11/11/11

La safata d'entrada

Ser despistada i no semblar-ho. Aquesta és la qüestió.
I no és tasca gens fàcil.


Els que et coneixen i accepten tal i com ets, doncs bé, s’enriuen quan poden (i quan no, també, i ajuda a desdramatitzar situacions). Però els que no, de vegades, al·lucinen.


I és que és una manera de ser difícil de portar, sobretot si es combina amb una altra variant complicada de gestionar: ser tremendament desordenada o caòtica.


Per no caure en l’absoluta desesperació, cal buscar-li “truquillus” a la vida.


En la vida privada, un munt. Em comporta que l’agenda tregui fum (encara que me la miri poc), que no m’importi caminar i caminar per anar amunt i avall amb les tasques que m’oblido. Que tingui post-its a la nevera per penjar-los a la porta de sortir de casa i així recordi agafar l’entrepà, posar menjar al gat o engegar la rentadora. Que les plantes siguin extremadament supervivent. Que les piles de papers i notetes s’amunteguin el mínim possible. Que els amics gaudeixin d’una gran paciència.


Però i en la vida professional? Doncs en aquesta vessant, els “truquillus” han de ser molts més. Comporta que t’hagis d’organitzar i reorganitzar molt i molt, ser terriblement conscient del teu tarannà. I podria dir que ho aconsegueixo sobretot quan la meva companya em diu que sóc ordenada. Doncs la gestió d’ordre arxivístic i de paperassa arriba a nivells molt alts. Però no és perquè m’agradi l’ordre sinó una qüestió de supervivència. I és que o està ben endreçat o morim. I o tinc l’outlook, la llibreta de notes, els arxius endreçats i els pos-its o no sortiria res de res.

Però per damunt de tot, una de les peces claus, tan a casa com a la feina, és la safata d’entrada. No m’agrada que se m’amunteguin els correus a la safata. Quan els contesto i dono per tancat un tema, els guardo en carpetes (això sí, tots ben guardadets per poder recordar). I és que si s’amunteguen a la safata, van quedant a baix i llavors cauen en l’oblit. I quan cauen en l’oblit i un dia te n’adones, llavors és una catàstrofe.

Tinc les safates d’entrada massa plenes (les del correu de la feina i les dels dos personals principals). Masses temes oberts, masses oblits i temes sense tancar. Masses coses en les que pensar. Tantes que fins i tot, temes tancats apareixen posant més càrregues de les necessàries.
Llàstima que seria una irresponsabilitat esborrar-los tots, per molt que, en la majoria de casos, és el que voldria fer. Fer net del tot, amb la safata d’entrada buida per tornar-la a omplir.






ps. Bon 11/11/11. Teniu cupó? sé, del cert, que continuaré tan pobre com fins ara. Sols desitjo que continuï lluïnt el sol. La cançó, d'Okkervil River, que van actuar ahir a BCN. D'aquells concerts que amb tot plegat ja no et pots permétre (com tantes altres coses)

23 comentaris:

Carme ha dit...

Jo també tinc moltes carpetes per ordenar els correus... i poso etiquetes i arxivo, i és fantàstic. Vull dir que la intenció és bona.

Però... ara m'enganxes en un moment que ho tinc fatal. Ha estat com un avís... Carme posa-t'hi ja abans que s'acumuli més!

Gràcies rits, allà vaig! :)

Alba ha dit...

Crec que tots els que som (i m'hi incloc) caòtics i desorganitzats ens agrada tenir-ho tot sota un mínim control... per allò de: així segur que no ho oblido!
En el meu cas, però a casa sóc moooolt desordenada però mai oblido possar menjar als gats! més que res perquè són una mica pesadets i em desperten a primera hora per demanar teca.

Això de que sigui 11/11/11 porta a la gent a extrems fatals eh??? és un dia com un altre! encara que no deixi de fer gràcia.... jo per si un cas, he comprat cupó! (sóc així de miserable...)

Abraçada!

