18/11/11

Les cares al metro


Cares. Una noia que s'adorm, se li tanquen els ulls irremediablement fins que se n'adona perquè és apunt de perdre l'equilibri. Una dona capficada amb les celles ben juntes que sembla que surti fum, potser intenta quadrar mil i una obligacions, potser fer fora els maldecaps. Un noi enviant un whats'up rere whats'up, sense cap tipus d'emoció, sols el passar del temps.

Una senyora amb la mirada perduda, absorta en un no res. Una parella que no parla. Un noi negre amb la mirada trista i amb una bossa feta de troços de tela on es deixa veure la nansa d'una bossa de mà. Una àvia sense esma per aguantar les parpelles. Una noia dempeus que se li escapa una llàgrima.

Estranyament es fa silenci en el vagó. Cadascú a la seva, pacientment esperant que arribi la parada i baixar. No hi ha emoció, ni divertides converses. Tot és gris i ni un amable somriure d'anem tirant o de és divendres a la tarda.

Arribem a Bogatell. La dona de davant meu, inflexible amb l'esquena ben recta i les cames ben juntetes però amb les ulleres tortes, s'aixeca. I llavors, just llavors es veu una nova cara, la meva reflectida en el vidre. No desentona en el conjunt.


ps. Quan vaig en metro normalment vaig llegint o submergida en els meus pensaments i aïllada de tot per la música. Però avui estava tan cansada que ni això. M'he posat a mirar al meu entorn.

19 comentaris:

Carme ha dit...

Cansament potser... o que la vida és complicada... però aquests moments són ben aleatoris. Tal com ara n'has trobat un així, a vegades se'n troben de ben diferents. Jo al tren, veig de tot eh?. Parelles que xerren sense parar, grups d'amics que riuen, persones que llegeixen, gent que bada mirant per la finestra i somriu. Són moments... n'hi ha de tots.

fanal blau ha dit...

El metro, el tren...són observatoris de vides humanes.
A mi m'agrada, no veure aquesta tristesa que descrius avui, però si mirar atentament el que traspüen els posats i les mirades.
Potser algú també ens escruta a nosaltres.
Un petonet animador, bonica!

El porquet ha dit...

Jo sóc molt d'observar les cares de la gent que m'envolta quan viatjo en trasnport públic. M'hi fixo un munt. I a més, com a bon xafarder, també en les converses, en quin llibre llegeix el del davant, en quina música escolta el del costat... No hi puc fer més.

Certament hi ha dies en que la gent sembla sotmesa a una tristesa implacable. Però també n'hi ha que la gent et fa somriure. Jo sempre recordaré un dia que tornava de la UAB, la meva universitat de llavors, i es van asseure tres noies al voltant de les cadires que tenen els trens per a 4 passatgers. Reien tant i tenien una conversa tan divertida que jo només podia fer que escoltar-les i vaig acabar rient amb elles, sense entrar a la conversa, però només d'escoltar-les. Va ser un dels millors viatges que recordo!

Assumpta ha dit...

Mare meva!! Ara si que m'acabo de deprimir... No tinc ni la menor idea de què és un "What's up"!!... Jo només sé enviar SMSs... Això deu ser una cosa moderna dels aparatets aquests que té tota la gent jove, oi? :-)

Un dia t'explicaré escenes divertides que es veuen al tren Reus-Barcelona i Barcelona-Reus, que no pot ser que només vegis coses tristes, xiqueta!!

Potser la noia que s'adorm és una jove mare feliç, de les que es desperten cada tres hores per donar el pit a l'infant.
I la dona capficada potser va pensant en què farà per dinar el dia de Nadal (que no deixa de ser una bona cabòria, també!)
I el noi que envia els What's ups aquests que no sé què són, no ho pot estar passant massa malament si gaudeix de les darreres tecnologies...
La senyora amb la mirada perduda és una poetessa que està rebent inspiració.
La parella que no es parla ja han fet les paus tan sols baixar del metro.
L'àvia s'adorm perquè anit es va quedar tardíssim rellegint una novel·la que li agrada molt.
I la noia a qui s'escapa una llàgrima està emocionada perquè el seu novio, que està d'Erasmus a Gant li ha dit que ve quinze dies de vacances...

