10/3/10

Nous reptes


A l'igual la vida et dóna sorpreses i ves a saber d'on et motives amb el més inesperat. Que una colla de 4 gamberretes de 16 anys et facin somriure i et posin al dia d'emos, posh i d'altres tribus urbanes en menys de dues hores, sols fa que et quedis amb la boca ben oberta i sense saber gaire què dir.

Que tots 4 tinguin ben clar que es volen veure, que els mola la idea de trobar-se cada setmana, que el que els preocupa és si faran colònies i si seré tan bronques, et fa somriure malgrat el fred que pela a la tercera planta del campanar. Que els bufi el fet de ser pocs, doncs els seus amics no ho entendrien, doncs ells sempre han estat al centre i que sobretot, sobretot, no volen que vinguin els del grup més gran, és una marca d'identitat.

Que 4 personetes, amb els seus somriures, dubtes, pors, vaciles i ganes de passar una estona diferent facin que sigui dels millors moments de la setmana, no té preu.

És una oportunitat d'algo diferent per molts d'ells. De 4, sols 1 té una família realment estructurada, els altres 3 naveguen i molts s'han tingut que enfrontar amb realitats que d'altres amb 33 anys no hem viscut.

El repte: si estaré a l'alçada. Estic cagada. De no saber-los donar resposta a les seves necessitats, a no entendre'ls, a no arribar a ells, que em tinguin confiança. Ens portem molts anys i ho he de reconèixer també em fa pal. Mentre explicaven que la x va darrera del y sols pensava que em tenia que comprar sopar i planxar la roba per avui al matí. Segur que algú més jove estaria molt millor acompanyant-los en això de crèixer, només puc aportar el que he viscut durant 15 anys d'educadora i que els conec des de quasi quan anaven amb bolquers.

Idees, moltes. Sempre he pensat que els joves necessiten actuar, fer coses. Xerrar, si, construir, també, però sobretot fer, equivocar-se i poder tornar. Idees, moltes, des de reprendre el cineforum (ho veig complicat, doncs no tenen una base massa intel·lectual) a fer un programa de ràdio on punxar la seva música i parlar del què els mou; fer sortides, intercanvis o camps de treball. Moure's, conèixer altres joves i anar trobant el seu lloc. I qui sap, potser en uns anys, tornar a obrir el cente.

Un nou repte que comença a mig curs. Posar-se les piles en un munt de circumstàncies. Sembla que la vida torni a ser com abans de caure.





ps. Tenen una manera de xerrar.... prometo anar fent un diccionari adolescent-català, català-adolescent.

Sorprenentment, coneixíen i els agrada The killers,.... almenys coincidim en alguna cosa.... potser no estic tan desfassada!!!

24 comentaris:

P-CFACSBC2V ha dit...

Ja veuràs com us entendreu la mar de bé!

Carme ha dit...

Si això et motiva, ja ho tens guanyat! No hi ha res com les ganes i l'entusiasme. Segur que va bé!

I el diccionari que dius, ja l'espero, serà ben divertit i potse r ens ajudarà a entendre'ls una mica millor.

Jesús M. Tibau ha dit...

que no manqui mai la il.lusió

XeXu ha dit...

És clar que tot tornarà a ser com abans de caure! Ja agafes el ritme, i aviat en tindràs més ganes que mai. Tens experiència i en tens ganes, pensa que la mandra és un mecanisme de defensa només. Naturalment hi ha coses que no t'interessaran, però entre tots podeu aprendre molt, ells de tu, i tu d'ells. Així que ja tardes a obrir-los un blog perquè es puguin expressar, no?

A qui no li agrada The Killers, home?

Rita ha dit...

A mi em sembla que amb la teva bona predisposició i amb la il·lusió i les ganes que hi poses segur que ha de sortir bé.

Això del bloc que diu el Xexu pot ser una bona idea.

vinga, Rits, que tu pots amb això i molt més!
Petons, maca!

garbi24 ha dit...

El sol fet de la iniciativa ja es bona cosa. Sortirà bé

Striper ha dit...

De segur que t'ensortiras.