Barcelona m'enamora ha dit...

Bé, doncs veig que encara te'n en surts. Deixar acumular els temes és horrible, perquè encara et fa agafar més angoixa veure que la feina pendent va increixendo....calma, i començar pel primer i anar fent...el ptijor és deixar-ho i dir "ja ho faré demà"...No, no i no!!!!...ho faig ara i així m'ho trec de sobre!! (o això li dic al meu cap que em digui en situacions que em cal)! ;D

Bon cap de setmana!! Oi que avui fa una dia (perdó) acollonant, quin solet!

XeXu ha dit...

Doncs és una cosa que no entenc massa perquè no sóc especialment despistat, sobretot amb les safates d'entrada dels diferents correus que tinc, miro de respondre tan ràpidament com és possible, i així queda tot llest. Com que l'edat ja no perdona, per recordar certes coses que abans potser hauria recordat sense més, em poso alguns post-its, però només a la feina, a casa, les coses les faig per rutina o quan cal. Pensa que si no poses menjar al gat es queixarà, i molt!

El porquet ha dit...

Veig que gestionem l'Outlook de forma exacta. Els correus pendents a la safata d'entrada i la resta ben arxivadets!

Això ho faig amb els correus de feina. Els del meu mail personal els vaig arxivant sense cap ordre ni sentit i només deixo a la safata els de temes pendents, trobades o altres històries que he de recordar. Ara bé, tendeixo a organitzar-me amb el Google Calendar i sincronitzar-lo amb l'Outlool, així, tots els calendaris els duc a sobre amb el mòbil!

Ara només espero no perdre el mòbil... llavors sí que entraria en el caos més absolut!

Paciència i a anar marcant correus com a llegits!

Ferran ha dit...

Pot semblar molt bèstia, però crec que fet una neteja a sac de la safata d'entrada (que vol dir esborrar-ho tot i tal dia farà un any), pot ser una bona solució per treure's pressió de sobre.

Et tornaran a escriure i no s'haurà acabat el món!

ps: és broma, jo seria incapaç, hehe...

Bon cap de setmana, Rits. Sense post it! ;)

Yáiza ha dit...

Jo no sóc massa despistada, i tot i que sóc moooolt desendreçada, m'acostumo a recordar de les coses. Normalment, la majoria són rutina, i només cal recordar-ne unes quantes. Em faig plannings especials quan, per exemple, tinc una setmana de vacances i quedo amb molta gent diferent o em comprometo a fer vàries coses. Si no, sóc capaç de quedar amb dues persones diferents, a llocs diferents, el mateix dia i a la mateixa hora!!! Però són casos excepcionals.

L'ús que dones a la safata d'entrada, jo també li dono últimament. Vaja, em vaig fer una adreça nova, la "seriosa", i una amiga em va ensenyar que ho feia així i ho vaig copiar. Les coses enllestides, les arxivo. Els temes pendents, segueixen allà. Sempre hi ha un remanent d'entre 5 i 10 mails fent voltes per allà, però m'hi acostumo.... i al final se m'oblida anar-los mirant!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Tothom diu que sóc molt ordenada i organitzada, però no és cert. Cada cop em despisto més, la meva taula sol estar desgavellada... però amb el correu de la feina l'ordre és sagrat. Amb el personal... no tant.

De tant en tant vindria de gust buidar-ho tot...

Mireia ha dit...

No sé si sóc ordenada o no, jo tinc la sensació que no però la gent ( sobretot a la feina) diu que sí. Jo sóc de posar banderetes a l'Outlook i quan no el tinc el trobo a faltar molt i molt ( ara està a casa del metge d'ordinadors i no sé quan en sortirà)...
Mira, tots sóm com sóm ... què hi farem

garbi24 ha dit...

en els de la feina potser no es viable...però en els personals: seleccionar tot...sup. i qui vulgui realment solucions ja tornarà a trucar la teva porta.
I en la feina no se que dir-te....fins a cert punt igual que en els personals

Martulina Divina ha dit...

