17/3/10

Madrid de dia, Madrid de nit


Farà prop de 10 anys de la primera vegada. Madrid de nit.
Festa universitària
De bar en bar, la discoteca en aquell moment de moda de l’Alaska, la fashion Kapital. Ressaques
Algun detallet cultural: el Guernika.
Passejos curts i un munt de cafès sense temps per notar el fred.

Ara, Madrid de dia.
Una altra ciutat.
I una altra manera d’exprimir-la.
No parar de caminar en un fred glaçat, com si un cop de vent et tallés l’ànima. Els llavis tallats com un nen petit i un munt de capes de roba.
Dones arreglades, arregladíssimes encara que fos un estil d’allò més hortera. I moltíssims abrics de pell que aquí seria impossible de portar, la gent ens ho miraríem malament.
Gent al carrer, a les places, als bars i als restaurants. Menjar, tapejar de peu, asseguts on fos. Gin-tònics a les sis de la tarda, torrijas a les vuit i porras a la matinada.
Riures i plors. Com si tot anés ben de pressa, en una ciutat que no s’atura.
I que en canvi sembla aturada en el temps. Carrerons estrets que recorden pobles senyorials, paraules castellanes que semblen de fa dos segles. Com si no es volgués deixar cert aire provincià.

Una barreja del passat i de la modernitat sorprenent. Un cap de setmana diferent, per començar a caminar i recuperar el ritme d’abans.

Em quedo amb el musical Chicago, espectacular. Amb la grandesa de la col•lecció Thyssen, les riuades de gent al rastro i les torrijas. Què bones! Això si, no canvio per res la meva estimada Barcelona, cosmopolita i avantguarda, on potser no som tan oberts ni amics com allà, però que no deixem de donar la mà.

Això si, si us plau, que deixin de maltractar el patumaca!

La unió dels dos Madrids? En la música. Cap de setmana on retornaven músiques de fa anys, de la primera vegada. En un cotxe, en una botiga o en una estació del metro on una noieta de veu dolça cantava una de les que et marquen quan ets jove.



Ps. I el peu que ha aguantat de valent. Inflamat i algunes punxades que no em van deixar dormir gaire dissabte, però que ja torna a assemblar-se al que era. I per cert, no “pito” als aeroports!!!!

15 comentaris:

JJMiracle ha dit...

Gran cançó, la de la Chapman!
Potser fa riure, però no he estat mai a Madrid. Algun dia… Però no crec que m'agradi tant com Barcelona.

Sergi ha dit...

Doncs si hem de riure, com diu en P-CFA..., riem tots. Jo no hi he estat tampoc, ni tinc cap interès en anar-hi, la veritat. Potser algun dia la vida m'hi porti. Si em moro sense haver anat allà, no crec que em perdi res. Una ciutat com una altra, no? N'hi ha moltes d'aquestes. Com Barcelona no n'hi ha tantes.

Rita ha dit...

Em fa gràcia això que dius de la gent tan arreglada i els abrics de pell, és la mateixa sensació que tinc jo sempre que hi vaig. I les nenes amb llaços al cabell, d'aquells de ras, dels que jo havia dut de nena, fa 40 anys!!!!

A part d'això, però, que realment sobta, a mi sí que m'agrada Madrid, sense desmerèixer gens Barcelona, és clar. Ni Londres, ni Roma, ni París, etc. Cada ciutat té el seu què i, per exemple el Thyssen o el Reina Sofia, valen molt la pena, a més, naturalment, del Prado.

Celebro que hagis pogut fer aquesta escapadeta i que el peu t'hagi més o menys respost.
Petons, maca!


PS Una altra cosa que m'agrada de Madrid i que funciona molt millor que aquí, tot i que ara fa temps que no hi he estat i no sé si ha canviat, és l'hosteleria. Els cambrers de bars i restaurants són infinitament més amables i servicials allà que aquí, per ràbia que em faci haver-ho de reconèixer.
+ petons! :P

Cris (V/N) ha dit...

M'en hi en vaig dilluns, fins dimecres, fa ara alguns anyets que no hi vaig i em fa molta ilu, alguna cosa per veure de nit, espectacle o recomanació ? petons reina, muassssss

Xitus ha dit...

Madrid té el seu què...Ara que hi he hagut d'anar dos cops per temes d'estudis, m'agrada investigar-la...

limon ha dit...

Doncs jo encara no he anat...com XeXu ha dit, la considero una ciutat més, k si la vaig a veure be i k sinó hi ha altres alternatives en moltes ciutats europees...
un petó
pd.m'alegra molt k ja tinguis tan bé el peu com per passejar-te fins madrid.

Assumpta ha dit...

Jajaja no "pites" als aeroports! ;-))

Jo he estat una vegada a Madrid, tenia 15 anys i anavem de viatge de fi de curs a Andalusia. Varem fer Barcelona-Madrid en un tren-correu-de-l'antic-oeste que no sé quantes hores va tardar, però moooooltes... llavors varem passar un dia a Madrid i de Madrid a Córdoba en autocar... un recorregut (Sevilla, Granada...) en autocar i tornada Córdoba-Madrid.
Al final, Madrid-Barcelona en avió (va ser la primera vegada que vaig agafar un avió jeje)

M'ha fet molta gràcia això dels abrics de pells!! Imagino que sí, que són d'una altre manera.

