Quan vaig començar a treballar a la meva feina actual hi havia un cap d'àrea que m'imposava molt. No podia articular paraula amb ell i em sentia fatal. Els seus treballadors, però, deien que era molt fàcil de tractar. Amb els anys, he aprés a perdre-li la por i ara és un dels caps amb qui millor tracte tinc.
En canvi, hi ha un cap qui considero el diable, que no em genera cap tipus de respecte per el seu comportament en el passat i per contra, la meva companya, que no té vergonya per ningú ni per res, l'imposa i mai sap com actuar.
Ella, admira molt una companya per la seva forta personalitat, la seva valentia i s'hi apropa molt. A mi, ella, que tampoc crec que sigui tan bona professional, en canvi, em cohibeix. No em fa sentir gens a prop.
Què fa que una persona t'imposi, et cohibeixi? i que en canvi, una altra no?
Què fa que aquesta persona t'imposi a tú i al teu company no? I a la inversa, una persona que no t'imposa, li generi respecte al teu company?
Les relacions, les maneres de relacionar-nos els uns amb els altres són ben curioses. I van més enllà de la manera de ser, per molt que si que hi tinguin a veure.
Quan es tracta d'un noi que t'agrada, que et sents atreta és fàcil de veure. El desig, la vergonya fa molt males passades. Segons siguis més o menys vergonyosa, et pots posar vermella, la veu et pot tremolar o fins i tot no sortir, se't poden caure els papers o tropeçar amb el teu propi peu. Però per molta ràbia que faci, saps perquè és. L'atracció.
Quan es tracta d'algú que admires, que la seva personalitat t'arrossega, t'agrada el què fa o t'agradaria saber, notes la seva seguretat, doncs és això, admiració, i de vegades passa que no et veus prou com ell o ella.
Però i aquelles persones que ni t'agraden ni admires però que et causen respecte? que no saps com encarar. No sé trobar la raó d'aquest respecte, no hi ha cap qualitat que admiris o envegis, i en canvi no et pots relacionar amb ells com ho faries amb d'altres persones.
Hi ha persones a qui no els trobo el punt. Suposo que és que no les entenc.
El pitjor, però, és observar com algú que per a tu no és gens digne d'admiració i no t'imposa gens, imposa a un altre.
Potser és el que trobem a faltar en nosaltres, o el que ens agradaria tenir. I en canvi, quan reprobem algú és per allò que no ens agrada ser o no ens agradaria ser.
L'únic que sé és que m'agradaria que no em cohibíssin tant certes persones.
En canvi, hi ha un cap qui considero el diable, que no em genera cap tipus de respecte per el seu comportament en el passat i per contra, la meva companya, que no té vergonya per ningú ni per res, l'imposa i mai sap com actuar.
Ella, admira molt una companya per la seva forta personalitat, la seva valentia i s'hi apropa molt. A mi, ella, que tampoc crec que sigui tan bona professional, en canvi, em cohibeix. No em fa sentir gens a prop.
Què fa que una persona t'imposi, et cohibeixi? i que en canvi, una altra no?
Què fa que aquesta persona t'imposi a tú i al teu company no? I a la inversa, una persona que no t'imposa, li generi respecte al teu company?
Les relacions, les maneres de relacionar-nos els uns amb els altres són ben curioses. I van més enllà de la manera de ser, per molt que si que hi tinguin a veure.
Quan es tracta d'un noi que t'agrada, que et sents atreta és fàcil de veure. El desig, la vergonya fa molt males passades. Segons siguis més o menys vergonyosa, et pots posar vermella, la veu et pot tremolar o fins i tot no sortir, se't poden caure els papers o tropeçar amb el teu propi peu. Però per molta ràbia que faci, saps perquè és. L'atracció.
Quan es tracta d'algú que admires, que la seva personalitat t'arrossega, t'agrada el què fa o t'agradaria saber, notes la seva seguretat, doncs és això, admiració, i de vegades passa que no et veus prou com ell o ella.
Però i aquelles persones que ni t'agraden ni admires però que et causen respecte? que no saps com encarar. No sé trobar la raó d'aquest respecte, no hi ha cap qualitat que admiris o envegis, i en canvi no et pots relacionar amb ells com ho faries amb d'altres persones.
Hi ha persones a qui no els trobo el punt. Suposo que és que no les entenc.