Jo sóc igual de desastre... però en qualsevol cas et proposo un repte. Agaga tots els mails des de fa més de dos mesos, els selecciones tots i CLICK a "suprimir"... és un gustàs! Una sensació inicial de "subidón" i d¡haver get alguna cosa malament, però et quedes...fff d'allò més bé! Total, si els correus són allà i no els has necessitat en 2 mesos, ja no els necessitaràs!!! Ànim, crec que deu ser terapèutic i tot!!!

kika ha dit...

cal posar-s'hi amb ganes de fer feina,i en una estoneta te'ls puleixes.

fanal blau ha dit...

ai...cómo te entiendo!!!

per cert...vaig a mirar el cupó! ;)

un petó, bonica!

S.N. ha dit...

Ui, jo també sóc extremadament desendreçada i a la feina, esclar, per no produir desastres, en alguns aspectes acabo sent més ordenada i organitzada que la gent normal...
I ah, tambè fantasiejo amb buidar la safata d'entrada del tot...però potser és massa dràstic, no?

Elfreelang ha dit...

Rits dius que ets despitada però trobo que t'organitzes molt bé amb els teus truquillos....molt bon cap de setmana!

Núr ha dit...

Tinc un amic que és enormement despistat. Ha perdut un munt de carteres, mòbils, paquets de tabac, claus, etc. perquè quan entra en algun bar i s'asseu, es treu aquestes coses de la butxaca i marxa deixant-les allà sobre... La solució que ha trobat ell és trobar una noia que porta la majoria d'aquestes coses d'ell a la seva bossa de mà o bé s'espera a marxar sempre després d'ell per assegurar-se que a la taula no hi queda res! ;) hahahaha

A part de tot això, els despistats, a part que sou súper entranyables, també soleu tenir un molt bon sentit de l'humor!

MBosch ha dit...

Jo sóc la persona més despistada que conec. No és broma. És un problema força greu. Desorganitzat no en sóc gaire però despistat... Sempre em deixo coses a tot arreu. Em fa vergonya reconèixe-ho però és que és així.

A mi no em va tocar el premi de l'11-11-11. Què hi farem...

MPG ha dit...

Sóc de mena deendreçada, i per tant la meva safata d'entrada és plena de correus, un darrera de l'altre, sense organitzar en carpetes.... per això sempre utilitzo el cercador per a trobar, o no, el que busco.

jordicine ha dit...

Jo no tenia cupó. Es van exhaurir, tot i que no jugo quasi mai a res. A mi els correus em molesten molt. Tinc tendència a esborrar-los tots. Cada dia, quan marxo de la feina, la carpeta d'entrada està a zero. Una abraçada, RITS.

rits ha dit...

Les opcions i maneres de gestionar el correu son ben diverses. Com diverses som les persones i és una sort que no tots siguem despistats!
I si, potser tots continuem igual de pobres, xò bé, només podia tocar a uns quants, no?
Per cert, espero que hagueu passat un bon cap de setmana.

CARME, vaja, segur que trobaràs moment per tornar a endreçar-ho tot.
Jo, carpetes si, però etiquetes, ni aconsegueixo posar etiquetes als posts i els tinc tots desendreçats!

ALBA, no havia pensat en això que dius xò crec que és ben cert. Curiosament al viure en el caos tenim necessitat de tenir-ho tot controlat. Pot ser que sigui un oxímeron? Però et dono tota la raó!
Si, per sort els gats ja s'ho fan notar!!! el meu, en el pitjor dels casos és el tema pèl i respatllar-lo. Com té el pèl llarg, l'hauria de respatllar cada dia o cada dos, xò....
si, tb penso que la gent n'ha fet un grà massa. Jo no vaig trobar cupó...

BCN, uix! No he dit pas que no se m'acumulin! La intenció de tenir-ho endreçat hi és, xò.... d'acumulació de coses, en sóc la reina!!
Dissabte va fer un dia ben maco! Vaig ser fora amb els nanos i va ser genial. Diumenge, com vam aconseguir esquivar la pluja, tb el dono per ben bó!