Per què no? :-)

Alba ha dit...

Jo quan vaig per la ciutat (síii... sóc molt de poble jo!!) miro a les persones amb les que em creuo i penso.... què series que són!! amb la cara freda, mirant malament.... no veig mai un somriure. Suposo que somriure a un desconegut no està gaire ben vist, però fer mala cara sí??

M'agrada el post de l'Assumpta!!! hehehe, siempre positiva!

Elfreelang ha dit...

de vegades també ho faig això de mirar, observar i i fins tot imaginar-me una petita història sobre la gent del meu voltant...un post molt maco....

Clidice ha dit...

Ahir, al metro, feia un exercici semblant, i, curiosament, també em vaig descobrir a mi mateixa quan la persona del davant es va aixecar. Reconec que em vaig sorprendre una mica ^^

XeXu ha dit...

Les cares que veiem pel metro són tot un poema. Més d'un relat se m'ha acudit anant en metro. És com si sota terra la gent no tingués tanta por de mostrar la tristesa, allà no cal fer cap paper ni parlar amb ningú. Jo vaig llegint, habitualment, però quan em dóna per mirar la gent del meu voltant sovint veig mil històries rere les cares que miren a l'infinit, com si estiguessin completament soles.

garbi24 ha dit...

NO he acabat d'entendre mai perquè els humans ens relacionem tant dins una discoteca i tan poc dins un vagó de tren.....
Serà que hi han llocs on invertim i llocs on passem de tot?

Susanna ha dit...

Quin relat més bonic, rits! (Ja sé què és un comentari curt, però és el que em surt dir...)

Martulina Divina ha dit...

Sóc més de bus, però estic d'acord... hi ha cares que són un poema, però el millor: mirem-nos la nostra, a segons quines hores i amb quins ànims, tampoc no seria molt millor que moltes. El que sí és maco és mirar algú que fa bona cara, que té gairebé un mig-somriure a la cara i pensar: què bé, té motius per somriure i evidentment, buscar-ne els nostres i dir: JO TAMBÉ. Segur que tots en tenim! Busquem-los!!!! Una abraçada Rits!

MPG ha dit...

Jo ara vaig poc en metro, però la veritat és que m'he fixat com tu en les cares que fan els altres i en les que faig jo i són tot un ventall de possibilitats. És cert que interrelacionem poc entre nosaltres al metro, i fins i tot quan algú ho intenta, la cosa molesta. Cadascú volem anar capficats en els nostres propis pensaments, o en les històries que ens sorgeixen als nostres caps veient el que ens envolta. Jo tinc algunes notes al respecte en la meva llibreta, pendents de veure la llum en forma de post, també.

rits ha dit...

CARME, la vida és molt complicada.
Sé que tens raó i que és ben aleatori, de fet molt sovint veig altres cares i fins i tot havia pensat escriure un post. Però divendres vaig veure totes aquestes cares, segurament no n'hauria vist d'alters. Espero retrobar-les aviat xq estic cansada d'aquestes cares tristes.

FANAL BLAU, no hi havia pensat en això que potser tb ens observen. I de fet, llegint els comentaris me n'adono que molta gent observa la gent al metro.

PORQUET, és ben veritat que hi ha converses amb qui és impossible no parar-hi atenció.

ASSUMPTA, saps quin és el lema dels nanos d'aquest any? “Tothom té un costat positiu, busca'l”. doncs el teu comentari me'l recorda. Sempre intentes buscar les parts positives o posats a pensar el que no sabem, buscar una vessant positiva. I és molt d'agraïr, ja que justament jo faig el contrari.
El whats up es veu que no es diu així, sinó whats app, i jo tb vaig tan peix com tu. És un com xat gratuït al mòbil.
A veure si fas el post del viatge!!

