escrit és el que preval. Però també aquella que en dret tot és interpretable.

Ahir em perdia. Sentia que em perdia i estava completament abatuda. Un Reial Decret i diferents maneres d'entendre'l. I em veia buscant maneres d'interpretar allò en el que no crec per poder donar resposta a tots els plantejaments que es pugéssin donar. Per sort, em van sostenir i algú em va entendre. I va fer que fés prevaldre el bé comú per damunt de l'interès particular.

Sento que ahir vàrem fer justícia.

I tot i que avui, el diable ja ha buscat tres peus al gat i es torna a replantejar tot, em continuo sentint satisfeta, que continuo sentint que tinc la sort de treballar en algo que realment val la pena. Feia temps que no ho sentia.



ps. No he trobat la cita textual de la pel·lícula. Ah, i també podia parlar de la meva inseguretat a la feina. Però, potser millor deixem-ho còrrer, ja que de moment tot va amunt i em veig capaç d'afrontar altres pollastes, fins i tot de plantar a un advocat d'aquells durs, durs.

10 comentaris:

Assumpta ha dit...

I és clar que li pots plantar cara a un advocat dels més durs... el més important és que sentis que tu tens la raó... aquesta sensació multiplicarà la teva força ;-))

Ostres, això de jurista m'ha impactat, eh? ;-) mai se m'hagués ocorregut emprar aquest terme i, malgrat tot, és perfecte... ni pretensiós ni res, és així: qualsevol persona la feina de la qual està relacionada amb el Dret ho és, fins i tot els que ho hem fet com a professors hehehe

Alba ha dit...

Qualsevol feina que faci torontollar els teus ideals no és cosa fàcil. I la teva fa pinta de ser dura Rits. Però m'encanta el final del teu post quan dius que saps que per alguna raó o alguna altra val la pena... i és clar que sí!! Perquè tu que coneixes mínimament la llei (o ho intentes) saps per on encaminar els trets, i alguns cops no aniran per allà on tu vols, però en d'altres et sentiràs orgullosa de tu mateixa.

Jo treballo en un lloc on els meus ideals sovint també s'arrosseguen... i tot i que no m'agrada no me n'avergonyeixo, perquè és una feina que em fa crèixer, aprenc molt, cada dia més i més.... i només per això els meus ideals han aprés a ballar! (això sí, ballen el ball que a mi més m'agrada ehhh!!?)

Salut i endavant!!

Clidice ha dit...

Tots ens barallem amb el conflicte ètic, però mentre segueixis la màxima de mirar-te al mirall al matí i que no et caigui la cara de vergonya, tot estarà bé. Cada dia una petita victòria és el que fa que el món no sigui tan espantós com alguns ens volen fer creure.

XeXu ha dit...

La feina que fas pot ser maca, però com totes també pot tenir una vessant amarga. De vegades ens hem d'empassar les idees perquè és el que toca, però sempre trobem la manera de fer el que creiem més lògic o just. Toca lluitar, però no t'arronsis mai a l'hora de defensar les teves idees, el convenciment és sempre un primer pas cap el triomf. I si al final no te'n surts, no podran dir que no ho has intentat, i que siguin els de dalt els que et diguin com ho volen exactament. Ho fas i calles. Per aquest cop.

Ferran ha dit...

Disculpa que aquest cop el meu comentari se centri en una nimietat, però... vint anys!!! M'esgarrifa com de ràpid passa el temps. Oh God!

Elfreelang ha dit...

la justícia i les lleis de vegades van per cantons oposats...no fa gaire van aprovar la llei que permet en deu dies deixar sense pis a un llogater que no pugui pagar...si al final vas poder fer justícia quina sort i quin descans! ni que costi molt esforç hem de tractar de plantar cara...Philadelphia també em segueix emocionant ànims i endavant!

rits ha dit...

ASSUMPTA, el resultat final de la setmana no és tan engrescador com semblava. A l'advocat no sé si li he plantat massa cara, xò el fet és que encara no ha contestat.
Per una persona tan insegura com jo és important tenir aquests moments, encara que semblin pretenciosos, xò qui em coneix sap que no ho sóc gens.
Fa temps que m'anomenen jurista, de fet al mail de la feina és el que posa sota el meu nom, ja que no faig d'advocada (i tampoc me'n sento). Si que és un nom maco i si, parla de molta gent. Havies estat professora de Dret? Guau!!!! això si que és important!!!!!

ALBA, no crec que tingui una feina dura, potser n'hi ha de moltes més. Però si que és una feina on estàs al mig d'un munt de coses i sovint és difícil de gestionar.
Si, aquesta setmana he tornat a sentir-me afortunada de la feina que tinc. Feia temps que no me'n sentia. I tb m'he sentit molt malament. Però bé, millor quedar-se amb el bo, oi?
Ostres, això que els idelas s'arrossegueun i ballen,... em sona massa.
Molts ànims i endavant!!!!!

CLIDICE, quan vaig llegir el teu comentari el vaig sentir molt dur. Però és ben cert. Mai m'he mirat al mirall al matí i m'ha caigut la cara de vergonya pel què faig i si, és molt important. Potser el que miro tampoc m'agrada, xò no va gens a tema.
La llàstima és que hi hagi gent que trepitgi i no tingui cap tipus d'ètica professional i no senti vergonya en mirar-se al miral.
Les petites victòries ens alimenten. I si, és un a sort.

XEXU, fa molt que lluito. He aconsegit que els caps em respectin amb els meus ideals (que so diferents als seus) i això em recomforta, xò sovint em toca callar. Per això quan ha anat del braçet el que jo crec i el que creu direcció, ha estat una victòria.
No me n'he sortit. I avui ha sortit una altra norma que encara ho complica més. Estic saturada de feina i ja no veig clar moltes coses. Però intento treballar el millor que puc i fer-ho coherentment a la meva manera de ser.
Encara no ha arribat el dia que m'hagi de plantar. Abans tenia un cap que segons quines coses ja no me les passava xq no em veiés en aquesta situació. Ara no és així.
Però l'important és que hi hagi feina.

FERRAN, hehehe, m'ha fet gràcia, xq si, és molt fort, 20 anys!!!!

ELFREELANG, ostres desconeixia aquesta llei. Tela marinera!!!
no me n'he sortit del tot. Ja veurem com acaba, xò aquell dia em vaig sentir molt bé amb mi mateixa i la meva feina. I crec que ho necessitava.

Un petó per a tots i totes!

Assumpta ha dit...

Ei, professora de Dret, però no a cap Facultat de Dret, eh? :-)

- Hi ha centres d'FP que tenen assignatures tipus "Introducció al Dret".
- O acadèmies d'oposicions que tenen bastant temari de Dret (aquí si que hi havia feinada: Introducció, Constitucional, Administratiu...)
- I també a la Diplomatura de Turisme hi ha (o hi havia quan jo ho feia) Introducció al Dret, Dret administratiu turístic.

Aquests són els tres àmbits en que jo he treballat. El més curiós és que l'FP en la que jo treballava era de Protètics Dentals!! Al·lucinant! Un centre de Barcelona boníssim, amb un munt d'alumnes que hi anaven des de molts punts de l'Estat, des d'Euskadi a Canàries!... Però dir que ets la Profe de Dret de l'Escola de Protètics Dentals queda com xocant,no? :-))

rits ha dit...

és que el Dret és present a tots els àmbits de la societat!

m'apunto la teva formació per si algun dia sona la flauta i trobo una oferta per a tu!

Assumpta ha dit...

Ei, gràcies!! ;-)))