El pitjor, però, és observar com algú que per a tu no és gens digne d'admiració i no t'imposa gens, imposa a un altre.
Potser és el que trobem a faltar en nosaltres, o el que ens agradaria tenir. I en canvi, quan reprobem algú és per allò que no ens agrada ser o no ens agradaria ser.
L'únic que sé és que m'agradaria que no em cohibíssin tant certes persones.
14 comentaris:
Les relacions humanes són tan complexes… A mi també em passa amb algunes persones que ni m'agraden ni les admiro, però em causen respecte.
Jo crec que això passa a tothom. Els motius, jo crec que poden ser dos: un és de tipus de comunicació, de llenguatge, d'expressió corporal, d'estil comunicatiu... hi ha persones que tenen un estil comunicatiu que no coincideix gens amb el nostre i ens deixen sense recursos per contestar. L'altre pot ser més de fons més de manera de ser. Hi ha persones que ens fan por o ens imposen perquè les considerem capaces de fer alguna cosa que no ens sembla bé o que ens molesta o que ens fa mal o que ens sembla ridícula o mil coses...
Bé segur que hi poden haver altres causes, però... aquestes segur que hi són.
Segurament potser és que ens imposen o ens fan un cert respecte les persones que d'alguna manera ens fan recordar a altres persones que quan erem més joves, més petits ens van fer molt de respecte i hi ha alguna cosa, un determinat gest, una manera de mirar, el to de la veu, la manera de caminar o el que sigui que ens recorda l'altra persona, que aparentment hem oblidat,per aquest motiu una persona ens pot imposar i aquesta mateixa per altres no els imposa gens perquè els referents personals de cadascú són això: personals i intrasferibles...no sé si m'explicat....buf quin rotllo que t'he escrit!
I no obstant, hi ha persones amb grans dots i gran talent, que no "imposen" ningú... i d'aquest, potser valdria la pena poder-ne treure una certa imposició, que, potser, fóra bona...no?
Bé, això depèn molt de cadascú, del caràcter, però la meva resposta l'has posada tu: "la seva forta personalitat, la seva valentia..." A mi les persones que sempre estan molt segures de sí mateixes sempre m'han cohibit molt. No sé, és innat! veure que va molt directe cap a un objectiu, que quan se t'adreça sempre està ferm, que quan coneix a algú sempre té alguna cosa a dir, a inicar conversa, que no es posa vermell de vergonya o nervis quan té una situació compromesa... Aquesta mena de fortalesa i seguretat en un mateix (que pot ser real o tan sols una impressió meva, o una curiassa de la pròpia persona)a mi em tira enrere a primera vista...
Algunes es troben bé en la situació de poder, i d'altres necessiten imposar-se per fer-se valer. Si mostren seguretat ens costarà acostar-nos-hi, però suposo que depèn del que entenem per seguretat. Jo sé de gent que té autèntic pànic a la seva responsable, els imposa molt i molt. En canvi, jo faig broma amb aquesta persona, i ha vist més d'una cara de menyspreu respecte el que m'està dient. És por? És respecte? Per què jo no tinc ni una cosa ni l'altra. Però per altra banda, sé què és sentir com t'imposa una persona, com et fas petit mentre et parla, i és una sensació molt desagradable. No puc dir per què uns sí i els altres no, però saps, penso que ens ho fem nosaltres solets. Igual que necessitem creure en alguna cosa, potser també necessitem tenir por d'alguna cosa.
És ben curiós com a vegades persones que ens imposen un bon respecte i que pensem que no hi parlarem mai, un bon dia hi connectem i canvia completament la concepció. A mi m'ha passat a la feina :)
En canvi d'altres mai passem d'un cert límit, però ja està bé així, sinó seria massa estressant...
De vegades es més dificil manar que ser manat....t'ho dic amb bastants anys d'experiencia. No sempre es fàcil, com sol semblar. El tracte amb la gent es molt dificil, molt
Suposo que això ens passa, en major o en menor mesura, a tots.
Potser ens passa massa sovint per inseguretat. Però de vegades, no en sabem el per què. El respecte es pot tornar vergonya o un sentiment propi de menysteniment. Ho hem d'aprendre a afrontar, i potser la única manera és el "pit i collons".