La vaig trobar una ciutat maca (més maca del que esperava) i em va agradar molt poder visitar El Prado :-) però també em quedo amb Barcelona... i amb diferència!! ;-))

Elfreelang ha dit...

No he estat mai a Madrid encara que sembli mentida....el meu pare sí quan la guerra Civil i sempre me'n parlava bé...és curiós com de dia i de nit les ciutats poden semblar diferents! Deu ser un descans que no et "pitin" els escànners dels aeroports!

rhanya2 ha dit...

Tinc ganes de poder-hi tornar perquè em va encantar quan hi vaig anar fa molts anys.
Espero que algun dia trencaré les barreres que em separen d'aquesta ciutat tot i que sempre la veuré com una ciutat estrangera. Més, molt més que París, per exemple.
M'alegro que el teu peu es porti bé!!
:)

DooMMasteR ha dit...

Jo vaig estar farà dos o tres anys i també em va agradar. Lo que diu la Rita és veritat. Allà els cambrers solen ser més atents que aquí.

sànset i utnoa ha dit...

Jo també sóc d'aquells qui no hi ha estat. I no creguis que no m'agradaria anar-hi!

I ara, amb això de l'AVE ja no tenim massa excuses.

Potser hi anirem pel maig, que diuen que fan no sé quin event esportiu...

*Sànset*

kweilan ha dit...

A mi m'agrada...I la col.lecció Thyssen val la pena el viatge. Una crònica d'un viatge deliciosa! Bona setmana!

Kasku ha dit...

Pels que no heu estat a Madrid: us recomano visitar-la.
El sol fet de poder veure la capital espanyola amb uns ulls catalans ja és un exercici interessant.
És una ciutat bonica i plena de vida i també, tal i com molt bé descrius en aquest post, una mica antiquada i anacrònica.
Salut.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Oh, fa massa temps que no passo per Madrid!
Sincerament, com Bcn no hi ha res... però no es pot negar que és una ciutat interessant. Pel Retiro i pels entrepans de calamars del Brillante, ja val la pena la visita ;)
Però... no la vau trobar un punt gris? Tants edificis enormes, grans avingudes...

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Els que coneixeu la ciutat, me n’alegro molt de coincidir amb vosaltres, als que no la coneixeu, animar-vos a conèixer-la, com diu el meu cap, al maig tindrem una bona oportunitat per fer-ho!

P-CFACSBC2V, no fa riure, home!!! Jo hi ha mil llocs on no hi he estat! Tenim mil moments per anar-hi. I si, una gran cançó que sempre se m’apareix en el moment menys pensat.

XEXU, home, hi ha d’altres que si que no t’has de perdre veure o visitar! Aquesta no està tan mal, segur que trobaries llocs que et sorprendrien.

RITA, veus, a mi el Prado no em crida gens l’atenció. Potser em sorprendreia, però mai m’ha cridat anar-lo a visitar. I si, la gent és molt amble. S’ha de reconèixer.

CRIS, deus estar apunt de tornada! Espero que ens expliquis totes les coses que hagis vist i gaudit!!!!

XITUS, per estudis? Espero que hagi anat molt bé. Té racons per descobrir!!!

LIMON, doncs, si! Apunt per fer mil i una festes!!! Potser fins i tot per fer-vos una visita al vostre “poble”!

ASSUMPTA, ja pots riure, aj, però em preocupava!!! Que a mi m’agrada passar desapercebuda i segur que m’hagués posat ben vermella!!!! Al Thyssen vaig pensar en tu, hi ha un munt d’impressionistes, alguns Van Gogh i moolts Gauguin. No sé si la Tita i tu faríeu moltes “migues”!!!je, je, je

ELVIRA, segur que ha canviat menys el Madrid que va conèixer el teu pare durant la guerra civil que no pas la Barcelona d’aquell temps. Allà, de vegades, hi ha llocs on sembla que el rellotge s’hagi aturat.


VIOLETTE, oooh, és que Paris, res com Paris! Tinc tantes ganes de tornar-hi!!! Estàvem entre Madrid o Paris, però per no forçar el peu més del compte (i per les peles) vam decidir-nos per la capital del reino. La propera, sens dubte, Paris. Espero però, que puguis vèncer aquestes barreres.

DooMMasteR, és ben curiós. Són força més oberts, encara que ens costi reconèixer-ho.

SÀNSET, tu com el meu cap!!!!! Doncs mira, m’encantaria tornar-hi per aquest motiu!!!!!

KWEILAN, és fantàstica! A mi no se m’hagués ocurregut, però qui m’acompanyava té una especial delicadesa per aquestes coses. Va ser una sorpresa molt gratificant!!

KASCU, moltes gràcies per la teva visita. I si, mirar-la amb ulls de català et porta moltes sorpreses. Coses que no entens, però d’altres fins i tot que podríem aprendre!

TU, JO I OTIS, si que és grisa, si! Li falta la llum del mar!!!!! I si, com BCN res!!!

Un petó per a tots i totes!!