Laia ha dit...

uooo!!! I tant que sí!! per més que vulguis no et podràs posar a al seu lloc i pensar com ells, hi ha coses que prenen molta "importància" durant una etapa de la nostra vida i que després resulten ser foteses... però és l'edat i és el que toca, això no vol dir que estiguis desfasada. I als adolescents crec que se'ls ha de conèixer, cadascú és un món, i llavors trobes punts per on agafar-los, interessos comuns, veus que tenen projectes interessants i bonics, dels quals se'n pot treure suc...

Un llarg trajecte que segur que serà molt divertit i enriquidor. Ànims maca!

Clidice ha dit...

el millor és el tarannà amb què ho enfoques :) qui aprendrà seràs tu, segurament :)

kweilan ha dit...

Amb la il.lusió que et fa segur que ho portaràs la mar de bé. Endavant!!

Elvira FR ha dit...

Segur que te'n sortiràs prou bé! per cert és un PQP ( programa qualificació professional) un programa de diversificació curricular? un grup de reforç? és curiositat...

Albert B. i R. ha dit...

Esl consells i guia d'una persona amb experiència i més adulta de ben segur que els anirà molt bé. Molts ànims!

sànset i utnoa ha dit...

El métode “intent – error –tornem-hi” és un gran mètode d’aprenentatge. Escoltar a aquells qui tenen més anys, però, també.

I segur que ho poden reconduir!

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

Ei, t'admiro molt per fer aquesta tasca. Estic segura que ho faràs molt bé, se't veu il·lusionada!

Ànims, i ja ens aniràs explicant!

Utnoa

òscar ha dit...

Il.lusió, molta il.lusió i quan et diguin frases com "no t'empanes" somriu. :)

Mireia ha dit...

Amb les ganes i la il·lusió que desprnes al post segur que tot va de perles!

- assumpta - ha dit...

Doncs sí, tot un repte!
Estic segura que el sabràs tirar endavant i que de coneixements i d'il·lusió no te'n faltaran per a aconseguir-ho.
Sort!!!
:)))

Violette ha dit...

Que divertit!!! Aquesta manera de parlar em sona...
Ja aniràs explicant.
;)

Assumpta ha dit...

Ostreeeeees!!! No havia vist aquest post!!

Aquesta setmana passada he estat bastant "distreta" preparant una cosa que sortirà demà...
De fet, el meu propi blog ha estat també una miqueta abandonat... Conscient d'això, ara estava fent una repassada de blogs i he trobat un munt que no havia vist!!

M'hagués sabut molt de greu saltar-me aquest post!!

Només cal llegir-te per saber que ho faràs MOLT BÉ... no en tinc cap dubte!

Per cert jajaja jo sí que estic desfasada: No reconeixia la cançó que has posat. Ara l'estic escoltant i sí, sé que "em sona", però ni idea de qui la cantava, ni el títol ni res de res. Sóc una iaieta (però els meus nens de catequesi m'estimen!!) :-))

Ferran ha dit...

Que si estaràs a l'alçada? Rits, pel que et conec a través dels teus escrits, per com reflexiones, per com t'analitzes, i també el que t'envolta... no hi ha cap dubte que estaràs a l'alçada! La pregunta és: estaran ells a la teva alçada?

Espero que ho estiguis disfrutant moltíssim, guapa. Segur que és així.

Cris (V/N) ha dit...

Rits, reina, i tant que hi estaràs a l'alçada.... només faltaria, tu tens allò que s'en diu "savoir faire" així que ells aprendràn de tu i tu d'ells, un bon "quid pro quo" :) petons i "que la fuerza te acompañe" muasssssssss

jordicine ha dit...

Segur que superaràs aquesta 'prova' amb un excel·lent, RITS. N'estic convençut. Petons.

rits ha dit...

Moltes gràcies a tots per els vostres ànims. La veritat és que és una barreja d'emoció i mandra.
Espero que vagin responent. Ja us aniré explicant si el grup tira endavant o no.

Una abraçada ben gran a tots i totes!

limon ha dit...

Il.lusiona't!!! ja saps de sobres k ho faras bé, de fet ho has fet durant molts anys...no+ cal k sovint pensis en ells i amb ells i tot vindrà rodat
Anims!!!!