ALBA, si, l'Assumpta sempre busca el millor. Crec que tothom va amb les seves cabòries i atabalat. Aquest és el mal de la nostra societat.

ELFREELANG, som uns quants, segurament com diu la FANAL tb ens observen a nosaltres.

CLIDICE, espero que no et veiéssis com jo. No em vaig agradar gens.

XEXU, de fet és un moment de solitud. Potser no es senten soles xò en aquell moment ho estan.

GARBI24, xq en una discoteca vas a socialitzar (i de vegades, a lligar) i els vagons sols et porten d'un lloc a un altre.

SUSANNA, dona, la importància d'un comentari no es determina per la seva llargària. Moltes gràcies i me n'alegro que t'hagi agradat.

MARTULINA, intentaré buscar persones amb aquest somriure que descrius. A veure si em carrega piles.

MPG, esperaré encantada el teu post. Si que és veritat que quan de vegades algú vol interrelacionar, costa. Reconnec que sóc una mica antisocial: al matí, quan agafo un bus concret, hi van 4 o 5 senyores que no es coneixen d'altra cosa que d'anar en bus, explicant-se la vida. A mi, que em costa molt despertar-me,.... doncs em costa que estiguin tan xerraires.
Però segur que podria aprendre moltes coses del què diuen.

Un petó per a tots i totes!

Deric ha dit...

és tan interessantíssim mirar les cares de la gent i descobrir les històries que poden amagar! És un entreteniment que m'encanta.

MBosch ha dit...

Jo també em distrec mirant cares. Ara, jo sóc més de bus. M'hi passo bastantes hores cada setmana.

Des que m'enduc llibre que no ho faig tant però tens raó en què sovint és un ambient força depriment.

Tot i així, el bus sempre s'acaba animant quan arriba un noi down que fa riure a tothom. És molt simpàtic.

joanfer ha dit...

La propera vegada que et passi això, treu d'on sigui un somriure, ni que sigui tímidament, que canviï la realitat que expliques. Estic segur que inclús el post serà ben diferent... ;)

Barcelona m'enamora ha dit...

A mi també m'agrada fixar-me en la gent del vagó, però no ho veig tan negre com tu! Està clar que a última i primera hora, la gent va cansada i adormida i allò no és l'alegria del l'hort, però molts cops també és fàcil presenciar converses o situacions ben maques. Parelles, grups d'amics o fins i tot dones grans que tenen del cor o de les bestieses que fan els seus néts! Amb les meves amigues sempre diem que tenir la parabòlica posada et fa sentir grans converses! ;) hahahha

bajoqueta ha dit...

És una de les coses que trobo a faltar de Barcelona, i que al mateix temps m'atabalava tant... el metro.

Em sentia com si em passés mitja humanitat per davant... i cadascú a la seva...

365 contes
Terra de llibres

rits ha dit...

DERIC, poques vegades les descobrim, de vegades ens deixen entreveure alguna coseta i llavors és fantàstic, sobretot si estan contentesa.
Sóm molts qui ho fem, segur que tb hi ha qui ens mira.

MBOSCH, a mi tb m'agrada més el bus, xò el metro em porta a molts més llocs i més ràpid. Quant temps dediquem al transport? Segur que molt més del què ens pensem!
Normalment jo tb vaig amb el llibre, xò hi ha dies que estic tan emboirada que no puc ni llegir.
Hi ha persones que es fan estimar moltíssim!

JOANFER, ho intentaré!

BCN, segurament hi té molt a veure els ulls amb què mires. M'agrada tot el que hi veus!
De vegades m'incomoda molt tenir la parabòlica, xò de vegades rius molt!!

BAJOQUETA, el metro té moltes cares. A mi m'agrada més el bus, xò és més ràpid i et porta a més lloc. I si, hi passa tanta gent, que quan et trobes a algú sembla impossible!!

Un petó per a tots i totes!!