*Sànset*
El respecte un s'el guanya.... i a més hi ha de tot a la vinya del senyor, no tothom val la pena, ni de conya.... Bon post :)
Treballar cohibit és un gran problema. No sé. Potser el més important és fer la teva feina (quan la fas ho sap) i no deixar que aquests elements 'punyeteros' se t'acostin massa. Un petó, RITS.
Doncs he trobat el tema bastant complicat... per tant, m'he llegit totes les opinions i crec que la Carme i l'Elvira poden haver donat una molt bona explicació:
No es tracta tan sols del que la gent diu o fa sinó de com ho diuen i ho fan, els seus moviments, el llenguatge no verbal, les expressions de la seva cara i, a més, que tot això ens pugui recordar a algú del passat que ens imposava (encara que ara no en siguem conscients).
De totes formes, crec que no m'ha passat mai, que algú que ni m'agradi ni admiri em causi un respecte així... estic intentant recordar i no em ve al cap que cap vegada m'hagi passat (ara li donaré al "publicar" i em vindrà al cap algun cas, ja veuràs jajaja)
En línia amb el que ja ha dit algú, la cosa és "de pell", Rits. No sempre hi ha una explicació objectiva. Hi ha qui té unes formes i una manera de fer que ens resulten agradables, i hi ha qui ens transmet tot el contrari.
I també, molts cops nosaltres mateixos som els "culpables" que algú ens imposi. Ningú no ho faria, o ho faria amb més dificultat, si creiéssim en nosaltres mateixos, sense pors, amb confiança! Això és el que miro d'aconseguir i guanyar cada dia, més que no pas com fer que els altres no em cohibeixin. Una cosa porta l'altra.
Endavant!
Moltes gràcies pels vostres comentaris, em va costar molt explicar el que volia explicar. Simplement, hi ha persones que imposen i no sé perquè. Els vostres comentaris m'han ajudat a veure que no sóc la única a qui passa i que poques poques es poden fer. Simplement, no fer-li tan de cas, donar-li tanta importància.
P-CFACSBC2V, són tan complicades. De vegades em pregunto si a tothom li costa tant, i vist el que s'ha comentat per aquí, me n'alegro que a tots ens passi el mateix. Potser tothom es complica.
CARME, m'agraden les raons que dones, sobretot la primera quan dius que hi ha perosnes que tenen maneres de fer que xoquen amb nosaltres i que són per motius completament involutnaris a les persones. L'expressió corporal fa tanta importància, molta més de la que ens pensem o percebem.
ELVIRA FR, no és cap rotllo! No hi havia pensat en això de les persones que de joves ens van causar impacte. Quan som joves realment ens imposa molt més la gent. És una reacció que no es pot evitar, per sort, després no passa tan sovint.
ZEL, aquestes persones són d'admirar!!!! i són de qui val la pena aprendre!
LAIA, si a mi tb em cohibeixen. I com m'agradaria semblar-m'hi de vegades, sobretot en això de no posar-se vermella!!!!
XEXU, doncs si, tens raó, no hi havia caigut. No vaig més enllà, en els motius que porten a una persona a ser més forta, valenta, decidida. Potser les que admirem són justament aquelles que són de forma natural i no pas una imposició per amagar la seva feblesa. I en les primeres seran les que podràs fer bromes i sentir-te més a gust.
XITUS, me n'alegro molt que hagis pogut vèncer aquesta distància.
GARBI24, doncs no hauria de ser-ho tant. És molt cansat!!!!
SÀNSET, doncs com diria un vell blogaire “pit i amunt” i que no ens aclapari ningú!
CRIS, veus, en això no hi havia pensat i tens tota la raó. M'agrada pensar que m'he guanyat algun respecte i tb m'agrada saber que hi ha persones que tenen tot el meu respecte.
JORDICINE, doncs si que és un problema, i difícil de vèncer, però poc a poc es va aprenent. I un va trobant el seu lloc i aprén a passar dels punyeteros.
ASSUMPTA, i tan que és complicat!!!! i me n'alegro moltíssim que no t'hagi passat!!!!
FERRAN, has donat en la clau! Nosaltres mateixos. Sóm qui s'ha de conèixer millor i qui ha d'estar-hi a gust. I llavors,... els altres ja no importen (bé, les persones que estimes si, però no parlàvem d'ells).
Un petó per a tots!!!
Publica un comentari a l'entrada