7/3/10

La festa més dolça


És la cavalcada més esperada després de la de Reis.

No és tan gran com la de Gràcia, sense tantes carrosses, comparses o entreteniments. Però és igual de màgica.

És la cavalcada de Sant Medir, la més dolça de l'any. Milers de caramels, tonelades, cauen als teus peus, xumets, palotes, peta-zetas, tonelades i tonelades. Bosses plenes i a l'endemà tiretes als braços i als bessons.

Ningú es pot resistir. Ni el més petit, que amb les seves primeres passes ja va a recollir caramels per al seu germà, ni la xinesa que fa pocs mesos que viu al barri i no sap què passa, ni l'àvia que no pot menjar sucre però que endolçeix les hores passar.

I el més curiós, que un cop tens les bosses plenes, què en fas de tants caramels? Els reparteixes, portes a la feina, a tot arreu, però sempre s'acaben amuntegant en una bossa de plàstic que mai s'acaba.

I aquest any, la tornada dels gegants. Dormint durant un munt d'anys, perduts en un magatzem de l'Hospitalet perquè ningú els podia fer ballar. Fa un any que són dins l'esglèsia i gràcies a la feina de molts entre ells la Maria que tant ens cuidava a l'escola quan erem petits, tenen els vestits nous, fan patxoca i tornen a somriure. I a més ja hi ha geganters que els facin ballar: la comunitat sij del barri que s'ha animat a fer-los ballar. Perquè després no es parli d'integració.

És la festa de la parròquia, del barri. D'un barri que encara plora per la mort d'un il·lustre no creient que sempre estava per allà, d'un barri que canvia, que envelleix però que s'adapta al canvi, acull i intenta que el món sigui un lloc més fàcil i just on viure.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Les cares d'il·lusió de la canalla alegren el dia a tothom. A agafar caramels, doncs!

Garbí24 ha dit...

D'alguna manera ens hem d'endolçar la vida, almenys en hores així no pensem en altre problemes.
Tots dolços i a llepar....

Elfreelang ha dit...

Està bé que encara existeixin coses dolces per amorosir la grisor del cel...i perfecte que que els "sij" hagin fet ballar els geganters....

estrip ha dit...

una companya de feina sempre ens portava caramels de sant medir...

Sergi ha dit...

Mmm... no m'atrauen massa aquestes festes, què hi farem. Tampoc no m'agraden massa els gegants, velles disputes amb els castellers del poble. Però els caramels sí que m'agraden, ves per on.

Carme Rosanas ha dit...

Festes dolces i alegres, encara que a vegades no s'apigues què fger de tants caramels, l'alegria de repartir-los també compta.

kweilan ha dit...

Una descripció viva i alegre!

Striper ha dit...

M'agradan las festas dolçes i populars com aquestes.

JJMiracle ha dit...

La vida és més alegre si es fa festa!

Assumpta ha dit...

A mi m'agraden molt els gegants!! així doncs segur que al barri esteu molt contents per haver-los recuperat!! :-))

Un aplaudiment, doncs, per la comunitat Sij :-)

Ara bé, a totes les festes que tiren caramels sempre passen dues coses:
- M'aparto perquè tinc por d'una "pedrada" d'aquestes a les ulleres (i sóc cegatona)
- Em fa molta mania agafar res del terra del carrer, així que tampoc n'agafo dels que cauen :-)