XEXU, potser és la manca de rutines el que em passa. Xò si, lo meu és exagerat. A casa es desesperen.


PORQUET, no he fet servir el calendar. La meva companya si que el fa servir, potser hauria, però l'administrador de tareas ja vaig tirant.
Al mòbil no tinc internet, xò a l'ipod tenia agenda i no me'n sortia, necessito agenda escrita. Ais......

rits ha dit...

FERRAN, si? No sé si és bèstia, xò potser caldria.
Espero que hagis tingut bon finde!

YÁIZA, quin avatar tan bonic!
Els plannings estan molt bé, sobretot si els compleixes. Jo no ho faig mai. Sempre tot es posposa, xò això a és un altre tema.
I si, quedar amb persones diferents a la mateixa hora, tb m'ha passat! Hahahaha!
Xò ja veig que per a tu és algo excepcional. És una gran sort.
Els mails, si es contesten ràpid, cap problema. Si queden..... ais, si queden!

CA L'OTIS, si tothom et diu que ets ordenada i organitzada és que ho ets, i si ets despistada, et pots sentir molt orgullosa de l'esforç que hi poses. Tant, que la gent percep bona organització.
El de la feina per a mi tb és sagrat, xò darrerament no aconsegueixo fer net.
No sé si seria capaç de buidar-ho tot, em faria llàstima algunes coses.

MIREIA, doncs et dic el mateix que a la Maria, t'has de sentir molt orgullosa. Si sents que no ho ets xò tothom et valora ordre és que t'hi esforces. O que ho ets.
Doncs si, tots som com som, xò és una sort que siguem tots diferents, si no, quin avorriment, no?

GARBI24, si? Com m'agradaria fer-ho en algun moment, xò sé que després me'n penediria.
Els de la feina.... algun caldria perdre'l de vista, que fa un mal als ulls!

MARTULINA, mmmmm, em puc pensar el repte? Sé que tens raó xò no sé si seré capaç de fer-ho. Dos mesos enllà no en tinc masses, on en tinc és a la feina, i allà si que no em puc plantejar fer-ho.
Si que ha de ser terapèutic.

KIKA, ais que mai faig net!!!

FANAL, què? Has tingut sort?

SN, jo crec que si que és massa dràstic, encara que per aquí amunt em repten a fer-ho, i el cuquet hi és. No crec que m'atreveixi. Després me'n penediria i ja no hi hauria remei.

ELFREELANG, els truquillos son pura necessitat. Però t'asseguro que m'organitzo fatal.

NÚR, quin gust llegir un comentari teu!!! espero que estiguis molt bé.
Mmm, hauré de trobar un noi que vagi amb bossa? Mmmm, complicat. Més tenint en compte les bosses que porto, que sempre tendeixen a ser grans.
Vols dir que som entrenyables? Ais, a mi em fa molta ràbia ser-ho!!! això si, després de l'emprenyada, t'ho has d'agafar amb filosofia. Presenteixo que tens un despistat aprop!!!! hehehe

MBOSCH, vols apostar? No m'hi jugaria gaire, eh!
Jo tb em deixo les coses als llocs, o he de tornar tres cops a fer alguna cosa,....
A mi tp em va tocar,... no hi havia jugat!

MPG, m'atabalaria una mica. No he fet servir gaire el cercador dins del correu. Ho tindré en compte!

JORDICINE, quina sort poder deixar buida la safata d'entrada!!! no en guardes cap? Però de vegades hi ha dades, coses compartides,... i de vegades és xulo remirar correus.

Una abraçada per a tots i totes!!!!

júlia ha dit...

M'agradaria ser molt més despistada del que sóc i no recordar tantes coses que he de fer durant el dia :)

rits ha dit...

Hola Júlia! moltes gràcies per comentar!!!
no t'ho recomano gens això de ser despistada. És un desastre constant