22

Avui m'ha tocat fer la primi. Amb la colla del floren (un dia ja explicaré què, qui o on és el floren) cada setmana un fa la primi, i prou que molts m'ho han anat recordant durant la setmana ja sigui verbalment, per telèfon oi via mails varis (qui ho diria que sóc tan despistada...). El propòsit, no cal dir-ho oi?

L'altra vegada vaig deixar que la màquina fes sort i el resultat va ser més que pèssim. Ni un. Així que aquesta vegada m'he deixat portar per la meva sort, pels meus números. I és que tots tenim números especials.

El meu preferit és el 3. Tres són els forats que porto a les orelles, tres les estrelles tatuades, tres els fills que m'agradaria tenir, tres els gats que ronden per casa (en diferents formes i formats), tres les pigues que m'agraden, tres les champions que té el Barça, tres l'equip de la feina …. i molts d'altres números que formen part de mi i del que he viscut: 8, 9, 33, 76, 13, 23, 11, 661, 96.... però llarg seria vincular-los.

Però si per damunt de tots hi ha un d'important, un que marca fets vitals de la meva vida és el 22. Un 22 de maig vaig decidir nèixer, havia de ser aquell dia per molt que els metges diguéssin que encara em faltava un mes.
Un 22 de gener vaig signar el meu primer i únic contracte laboral, i que espero que continui vigent a no ser que sigui jo qui decideixi canviar.
I el 22 de juliol de fa 2 anys vaig signar la compra del pis i la hipoteca.

I si ho penso bé -i prou que ho dic vegades- a mi ja em va tocar la loteria aquell 22 de juliol. De fet, tinc força bona sort, tant amb el pis com amb la feina, la família, els amics,.... i podria dir que només està atrofiada pel que fa als homes, però potser és que en aquest aspecte no es pot temptar a la sort. O potser està apunt de canviar i ni ho sé. Sols sé que algun dia 22 de ves a saber quan ni com, alguna molt bona cosa m'ha de tornar a passar.



ps. Sento la cançó. Un moment de demència transitòria deguda a la calor. Però és que em fa molta gràcia aquesta cançó. Em fa ballar i m'he de posar les piles perquè demà surto a ballar amb dues mamis que volen cremar la ciutat i que creuen que les solteres ens mengem el món (quan més aviat és el món el que ens menja. En una setmana porto 4 notícies d'embarassos. Crec que ja no puc assumir-ne més per més contenta que em facin).
Però com que avui estic de celebració, dels dos anys a casa meva, l'estravagància està permesa.
Prometo posar alguna cançó més decent a la barra lateral.
La foto, una de l'arxiu del rei de la casa. De fet aquesta casa és més seva que meva.